19.12.2018 - 21:50
En política, els gests no ho són tot però signifiquen molt. I aquestes darreres hores assistim a un autèntica batalla soterrada sobre el relat que té una gran importància, encara que puga semblar que és poca cosa.
A hores d’ara és evident que el govern espanyol no va calcular bé les conseqüències de la reunió de demà a Barcelona. La provocació del 21 de desembre s’ha girat obertament en contra de Pedro Sánchez, que es troba acorralat a banda i banda i amb molt poc marge de maniobra i molt probablement penedit d’haver-se ficat en aquest cau.
Sembla que el govern espanyol ja té coll avall que demà les protestes seran molt potents i que no hi haurà manera de salvar la imatge d’un consell de ministres que, simplement, no havien d’haver intentat organitzar. El volum i el to de la protesta és molt difícil d’endevinar avui, però hi ha pocs dubtes que Pedro Sánchez n’eixirà malparat. L’impacte que el govern d’Espanya no es puga reunir en territori català, si això acaba passant, seria enorme. Demostraria que no controlen el territori i tornaria a catapultar internacionalment la protesta catalana. Però l’impacte d’un govern espanyol reunit a Barcelona amb la policia havent de pegar als manifestants que protesten per la seua presència també és molt greu per a ells. Especialment en aquest moment, a les envistes d’un judici polític que suscita molts dubtes a Europa sobre el caràcter democràtic de l’estat espanyol. Segons tota la informació que tenim ara per ara, és molt improbable que demà hi haja normalitat. De manera que Sánchez necessita una fotografia, un gest, per a no haver de reconèixer el fracàs total.
I és per això que intentava una reunió prèvia amb el president Torra. Però potser no comptava que el president Torra no cauria tan fàcilment en el parany. I ací és quan els nervis es van disparar en tots els terrenys. El govern de Catalunya va deixar clar que només acceptava el format de cimera entre els dos governs i sempre que no fos el 21. Però aquest format és el que Sánchez no vol, perquè a Madrid la dreta extrema i l’extrema dreta l’acusen d’haver-se rendit a la bilateralitat, de tractar Catalunya com un igual. Per això tot ahir –i crec que durarà fins un minut abans de la reunió– la Moncloa ha provat del dret i del revés que la reunió incloga un apart entre els dos presidents, que és la fotografia que el dirigent espanyol necessita amb deler. Fins i tot si després ha de pagar el preu d’una cimera amb ministres i consellers on se sentirà de tot. Si aconseguís un tu a tu manipulable amb el president Torra tindria una fotografia a oposar, un vídeo a brandar quan l’acusen –que l’hi acusaran– d’haver-se lliurat a l’estratègia de l’independentisme. A la bilateralitat en les relacions Catalunya-Espanya.
Vist de fora dels respectius palaus, pot semblar anecdòtic o fins i tot poca-solta que s’establesca una batalla tan intensa sobre detalls tan particulars i concrets. Però no ens equivoquem: la política s’expressa molt amb gests. I si això és així la visita de Pedro Sánchez i el seu govern ja ha començat amb un patiment molt fort per a ells i amb la constatació, difícil d’amagar, que Catalunya ja no és una simple autonomia que celebra dòcilment l’arribada del ‘govern de la nació’. Després del gest contundent de negar-se a votar el seu pressupost, aquest segon gest reforça en Sánchez la sensació que alguna cosa molt profunda ha canviat al Principat: el peix al cove ja no interessa a ningú.
Siga com siga i acabe com acabe l’episodi de la reunió, als ciutadans, demà, ens tocarà d’acabar-los-ho de deixar ben clar. I d’ací ve que els nervis de la Moncloa aquestes hores prèvies siguen molt significatius i ens els hauríem de prendre com un símptoma. Com el símptoma que saben que divendres aquest país pot fer un pas endavant i donar-los una autèntica lliçó.
