Neus Torbisco deixa el govern del Consell de la República per motius professionals

La doctora en dret Neus Torbisco Casals deixarà el govern del Consell de la República, en què era la responsable d’Acció Internacional. Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, Torbisco ha enviat una carta als socis del Consell en què explica que ara que és catedràtica adjunta al Geneva Graduate Institute té noves responsabilitats —docents, directives i de lideratge de projectes de recerca— molt exigents, que veu incompatibles amb la feina que feia fins ara al Consell de la República. “La renúncia al meu càrrec és la millor manera d’expressar el meu respecte i sentit de la responsabilitat institucional“, diu a la carta, que va escriure el 30 de gener, però que no ha enviat fins aquesta setmana.

Al document, deixa clar el respecte que té pel seu president i els membres del govern, com també la gran comunitat compromesa amb l’1-O que avui ha esdevingut el Consell. Diu que se sent profundament agraïda al president Carles Puigdemont i al vice-president Toni Comín –”per l’oportunitat única que em van oferir i per ser una font d’inspiració i un model de lluita, treball i resistència admirables en un context advers”. Finalment, envia un missatge de força als registrats del Consell: “Tinguem el coratge de no rendir-nos, de persistir malgrat la por, la repressió i la decepció. Cooperant amb lleialtat som imparables. L’1-O n’és la millor prova.”

Podeu llegir la carta a continuació:

Ara fa un any, Torbisco va ser nomenada pel president del Consell, Carles Puigdemont, amb l’encàrrec de dirigir les relacions exteriors de l’òrgan, una tasca que es considera clau. “Aquest nou mandat serà també l’època de l’acció internacional, i això demana no solament recursos humans i tècnics –que hi són–, sinó també una direcció política que poques persones al país tenen com la Neus”, va dir aleshores Puigdemont.

En una entrevista poques setmanes de ser nomenada membre del govern del Consell, Torbisco defensava l’organisme com “l’espai idoni” per a crear un consens entre els diferents actors independentistes i defensava el paper que podia tenir en la construcció de les relacions internacionals que considerava que van mancar a l’independentisme el 2017: “Calen xarxes diplomàtiques, amb litigis estratègics que no han tingut continuïtat perquè no hi ha hagut una estratègia política compartida. Si n’hi hagués hagut, ja hauríem de tenir un centre estratègic i jurídic per a decidir col·lectivament com fem front a aquestes causes al Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb quin relat ho fem… Hi hauria d’haver una estratègia col·lectiva dels advocats del Primer d’Octubre, i ja hauríem d’haver anat a l’ONU.”