The Washington Post · Steve Hendrix, Rachel Pannett, Niha Masih i Jennifer Hassan

Jerusalem. La població civil a banda i banda de la frontera entre Israel i el Líban es prepara per a un contraatac de l’exèrcit israelià –d’escala, abast i intensitat encara desconeguts– després de l’autorització del gabinet de seguretat del país a una resposta militar a l’atac amb coets del Líban que va deixar dotze adolescents i nens morts aquest cap de setmana.

La incertesa s’ha apoderat de la regió, que confia en una resposta calibrada i precisa però es prepara per a un atac generalitzat que, segons que adverteixen els diplomàtics, podria desencadenar en una guerra regional.

Els residents de Beirut han començat a acaparar subministraments d’emergència per si els atacs arriben fins a la capital libanesa i els militants de l’Hesbol·là han amenaçat d’atacar Haifa i més ciutats israelianes en cas que això passi. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va insinuar als seus partidaris que Turquia podria entrar a Israel si calgués, cosa que podria desencadenar la resposta d’Israel.

En una visita ahir als alts del Golan sota ocupació israeliana, l’indret del mortífer atac de dissabte, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir que Israel no ignoraria l’atac, “ni podia ignorar-ho”, abans de prometre que hi hauria represàlies. “La nostra resposta arribarà, i serà dura”, digué.

Les declaracions arriben després de l’autorització del gabinet de seguretat d’Israel a Netanyahu i el seu ministre de Defensa, a última hora d’abans-d’ahir, per a decidir sobre la forma i el moment de la resposta d’Israel a l’atac.

“La preocupació que pugui anar-se’n de les mans és molt alta”, diu un funcionari israelià que parla sota condició d’anonimat perquè no és autoritzat a parlar públicament.

“Per mi, un nen jueu assassinat el 7 d’octubre o un nen drus assassinat als alts del Golan és el mateix”, va dir ahir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, en una visita a la localitat de Majdal Shams, on hi va haver l’atac. “L’Hesbol·là en pagarà un preu: les nostres accions ho diran”, va prometre.

L’exèrcit israelià va atacar abans-d’ahir uns quants objectius de l’Hesbol·là a l’interior del Líban. Hussein Fakih, portaveu de la defensa civil libanesa, va dir en una entrevista que dues persones havien mort i tres –incloent-hi un nen– van ser ferides en un atac ahir a la carretera entre Chaqra i Meiss al Jabal, al sud-est de Líban. Ahir, l’Hesbol·là va anunciar la mort de dos membres.

Però la resposta d’Israel, si més no fins ara, no ha arribat a les represàlies feroces que Netanyahu va prometre després de l’atac, el més mortífer contra Israel d’ençà de l’atemptat d’Hamàs del 7 d’octubre. Les Forces de Defensa d’Israel van publicar diumenge una llista de víctimes, entre deu anys i setze.

L’Hesbol·là, que té el suport de l’Iran, ha negat cap relació amb l’atac, que es va perpetrar després de mesos d’escaramusses transfrontereres entre el grup milicià i l’exèrcit d’Israel. Funcionaris israelians i nord-americans diuen que les proves que l’arma era un coet iranià disparat d’una posició de l’Hesbol·là són irrefutables.

Netanyahu es veu pressionat per desenes de milers de residents fronterers que fa mesos que s’han desplaçat de casa seva a donar un cop decisiu. Gallant anteriorment havia pressionat perquè Israel allunyés l’Hesbol·là de la frontera i en degradés les considerables capacitats militars.

No obstant això, una onada d’esforços diplomàtics de Washington, París i les capitals regionals va començar poques hores després de l’atac, segons funcionaris occidentals i israelians sabedors dels esforços per a destensar la situació. Funcionaris nord-americans diuen que Israel té dret de respondre a l’atac, però també insten el seu aliat a mostrar moderació.

Els primers senyals semblen mostrar que Jerusalem entrarà en raó. El diari Yedioth Ahronoth va citar ahir funcionaris israelians no identificats que van descriure la probable operació com a “limitada però significativa”.

El predicament d’Israel, segons funcionaris de seguretat actuals i anteriors, és com respondre a l’atac sense deixar l’Hesbol·là amb cap més opció que no sigui l’escalada –cosa que, de retruc, podria atraure l’Iran al conflicte. L’exèrcit israelià té preparades un seguit d’hipòtesis, que actualitza periòdicament amb nova intel·ligència, segons un oficial militar que va descriure a The Post la planificació dels preparatius durant una visita a la zona fronterera aquesta primavera.

L’exèrcit també tindrà en compte les respostes a atacs israelians recents. Aquest mes, després d’un atac amb drons provinent del Iemen i llançat pels rebels huti –amb el suport de l’Iran– que va matar a una persona a Tel-Aviv, Israel va respondre l’endemà mateix amb un atac fulminant que va malmetre greument un port iemenita important.

A l’abril, després d’haver derrocat Israel i els seus aliats la major part d’un estol sense precedents de míssils i drons disparats de l’Iran, l’exèrcit va respondre amb un contraatac calibrat que va demostrar la seva capacitat per a arribar a territori iranià, però va causar danys mínims. Totes dues parts van desescalar després de l’atac.

L’endemà de les escenes d’un funeral multitudinari i els malalts devastats de Majdal Shams, la tensió continua essent alta.

El ministre d’Afers Estrangers israelià, Israel Katz, va replicar diumenge als suggeriments d’Erdogan que Turquia podria entrar a Israel igual que a Líbia i a Artsakh, regió sota el control de l’Azerbaitjan.

Katz i els dirigents turcs, que han estat molt crítics amb la guerra d’Israel a Gaza, han intercanviat declaracions incendiàries durant mesos. “Tal com el genocida Hitler va arribar al seu final, també hi arribarà el genocida Netanyahu”, va escriure ahir el Ministeri d’Afers Estrangers turc a les xarxes socials.

Erdogan no ha donat més detalls sobre una hipotètica operació militar turca contra Israel. Un analista polític turc treu ferro a les declaracions i diu que no mostren cap canvi de to respecte de la retòrica recent d’Erdogan envers Israel.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb