Nervis i maniobres dels socialistes espanyols a la UE per Catalunya i el Marroc

L’escàndol de suborns i tràfic d’influències dins el grup socialista al Parlament Europeu, l’anomenat Catargate –tot i que el Marroc és un dels actors principals de la trama–, continua tenint derivades i algunes afecten de manera col·lateral Catalunya. Aquestes darreres setmanes hi ha hagut nervis entre els eurodiputats del PSOE perquè les dimissions que han acompanyat l’escàndol han amenaçat la seva capacitat d’influència en la delegació per la relació amb els països del Magrib (DMAG).

El Parlament Europa manté trobades bilaterals amb els països del Magrib d’ençà dels anys vuitanta i el control d’aquesta delegació sempre ha estat un dels objectius dels partits espanyols i italians. En aquesta legislatura, el president era un dels principals sospitosos del Catargate, Andrea Cozzolino (Partit Democràtic), però abans ho van ser Inés Ayala (PSOE), Pier Antonio Panzeri (Partit Democràtic) –també esquitxat per la trama corrupta–, i Carlos Iturgaiz (PP).

A començament d’any, la dimissió de Cozzolino va deixar la delegació escapçada i en una situació d’interinitat. Per cortesia parlamentària, el càrrec havia de recaure novament en un socialista, però això no garantia que el nou president defensés els interessos espanyols i italians. De fet, el PSOE veien amb recel alguns dels candidats de les seves pròpies files.

Cal tenir en compte que la importància de la DMAG s’ha enfilat aquest darrer any després del viratge en política exterior de Pedro Sánchez, que va decidir de trair el Sàhara Occidental i acostar-se als posicionaments del govern marroquí. No és estrany que els eurodiputats del PSOE es desmarquin dels seus homòlegs socialistes quan s’han sotmès a votació afers relacionats amb el Marroc.

Dins el grup dels socialistes europeus, hi conviuen moltes sensibilitats, però la seva presidenta a la cambra, l’espanyola Iratxe García, ha aconseguit de remar a favor seu moltes vegades, sobretot en temes relacionats amb Catalunya i l’independentisme. Tanmateix, aquesta disciplina té esquerdes i algunes de les més gruixudes són la gestió del Catargate i els vincles del PSOE amb el Marroc.

En aquest sentit, les desconfiances difícilment desapareixeran, tenint en compte la poca cooperació del govern espanyol amb la missió Pegasus del Parlament Europeu, que, més enllà del Catalangate, també volia esclarir l’espionatge contra Sánchez i alguns dels seus ministres. “Es creu que han estat les autoritats marroquines”, diu l’esborrany de l’informe.

El comitè de Treball, Catalunya i la clau del trencaclosques

Al maldecap per la DMAG, el PSOE hi va afegir l’angoixa per la vacant en la vice-presidència del comitè de Treball i Afers Socials. El detonant era el mateix, el Catargate. D’ençà del començament de la legislatura, el càrrec l’exercia Marc Angel, membre del Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg, però el va deixar a principi d’any, quan va ser nomenat vice-president del Parlament Europeu en substitució de la grega Eva Kailí.

Novament, per cortesia parlamentària, el càrrec l’havia d’assumir un socialista, però alguns noms van fer arquejar les celles dels eurodiputats del PSOE. Un dels més ben col·locats era Milan Brglez, que és ex-president l’assemblea eslovena i candidat a les eleccions presidencial del 2022. Quin era el problema? Ha fet costat al procés independentista català i fa pocs dies va criticar la detenció de Clara Ponsatí.

“La detenció de l’eurodiputada Clara Ponsatí, tot i la suspensió del suplicatori de la immunitat per recurs judicial, només té un nom: un atac inacceptable contra la immunitat d’un membre del Parlament Europeu i l’autoritat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, va piular.

The arrest of MEP @ClaraPonsati, despite suspension of the waiver of immunity due to the judicial appeal, can only be called by its name. An unacceptable attack on the institute of immunity of a Member of the European Parliament and the authority of the European Court of Justice.

— Milan Brglez (@milan_brglez) March 28, 2023

Dit això, el mateix Brglez, o més aviat, la seva nacionalitat, ha estat la clau que ha permès al PSOE de resoldre l’embolic i, tot sigui dit, de manera molt favorable als seus interessos. En aquest sentit, els socialistes van promoure Matjaž Nemec, un altre eurodiputat eslovè a la presidència de la DMAG, tot mantenint-ne el control per la porta del darrere i evitant que Brglez optés a la vice-presidència del comitè de Treball i Afers Socials.

Izvolitev si štejem za veliko priznanje mojemu dosedanjemu delu, zlasti pri temah Zahodnega Balkana, sicer se za vodenje tako velikih delegacij EP praviloma potegujejo države kot so Italija, Francija, Španija in Portugalska. Hvala za zaupanje! 2/2 pic.twitter.com/mvqR6Liap8

— Matjaž Nemec (@MatjaNemec) March 15, 2023

Nemec és un eurodiputat novell. Va entrar a la cambra el maig del 2022, quan la seva antecessora a l’escó, Tanja Fajon, va ser elegida diputada a l’assemblea eslovena i, posteriorment, nomenada ministra d’Afers Estrangers. En l’historial polític de Nemec no destaca cap relació o interès especial amb la regió del Magrib. Aquesta virginitat el pot fer molt permeable a les influències dels seus companys espanyols i italians.

Solucionat el primer escull, la resta es va desfer sola. Amb un socialista eslovè col·locat, Brglez, per una qüestió d’equilibris territorials i interns, va desaparèixer dels candidats a la vice-presidència del comitè de Treball i Afers Socials. De fet, del punt de vista del PSOE, el càrrec ha acabat en les millors mans possibles: l’eurodiputada mallorquina Alícia Homs, que és membre de l’executiva del PSIB.

👉🏻Hoy he sido elegida vicepresidenta primera de la Comisión de Trabajo y Asuntos Sociales del Parlamento Europeo. 🇪🇺

Estoy muy emocionada y agradecida por la confianza después de 4 años de trabajo.🤝

Con ganas de seguir mejorando la vida de los y las trabajadoras europeas. pic.twitter.com/lFW8vaU4zS

— Alícia Homs 🇪🇺 (@aliciahoms) April 26, 2023

Homs és coneguda per ser una antiindependentista furibunda i, malgrat la seva joventut, acumula uns quants episodis polèmics. Fa relativament poc va ser notícia perquè va provar d’evitar que Josep Miquel Arenas (Valtònyc) entrés a les dependències de la cambra per assistir a la inauguració d’una exposició sobre les treballadores de la neteja dels hotels.

L’eurodiputada mallorquina també és la presidenta de Young European Socialists, l’organització juvenil europea dels socialdemòcrates. El 2019 va ser assenyalada per l’ex-dirigent de les joventuts d’Eslovènia Andrej Omerzel per haver pressionat per impedir una conferència d’Alfred Bosch –llavors conseller d’Acció Exterior– al congrés de l’organització política.