Emotiu i multitudinari comiat a Neus Català

La lluitadora antifeixista Neus Català, que va morir dissabte als 103 anys, ha estat acomiadada en una emotiva cerimònia pública al tanatori de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), on han assistit prop de 400 persones. El fèretre, amb una bandera republicana al damunt, i un centre de flors blanques i vermelles, ha presidit una sala plena de gom a gom. Desenes de persones han seguit l’acte des de l’exterior del centre funerari. Després d’aquesta cerimònia pública, la família farà un comiat íntim. La seva lluita feminista, pels drets i les llibertats, així com els records més íntims i maternals dels seus fills, s’han recordat en aquest acte de comiat, que ha comptat amb la presència d’una àmplia representació del Govern i d’altres representants institucionals del país.

Les notes de l’Himne de Riego han donat inici a la cerimònia de comiat, que ha arrencat amb els assistents dempeus retent homenatge al fèretre de Neus Català, envoltat de nombroses corones i rams de flors. La cerimònia, que ha combinat parlaments i emotives interpretacions musicals, l’ha conduïda la periodista Montserrat Armengou, amiga de la família.

Una de les intervencions més sentides ha estat la de la seva filla, Margarita Català, qui ha recordat que la seva infància ‘va ser del més normal’ i que la seva era una casa ‘oberta a tothom’. ‘Ens explicava històries abans de dormir, cantava en qualsevol moment del dia, ens parlava del seu poble i de Catalunya’, ha recordat, emocionada. Margarita Català ha dit que, en els darrers anys, la seva mare va ser ‘un testimoni incansable de l’horror nazi’ i ha agraït el fet que pogués gaudir ‘d’uns anys feliços’ en una residència del seu poble -Els Guiamets (Priorat)- i que se n’anés tranquil·la i acompanyada.

Torra: ‘La teva memòria ens donarà força’

Les paraules d’elogi i de record a la lluita antifeixista de Neus Català han estat en boca de tots els assistents. El president de la Generalitat Quim Torra, ha reconegut que ha estat un comiat ‘trist’ però ha agraït el testimoni de Neus Català, la seva experiència vital i com en va fer memòria i la va transformar en exemple col·lectiu. Neus Català, ha dit Torra, ha fet de la nostra una societat millor perquè ‘ens ha fet conèixer la barbàrie, la foscor i voler-la mirar als ulls per no deixar que ens venci la seva mirada desafiant’. Neus Català ha estat ‘memòria viva’ i ‘ens ha ensenyat què vol dir ser militant de l’antifeixisme’. ‘Solidaritat, antifeixisme i llibertat: tres lluites en una que tornen a ser necessàries’, ha remarcat Torra.

Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, ha destacat la lluita incasable de Català per la igualtat d’homes i dones, dels drets polítics, socials i contra els enemics de la democràcia, una trajectòria que l’ha convertida en una reconeguda supervivent dels horrors nazis, tot i que no era l’última supervivent catalana d’aquell camp de concentració. Com ha explicat, l’última supervivent catalana és Conxita Granger, de 93 anys. Les seves nebodes reivindiquen també la memòria de les seves vivències.

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat el compromís de mantenir el llegat de Català i ha explicat que l’acte previst a Barcelona al maig, amb l’Amical de Ravensbrück, ‘es convertirà en un sentit homenatge de la ciutat’ a ella. ‘El respecte més gran que li podem demostrar, en aquest record i agraïment, és fer possible que el feixisme no torni a ser mai possible’, ha dit.

Per la seva banda, el diputat d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián l’ha definida com un símbol de la democràcia i la justícia social. ‘Si Llatinoamèrica tenia Rigoberta Menchú, Catalunya tenia Neus Català. Transcendeix llengua, cognoms i banderes. Que gent d’ideologies molt diferents hagi compartit el seu espai és el millor honor que se li podia fer’, ha defensat.

Finalment, l’amic de la família Català i candidat d’ERC-Sobiranistes a les eleccions espanyoles Joan Josep Nuet ha fet valer l’ensenyança de la seva lluita, des de la ‘trinxera antifeixista’, perquè des de Catalunya i l’estat es reforci ‘la unió contra el feixisme’. ‘Fem-ho per la Neus i per la seva història’, ha demanat.