10.11.2024 - 21:40
The Washington Post · Shira Rubin, Miriam Berger, Claire Parker
Tel-Aviv, Israel. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, celebrà la victòria electoral de Donald Trump i optà per recosir les relacions amb Washington i refermar l’aposta pels objectius maximalistes en el conflicte que el país lliura ara en múltiples fronts.
En una publicació a X dimecres, molt abans no se sabessin els resultats definitius, Netanyahu va felicitar Trump per “la remuntada més gran de la història” i augurà “un nou començament per als Estats Units i un refermament del compromís amb la gran aliança” entre Washington i Israel. Més tard, aquell mateix dia, tots dos dirigents van parlar per telèfon, en una trucada en què acordaren de “treballar plegats per la seguretat d’Israel” i tractaren “l’amenaça iraniana”, segons un comunicat de l’oficina del primer ministre israelià.
“Ha arribat l’hora de la victòria total”, exclamà Itamar Ben-Gvir, el ministre de Seguretat Nacional de Netanyahu, en un discurs davant la Kenésset dimecres, en què confià que Trump donaria suport als projectes legislatius que el govern israelià feia temps que tractava d’impulsar, incloent-hi la pena de mort per als palestins condemnats per terrorisme. Israel Ganz, cap d’un consell que representa els colons israelians a la Cisjordània ocupada, va celebrar la victòria com una oportunitat històrica per al moviment dels colons, que han aconseguit avenços importants d’ençà que Netanyahu va tornar al poder l’any 2022.
Per tot Israel, un país que travessa la guerra més llarga de la seva història i que ha de fer front a múltiples crisis internes, molts van respirar amb alleugeriment pel triomf de Trump. Mentre els coets tornaven a vaure sobre el nord d’Israel i Tel-Aviv, i obligaven milers de persones a tancar-se als refugis, molts israelians mostraren optimisme per la possibilitat que un govern de Trump donés via lliure a Israel per enfrontar-se a l’Iran com considerés adequat. Unes altres veus, més moderades, confiaren que la victòria de Trump empenyeria Netanyahu a posar fi a la guerra i fer tornar a casa els ostatges retinguts a Gaza.
Els somnis contradictoris d’una nació dividida reflecteixen tant la imprevisibilitat de Trump, que ha instat Netanyahu a “fer què hagi de fer” en el camp de batalla i ha promès als seus partidaris que posaria fi a les guerres a l’estranger, com la difusa visió estratègica del primer ministre israelià més longeu, que ha promès la victòria total sense definir-ne els termes.
“Netanyahu creu que ara és el gran vencedor [de les eleccions] en tots els fronts”, explica Gayil Talshir, politòleg de la Universitat Hebrea.
Encara que molts israelians aprecien el suport militar i polític –gairebé incondicional– que Biden ha ofert a Israel d’ençà de l’atac del 7 d’octubre, molts creuen que al seu país li anirà més bé amb Trump de president.
“Hi ha la sensació al Llevant que la circumspecció de Biden cap a l’Iran, que en els seus primers dos anys de president va provar de fer reviure l’acord nuclear amb Teheran, és part de la raó per la qual el règim iranià s’ha sentit prou embravit per a atacar Israel, tant directament com mitjançant satèl·lits”, explica Yoel Guzansky, antic membre del Consell de Seguretat Nacional d’Israel.
La visió de Trump sobre la situació al Llevant continua essent tota una incògnita. Durant la campanya, el candidat republicà ha donat suport al dret d’Israel de defensar-se, però també ha cortejat els votants àrabs i musulmans desencantats amb la política de l’administració Biden sobre Gaza. En el seu discurs de victòria, dimarts a la nit, mentre les forces israelianes assetjaven un dels darrers hospitals que romanien al nord de Gaza i atacaven amb míssils l’est del Líban, Trump va prometre que posaria fi “a totes les guerres”.
Tot i que Netanyahu ha desafiat obertament Biden moltes vegades aquest darrer any, cosa que ha empès contra les cordes la relació personal entre tots dos dirigents, Guzansky explica que el primer ministre israelià podria topar-se amb més dificultats a l’hora d’enfrontar-se amb el nou president dels Estats Units. “Trump tindrà molta més influència sobre Netanyahu que no pas Biden, i per al primer ministre israelià no serà tan fàcil dir-li que no”, explica.
Entre els dirigents palestins, mentrestant, hi ha un temor profund que la seva causa torni a ser relegada a un segon pla. Durant el seu primer mandat, Trump va traslladar l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, va retractar l’oposició de Washington als assentaments israelians a Cisjordània i va fer pública una proposta de pau que no es comprometia a crear un estat palestí.
Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Palestina, digué en un comunicat dimecres que aspirava a “treballar amb el president Trump per la pau i la seguretat a la regió”, i remarcà “el compromís del poble palestí amb la llibertat, l’autodeterminació i l’estat propi, d’acord amb el dret internacional”.
Hamàs, l’organització miliciana islamista que encara manté el control a la majoria de Gaza, va dir en un comunicat que no es pronunciaria sobre el nou govern nord-americà fins que no veiés “l’actitud del president cap al poble palestí, els seus drets legítims i la seva causa”.
Raja Khalidi, director general de l’Institut d’Investigació en Política Econòmica palestí, amb seu a Ramal·là, diu que el resultat de les eleccions no donava cap esperança als palestins. “No veiem cap raó per a un canvi cap a millor amb Trump”, diu, i afegeix que aquests mesos vinents representaran “més mort i més destrucció per a Gaza, més restriccions a Cisjordània i un augment generalitzat de la pobresa i la desocupació als territoris palestins”.
Mouin Rabbani, investigador no resident del Centre d’Estudis Humanitaris i de Conflictes de Catar, qualifica Trump de comodí i diu que tant podria donar suport a les polítiques més controvertides de l’extrema dreta israeliana, com ara l’annexió de territori palestí, com perdre interès sobtadament en la regió.
“La diferència entre un govern Trump i un govern Harris és que Harris té una espècie de compromís de principis amb Israel, i, en canvi, a Trump li importen un rave Israel i els palestins –o qualsevol altra cosa o persona– si no serveixen per als seus interessos”, diu.
Per Netanyahu, que els crítics diuen que és empès per un sentit semblant d’interès propi, la victòria de Trump és també un triomf personal, segons que explica Talshir.
“Netanyahu i Trump pertanyen a la mateixa òrbita de dirigents populistes que pretenen subvertir les democràcies liberals amb mitjans autoritaris”, afegeix.
Berger informa de Jaffa estant, a Israel, i Parker informa del Caire estant. Alon Rom ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
