03.08.2018 - 22:00
|
Actualització: 04.08.2018 - 13:11
L’any 1997, Netflix es va fundar com un videoclub per correu que enviava a casa les cintes de vídeo. Deu anys més tard, l’empresa va fer un tomb en el model de negoci i va començar a oferir per internet el mateix servei que fins aleshores oferia físicament. I vint anys després de la seva fundació, la petita companyia ja s’havia convertit en una de les principals empreses audiovisuals del món. Segons The Economist, el primer quart de l’any, Netflix va guanyar 7,4 milions de subscriptors arreu del món. Això són 125 milions d’usuaris, 57 milions dels quals als Estats Units. Ara per ara, Netflix és el rei de la televisió sota demanda, però l’ascens de forts competidors no li auguren un futur plàcid.
Netflix no es deixarà prendre el pastís fàcilment. Tal com explica el mateix article de The Economist, només el 2018 l’empresa es gastarà entre 12.000 i 13.000 milions de dòlars en noves produccions audiovisuals, molt per sobre del que gastarà cap altre estudi. Això representarà l’estrena de 82 films, a molta distància dels 23 que estrenarà Warner Brothers, l’estudi més gran de Hollywood. A més, el catàleg de Netflix creixerà en unes 700 produccions pròpies, de les quals més d’un centenar són sèries que s’afegeixen a desenes de documentaris i de programes infantils, monòlegs còmics i programes de debat.
Qui es prepara per a plantar batalla és Disney, tot un gegant de la indústria audiovisual que aquests últims anys s’ha dedicat a absorbir grans firmes com Pixar, Lucasfilm (que incloïa les franquícies de Star Wars i Indiana Jones), Marvel i, recentment, 21st Century Fox, per la qual ha pagat 65.000 milions de dòlars. A banda, cal tenir en compte que la companyia de Mickey Mouse ja posseïa el grup mediàtic ESPN, que inclou canals esportius i una de les cadenes de televisió nord-americanes més importants: ABC.
Si Disney s’ha dedicat a créixer tant aquests últims anys no és tan sols per a filmar noves parts de Star Wars, sinó que es prepara per a la reconversió del sector cinematogràfic que representa l’auge de la televisió sota demanda. A final del 2019, segons que avança la revista especialitzada Deadline, Disney té previst de llançar el seu servei de streaming, de moment només als Estats Units.
El trencament de Disney amb Netflix tindrà conseqüències per als espectadors de Netflix, que perdran gran part dels continguts Disney que ara poden veure, siguin films o sèries. Un dels grans dubtes que va generar aquest anunci va ser què passaria amb les sèries produïdes per Netflix sobre superherois de Marvel (que recordem, és propietat de Disney des del 2009) com Daredevil, Jessica Jones, Punisher o Defenders. Segons un comunicat de Netflix, continuaran ‘fent negocis amb la Walt Disney Company en molts àmbits, inclosa la relació actual amb Marvel TV’. D’altra banda, cal tenir en compte que, de moment, tots aquests moviments tan sols tindran efecte als Estats Units. ‘Els nostres acords amb Disney fora dels Estats Units continuaran com fins ara, ja que no tindrà cap impacte en cap dels films de Disney que puguem tenir sota acords independents en aquells mercats’, diu el text.
HBO es dirigeix cap al model Netflix
Fins ara, el model de negoci d’HBO –un dels altres grans proveïdors de televisió sota demanda– havia estat distingir-se amb un catàleg reduït però amb productes de gran qualitat, com Game of thrones, Westworld, The handmaid’s tale, True detective o The Soprano, a diferència de l’enorme catàleg de Netflix. Però això pot canviar. Al juny, el gegant de les telecomunicacions AT&T va comprar Time Warner, propietari d’HBO, i pel que sembla els nous amos no estan d’acord amb el model aplicat fins ara.
El diari The New York Times va filtrar una conversa de John Stankey, el nou màxim responsable d’HBO, amb els directius de l’empresa en què defensava un canvi d’estratègia. ‘Necessitem hores al dia’, va dir Stankey, en referència amb l’estona que miren HBO els espectadors. ‘No es tracta d’hores a la setmana ni d’hores al mes. Necessitem hores al dia. Competeixes amb aparells a les mans de la gent que atrau la seva atenció cada quinze minuts.’
Fins ara, el director executiu d’HBO, Richard Plepler, havia il·lustrat el model de l’empresa amb l’eslògan ‘Més no és millor, només millor és millor’, però ara ja no pensa igual. Durant la conversa filtrada, Plepler es va mostrar il·lusionat de fer canvis: ‘Jo deia “Més no és millor, només millor és millor”, però això és perquè era les cartes que teníem. Ara que ets aquí [mirant a John Stankey] l’he canviada a “Més no és millor, només millor és millor, però ens cal més per a ser millor.”‘
La publicació d’aquesta conversa va causar un petit terrabastall i el cap de programació Casey Bloys va haver de sortir del pas: ‘No hi ha plans per a diluir la marca d’HBO a canvi d’un increment del volum de programació… Ningú no ha parlat amb nosaltres sobre diluir la programació d’HBO i augmentar el volum fins al punt que perdem el control creatiu. No ens veureu fent reboots de Love Boat. No farem res que sembli res que no hauríem fet abans, ningú no ens demana que sacrifiquem qualitat per volum’.
Amazon Prime Video també vol ser gran
A Amazon, no tot són compres per internet, també es dediquen a la televisió sota demanda. La principal diferència amb els competidors és que Amazon Prime Video és un servei gratuït per a tots els usuaris subscrits a Amazon Prime, que ofereix de lliurar gran part dels productes en un dia i sense cost extra per l’enviament. Fins ara, s’havia caracteritzat per tenir un catàleg reduït i allunyat de les superproduccions, però té entre cella i cella produir un nou gran èxit de l’alçada de Game of thrones.
Amazon es va gastar 250 milions d’euros en la compra dels drets per a fer una sèrie de l’univers de J.R.R. Tolkien que explicarà una història cronològicament prèvia a la d’El senyor dels anells. Segons The Hollywood Reporter, la sèrie tindrà cinc temporades de deu episodis, com a mínim, d’una hora cadascun. L’acord també inclou la possibilitat de fer un spin-off, que dependrà de l’èxit de la sèrie.
L’estimació inicial del pressupost de la sèrie és d’uns 1.000 milions de dòlars i es preveu de filmar-ne una part a Nova Zelanda, com els films. L’estimació inclou les despeses de producció, els efectes visuals i el càsting de la sèrie durant les cinc temporades, però com encara és en fase de preproducció, la xifra no és definitiva.
A banda, Amazon Prime Video també creix en una direcció que fins ara no han explorat els seus competidors: els esports. Aquesta temporada, ja ha emès alguns partits de la lliga NFL de futbol nord-americà i a partir del 2019 començarà a emetre partits de la Premier League, la lliga anglesa de futbol. A banda, també va comprar els drets per a emetre en exclusiva al Regne Unit els partits de l’US Open Tennis.
