20.11.2015 - 13:30
“A tu què et fa sentir més feliç?”. En Bruno es queda pensatiu uns instants davant la pregunta de la seva mare i després esbossa un gran somriure i li etziba: “Els llibres, la xocolata, dibuixar i… les abraçades de la mare!”. Als seus set anys, aquest nen té l’habitació que comparteix amb el seu germà petit, Pau, de quatre, repleta de contes, dels dibuixos que fa, de disfresses –“és que vaig al teatre!”- i de fotografies de les excursions que han fet amb els seus pares, on apareix gairebé sempre rient. I explica que li encanta anar a la muntanya a caminar.
“I a tu, Pauet?”, li pregunta llavors afectuosa la Paulina al seu fill menor. “A mi m’agrada jugar amb en Bruno i també fer la carta als Reis”, li respon el petit. “I sou feliços?”, “Síiiii!”, responen ambdós alhora.
La majoria dels nens espanyols també se senten feliços i, en gran mesura, pels mateixos motius que en Bruno i en Pau. I això, a pesar que el nostre és un dels països industrialitzats, juntament amb Letònia i Estats Units, amb majors nivells de pobresa infantil. De fet, els nens a Espanya són els tercers més satisfets amb la seva vida del món, segons es desprèn del recent informe “Els mons dels nens”…
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
