El desastre Netanyahu

Que Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, és un desastre per als palestins diria que és evident. N’hi ha prou de mirar quanta gent mor aquests dies a Gaza, i a Cisjordània, mentre ell presideix el país i dirigeix la guerra. També podríem mirar la política que el seu govern ha practicat durant dècades a Cisjordània amb els assentaments per adonar-nos de l’abast de la tragèdia per als palestins.

Passa (sempre passa alguna cosa) que Netanyahu no és solament un desastre per als palestins. També ho és per als israelians. I això s’ha fet evident aquests dies d’una manera cruel, perquè n’hi ha prou de mirar quanta gent va morir durant l’atac de Hamàs del 7 d’octubre (1.400) i quants ostatges (més de 200) mentre ell presidia. La frase que perseguirà Netanyahu per sempre més serà aquesta: d’ençà de l’Holocaust que no havien mort tants jueus. I això passava quan Netanyahu era el primer ministre.

Netanyahu pretenia dir-se Mr.Seguretat. 1.400 morts el desmenteixen.

El desastre de Netanyahu és tal que l’home ha trencat una de les normes d’or en temps de guerra, que diu que la població, davant el perill, fa costat al govern de torn i la popularitat dels dirigents puja. Doncs amb Netanyahu no ha passat. Ahir dissabte, familiars dels ostatges i dels morts israelians van manifestar-se davant la casa de Netanyahu amb crits com aquests: “A la presó!” “Allibereu els ostatges costi què costi!” “Torneu-los a casa!”. I no són pas els únics que culpen el seu primer ministre del desastre. La televisió israeliana Canal 13 va publicar una enquesta fa dos dies: gairebé el 70% dels israelians creuen que Netanyahu ha de dimitir (el 29% immediatament, el 47% després de la guerra).

Poll results from Israeli TV’s Channel 13 reveal illuminating public attitudes toward the war in Gaza, the Israeli government, and PM Netanyahu. See below for a compilation of select polling data:https://t.co/JKqf7TanTE pic.twitter.com/jN9Xiw4yZm

— David Makovsky (@DavidMakovsky) November 3, 2023

I una setmana després dels atacs ja es va fer pública una enquesta que indicava que els israelians s’estimaven més Gantz de primer ministre (48%) que no Netanyahu (29%). I que Gantz obtindria 41 diputats amb l’aliança Unitat Nacional, i el Likud de Netanyahu, 19. En fi, que perdria les eleccions. La guerra no li aporta ni més suport ni més popularitat.

Una altra norma d’or que ha trencat el senyor Netanyahu és la que diu que en moments durs és bàsic no mostrar divisions internes. Doncs l’home fa pocs dies va escriure una piulada culpant els serveis secrets i la intel·ligència militar de l’atac de Hamàs, perquè mai no l’havien avisat de l’atac. Unes quantes hores després, esborrava la piulada i demanava perdó. Però la divisió, ja l’havia servida. I les enquestes d’aquests dies han demanat a la població en qui confia més, si en Netanyahu o en els militars. Doncs la gent confia més en els militars que no pas en Netanyahu. (Com era d’esperar, els votants d’esquerres confien poc en Netanyahu. La sorpresa és que els votants de dretes… tampoc).

El desastre Netanyahu, per als interessos israelians, no s’acaba pas aquí. El suport que té Israel als Estats Units ja no és el que era. Una enquesta recent als EUA demanava als nord-americans: “Aproveu o no la manera com Israel ha respost a l’atac terrorista de Hamàs?” I si bé la resposta total és que la meitat veien bé la reacció israeliana, i el 35%, no, si mirem les edats, la cosa canvia: dels nord-americans de 18 anys a 34 tan sols el 32% veien bé la reacció israeliana. I el secretari d’estat dels EUA, Anthony Blinken, deia des d’Israel: “Hem de fer més per protegir els civils palestins”. Blinken, un falcó, pensava en els seus votants, que ell també té enquestes. A ell, els palestins, fum-li. I si des de Político informaven que Joe Biden i els seus ja fan càbales sobre un Netanyahu fora del govern, vol dir que ho filtren ells mateixos, conscients que potser Netanyahu ja els fa més nosa que no pas servei.