31.01.2022 - 21:50
|
Actualització: 31.01.2022 - 23:24
“Donar veu a projectes de divulgació científica només en català”. Aquest és el lema de Neurones Fregides, una plataforma impulsada per una quarantena de joves, que pretén fer de paraigua d’uns quants projectes científics amb l’objectiu de promoure i crear referents divulgatius sobre física, tecnologia i medi, per exemple. Nil Salvat, membre de Ciència Oberta, el projecte més antic de la plataforma, explica que pretenen crear contingut només en català per teixir xarxa i unir els científics del país. La producció científica de Catalunya té un gran pes, però, a parer seu, falta donar veu a aquesta mena de projectes. “Ens sentíem molt sols perquè no vèiem que la gent parlés sobre ciència. Però quan va néixer Neurones Fregides ens vam adonar que hi havia moltíssimes persones que divulgaven la ciència i, sobretot, un públic interessat en aquests continguts”, diu Salvat.
D’aquesta manera, van començar a publicar a Twitter, on van aconseguir un gruix de seguidors. Més endavant, van traslladar-ho a unes altres plataformes. “Vam fer directes esporàdics i més continguts a Twitch, perquè allà també hi ha un públic, en aquest cas més juvenil.” No es tanquen cap porta: continuen a YouTube i fent fils divulgatius a Twitter per arribar a un públic més general. Aquesta setmana han fet un pas endavant i han estrenat el programa “Disseccionem la ciència”, amb un seguit d’actes mensuals que es faran de manera presencial i en línia en què combinaran l’aprenentatge amb l’humor.
https://www.instagram.com/tv/CQ1T_jXKbtn/?utm_medium=copy_link
Quan la ciència se n’ha d’anar de Catalunya
Dins la plataforma també hi ha un grup de joves que creen contingut a fora de Catalunya, l’altra cara de la moneda dins la ciència. Són científics amb un gran potencial que se n’han d’anar a l’estranger per aconseguir feina i estabilitat econòmica. És el cas de “Cientifica’t”, un projecte nou en què treballen quatre investigadors catalans que viuen fora de Catalunya i expliquen la ciència amb podcast. Alguns fan el doctorat o etapes més avançades a Anglaterra o als Estats Units. “Forma part d’una remesa d’incorporacions que feien contingut en castellà i ara s’han traslladat al català, com és el cas de l’Ovella Verda.” Tenen la finalitat d’explicar temes d’interès a la gent d’una manera amena i rigorosa. Creuen que hi ha una mena de barrera que impedeix que continguts interessants sobre ciència arribin a la població. “Catalunya és molt forta en l’àmbit d’investigació, però a l’hora de divulgar moltes coses que es fan sobre recerca, vèiem que no arribaven a la societat“, lamenten.
Què interessa als ciutadans
Salvat també creu que des dels mitjans sovint costa d’explicar certs temes científics i, sobretot, relatar-los de manera que l’audiència els entengui. Però quins continguts agraden més a la gent? Salvat ho veu clar: totes les informacions que parlen sobre qüestions quotidianes, per exemple les relacionades amb el coronavirus. Un dels reportatges més llegits tracta sobre les proves d’antígens. I un dels més recents és un fil en què van desgranar l’experimentació amb animals, arran de la notícia sobre l’experimentació amb gossos beagle que es volia fer en unes instal·lacions de la Universitat de Barcelona. “Malauradament, a la gent li interessa parlar de ciència només quan és notícia.” Per això ho volen capgirar i oferir continguts de tota mena sense oblidar l’actualitat.
Insten les institucions a actuar
D’una altra banda, també veuen important de posar sobre la taula el tractament de les notícies enganyoses. Una de les últimes novetats del projecte és “Verifica’t”, una secció que posa en qüestió molts comentaris que arriben de les xarxes i no són certs. “La gent sovint comparteix notícies sense mirar si són certes o no”, lamenten. Els investigadors creuen que encara hi ha molt de camí per a recórrer, però també insten les institucions científiques, tant públiques com privades, i els centres de recerca a prioritzar el català en totes les comunicacions i projectes.
