28.02.2023 - 21:40
Netflix va començar l’any amb un cop a la taula per mirar de posar fre a les males perspectives econòmiques per la consolidació de la competència i la saturació dels mercats occidentals. Durant anys Netflix va créixer fent els ulls grossos a aquells usuaris que compartien els comptes i consumien els continguts sense ser-ne els titulars, però per primera vegada ha dit prou i ha establert que cada domicili ha de pagar una subscripció pròpia. Després d’unes proves a l’Amèrica Llatina, Netflix ha començat a implantar el nou model al Canadà, Nova Zelanda, Portugal i l’estat espanyol amb la idea d’estendre-ho encara a més països.
Per a impedir que els usuaris comparteixin la contrasenya i que solament es pugui mirar Netflix a casa és imprescindible de definir quin dels emplaçaments des dels quals s’inicia la sessió és la del titular del compte. I aquí comencen els maldecaps. Durant el mes de febrer Netflix va mostrar als usuaris un missatge en què els demanava que establissin quin era el seu emplaçament principal. Oferia dues opcions: o bé configurar-lo en aquell moment seguint les instruccions enviades per correu electrònic, o bé configurar-lo “més tard”. Si es feia clic a configurar-la més tard, feia un ultimàtum: si no s’havia definit l’emplaçament abans del 21 de febrer es determinaria automàticament i es podrien blocar els dispositius que miressin Netflix en punts diferents. Ara, el 21 de febrer va passar i més d’una setmana després molta gent continua podent compartir Netflix sense problemes.
Què ha passat? Netflix no ha explicat per què no ha fet cap moviment després d’aquesta data límit, però tot fa pensar que té relació amb el desastre dels emplaçaments automàtics. Molts usuaris s’han trobat que a l’hora de definir l’emplaçament Netflix els situa a centenars de quilòmetres d’allà on viuen realment i sembla que és per culpa de les IP dinàmiques. Les IP són els números d’identitat amb què circulem per internet, i n’hi ha de dues menes: les fixes i les dinàmiques. Les primeres, que també s’anomenen estàtiques, sempre són les mateixes i solen ser de pagament. Les dinàmiques, per contra, són gratuïtes i assignen les companyies telefòniques per a gestionar les oscil·lacions de tràfic. El fet que canviïn periòdicament dificulta que es pugui fer un seguiment des d’on els usuaris es connecten a Netflix.
De totes maneres, no és clar que aquest sigui l’únic motiu pel qual Netflix no l’encerta a l’hora de situar correctament els seus usuaris. Segons que va informar la plataforma, per a definit l’emplaçament fan servir informació “com les adreces IP, els identificadors dels dispositius i l’activitat del compte dels dispositius connectats al compte de Netflix”, però no precisa quin valor donen a cada font d’informació. Sí que és clar que no fan servir mecanismes més precisos com la geolocalització per GPS, una eina que avui dia tenen tots els telèfons però no les televisions intel·ligents.
Amb aquest desgavell, pot ser que Netflix no s’atreveixi a blocar l’accés als usuaris pel risc d’enutjar –encara més– els subscriptors que han fet allò que els han dit i accentuï la campanya de cancel·lacions de comptes en protesta pel canvi de política amb els comptes compartits.
Pagar per compartir compte, però pagar menys que en un compte nou
Netflix va quantificar en cent milions arreu del món les cases des d’on es miren les sèries i els films de la plataforma sense tenir una subscripció pròpia. La idea no és que tota aquesta gent abandoni la plataforma, sinó que també se subscriguin a Netflix i augmentin els ingressos econòmics sense haver de convèncer nous clients aliens al servei. Per això, al costat del bastó, Netflix ha tret la pastanaga i ha ofert la possibilitat de contractar subcomptes associats a un altre compte per un preu reduït.
Actualment, la subscripció “bàsica” de Netflix val 7,99 euros cada mes. Permet de mirar els continguts des d’un únic dispositiu (si s’intenta reproduir un vídeo des d’un dispositiu quan ja se n’està reproduint en un altre, ho bloca) amb una qualitat de 720p. La subscripció estàndard permet de reproduir des de dos dispositius amb una qualitat de 1080p per 12,99 euros; i amb la premium es pot mirar des de quatre dispositius alhora amb una qualitat 4K per 17,99 euros al mes.
Ara Netflix ofereix de continuar compartint el compte amb un subscriptor extra pagant 5,99 euros més. Les subscripcions estàndard poden afegir-ne un i les premium dos i el cost es cobra al titular del compte principal.
Creixement dels comptes amb anuncis
Una altra de les estratègies de Netflix per a fugir de l’estancament en el creixement va ser oferir una modalitat de subscripció amb publicitat per 5,49 euros. A més d’inserir anuncis abans o després de les sèries i els films, el catàleg és més curt i no permet la funcionalitat de descarregar els episodis per a veure’ls sense connexió d’internet.
Aquesta nova modalitat amb anuncis és disponible només a dotze estats, entre els quals l’espanyol i el francès i, segons un estudi de Kantar, l’estratègia els funciona. Les dades del quart trimestre del 2022 aplegades per la consultoria demostren que un 40% dels nous subscriptors de Netflix a l’estat espanyol han contractat la tarifa amb anuncis. A més, el 10,4% de totes les noves subscripcions a un servei de televisió a la carta han contractat Netflix, un augment en relació amb el trimestre anterior, que va ser del 8,1%.
A banda, un estudi elaborat per la consultora GECA va detectar que pràcticament la meitat dels subscriptors de la modalitat amb anuncis –el 48,4%– ja eren usuaris de Netflix. Des d’aquest punt de vista, es podria considerar que l’empresa ha perdut diners perquè els usuaris han passat a pagar menys. D’una altra banda, també podria ser una manera de tapar les fuites dels subscriptors enfadats pel canvi de política amb els comptes compartits i els augments de preus d’aquests últims anys.
