The New York Times qüestiona Josep Borrell a la UE pels estirabots i els seus draps bruts

Josep Borrell haurà de passar el filtre del Parlament Europeu abans de ser designat en el càrrec de cap de la diplomàcia de la Unió Europea. Haurà de respondre a algunes preguntes compromeses, com les que tenen a veure amb el seus draps bruts en el cas Abengoa i les seves polèmiques sortides de to. És per això que el diari The New York Times es demana en aquest article si Borrell és la persona adequada per a ‘donar a Europa una veu al món’. L’article recorda alguns estirabots de Borrell com aquell en què va acabar marxant d’una entrevista a la televisió pública alemanya perquè no li agradaven les preguntes que li feien sobre Catalunya.

D’entrada, l’article diu que una de les coses que més sorprèn de la decisió de nomenar Borrell per a aquest càrrec és la seva edat, 72 anys. I una altra, la seva tendència a dir coses controvertides. I comença recordant que va dir que tot allò que van haver de fer els Estats Units per ser independents fou ‘matar quatre indis’. O quan va voler ridiculitzar Donald Trump a propòsit d’unes suposades declaracions del president dels EUA sobre la necessitat de construir un mur al Sàhara.

Els desafiaments en política internacional són enormes, i el moment és crític, diu el diari, amb uns Estats Units governats per Trump, una Rússia més agressiva i una Xina en ascens, que fan créixer la vulnerabilitat d’Europa. Afegeix que el càrrec de Borrell ‘és essencialment feble’, i es demana si tindrà cap mena d’impacte la tasca que pugui fer.

L’article de The New York Times elogia el caràcter energètic de la predecessora de Borrell, la italiana Frederica Mogherini, i els resultats que va obtenir en política exterior, si bé també esmenta algun fracàs per la duresa i la dificultat del càrrec mateix.

De Borrell diu que té reputació d’honest, que tant pot ser bo com dolent, depenent del punt de vista. Perquè recorda l’episodi en què ‘va fugir furiós d’una entrevista a la Deutsche Welle per les preguntes sobre com tractava Espanya els independentistes de Catalunya, on ell va néixer i a la independència de la qual s’oposa’.

Declaracions impertinents, bocamoll. Com quan critica l’administració Trump dient que els EUA es comporten com un cowboy, i quan parla de Rússia com ‘el vell enemic que ha tornat a ser una amenaça’, fent que Moscou cridi a l’ordre l’ambaixador espanyol. O quan va dir que el Brexit semblava una epidèmia per a la UE i que havia acabat essent una vacuna. I també parla del seu historial de crítiques a Israel pels atacs contra Gaza, i la seva simpatia pel govern iranià.

Però per sobre de tot hi ha la polèmica per la qual haurà de respondre al Parlament Europeu abans de poder ser nomenat: la multa de 30.000 euros per haver fet servir informació privilegiada en la venda d’accions d’Abengoa.