Neofòbies

Bentrobats. Com que hem fotut el dropo tot l’agost, estrenarem curs amb un exercici. Oi que voleu opinar de coses de llengua? Doncs una mica de pràctiques s’han de fer, tu.

Però no patiu que no us en penedireu. Es tracta d’un exercici de lexicografia comparada, i hi aprendreu moltes coses. Comencem amb una pregunta: amb permís de periodistes embotiflats i apòstols de la correcció política, quin ha estat el neologisme de l’estiu? Exacte: turismofòbia. Molt bé, doncs ara hem d’estar segurs que l’escrivim correctament.

Com que no surt als diccionaris (si no, no seria pas un neologisme, oi?), una cosa que podem fer és anar a la Neolosfera, el portal que observa com penetra la modernor en la llengua (i no pas al contrari, que és el que reclama el llenguatge anomenat no sexista però que de moment continua sense passar). Malauradament, la Neolosfera se’n va anar de vacances deixant-nos beatlemanies, vaporettos i dolcefarnientes , però no va ser a temps de recollir el que ens ocupa. Sí que l’ha recollit, en canvi, son cosí germà el Bobneo), banc de neologismes de l’Observatori de Neologia. I així ja tenim una primera pista per escriure’l comdeumana, amb O. Perquè si fem aquella cosa tan patatera de la simple cerca a Google (la recerca del gandul), el trobarem escrit tant amb O com amb E, i aleshores correm el risc que un filòleg malcarat ens esbronqui en públic .

Molt bé, el següent pas és acudir a l’autoritat. Quantes fòbies té registrades el DIEC? Doncs no gaires: vint-i-dues. De les tradicionals zoofòbia, claustrofòbia o agorafòbia a les menys freqüents batofòbia (que no és pas l’aversió a les aventures de Batman sinó a les profunditats i al buit) o, agafeu-vos, sexofòbia, que ja em diràs tu (també n’hi ha una d’exclusiva d’en Collboni, per cert: bibliofòbia). Totes, com podeu veure, amb l’arrel rigorosament acabada en O.

Com que a aquestes altures ja comencem a ser filòlegs nivell C, segurament voldrem anar una passa més enllà. Quina? Doncs ficar el nas a cal veí. Pot ser que els del DRAE, eufòrics el dia de la introducció de güisqui, aprofitessin per acceptar-hi també turismofobia? Doncs no, ells tampoc. Però com que per verificar-ho hem hagut de fer la cerca, ara que ja hi som aprofitem per comptar quantes en tenen, de manies. I arriba la primera sorpresa: pràcticament la mateixa quantitat, vint-i-tres. Ves per on. La comparació, perdó, la comparativa, per dir-ho en periodistès, és inevitable. Alerta que ara ja ens arrisquem a perdre el rigor de filòlegs per convertir-nos en una altra cosa, però la temptació és massa grossa.

Acceptat el risc, passem a comparar, va. D’entrada, un fet xocant: així com el DIEC recull catalanofòbia, el DRAE aplega hispanofobia. Que curiós, oi? A vere quins altres col·lectius nacionals ens fan mania… Doncs la pèrfida Albió, és clar: en tots dos casos existeix anglofòbia. Però alto: en català no existeix l’aversió al gavatx i en canvi els castellans la tenen per partida doble: francofobia i galofobia. I de passada, als alemanys: germanofobia. I aquí hi escau un consell de veterà: no ens precipitem a l’hora de treure conclusions d’aquestes presències i mancances, que és fàcil enganyar-se. Vegem-ho amb un altre cas ben xocant. Que el DRAE aplegui clerofobia i el DIEC no vol dir que a les Espanyes hi ha més animositat envers les sotanes que no pas aquí? Estrany, oi? És clar, perquè vol dir tot el contrari. Si allà existeix és perquè el fenomen es denuncia més sovint, de la mateixa manera que aquí ens queixem de la catalanofòbia. Només ha calgut el xou del post-atemptat per confirmar-ho amb transparència meridiana.

Finalment, la que a mi m’amoïna més: si bé tots dos diccionaris recullen homofòbia, i també una de més preocupant, androfòbia (‘aversió als individus de sexe masculí’), com és que només el de la Real Academia introdueix la ginefobia (‘Fobia a las mujeres’) i el DIEC no? Pot ser que els nostres acadèmics pateixin una variant de l’aversió que s’indica al títol? Si la neofòbia és l’odi envers les coses noves, la neolofòbia seria l’odi als neologismes?