16.03.2023 - 21:40
Produir carn contamina i requereix molt d’espai i recursos (aigua, cereals…). Per protegir el planeta, hem de trobar noves fonts de proteïnes. Una de les solucions és substituir la carn per insectes, si més no parcialment.
El problema és que els insectes, com a aliment, són refusats pels europeus i nord-americans perquè consideren que no són comestibles, i els troben bruts i repugnants. No obstant això, 2.000 milions d’humans (a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica del Sud) en mengen regularment. Els més consumits al món són els escarabats, principalment en forma larvària (com el cuc de la farina), els lepidòpters (erugues) i els himenòpters (abelles, vespes i formigues).
Els insectes són interessants perquè no contaminen tant ni necessiten tanta aigua ni menjar com les vaques o els porcs. Tampoc no han de menester tant d’espai per a criar-se i són rics en proteïnes.
D’ençà de fa uns quants anys, els investigadors estudien com aconseguir que els adults d’occident acceptin insectes, però no s’han fixat gaire en els infants. Per això vam posar insectes comestibles davant un grup de nens per estudiar-ne les reaccions.
Cuques amb quètxup o xocolata?
En un estat com el francès, els nens poden tenir un paper important en la introducció de l’entomofàgia (menjar insectes) per tres motius.
En primer lloc, els hàbits alimentaris d’una cultura evolucionen en el curs de les generacions, de manera que els consumidors joves poden adoptar noves pràctiques que després transmetran als seus fills.
En segon lloc, la infància és un període molt important, perquè les preferències alimentàries apreses a començament de la vida persisteixen fins a l’edat adulta. Finalment, els nens també influeixen en allò que mengen la família i els amics. De manera que si ells mengen insectes, poden empènyer el seu entorn a menjar-ne també.
Hem entrevistat quaranta-tres nens francesos que tenen entre vuit anys i tretze per saber què pensen sobre menjar insectes. En un primer estudi, els vam demanar que descrivissin com era un infant que menjava insectes (com es veu, on viu, etc.) i, després, que expressessin com se sentien davant imatges d’insectes sencers (llagostes, grills, cucs de farina…), insectes amb gust de quètxup o xocolata, galetes de formatge i un pastís de xocolata amb insectes en pols.
En un segon estudi, els nens van ser entrevistats en grups de dos o tres. Aquesta vegada els vam ensenyar cucs de farina secs autèntics i un pastís normal que contenia l’animal en pols. També van veure fragments del programa de televisió Top Chef en què es cuinaven i menjaven grills i formigues.
Els nens són curiosos, però han d’estar tranquils
Els resultats d’aquests estudis mostren, en primer lloc, que els nens pensen, com els adults, que els insectes no són comestibles en la nostra cultura. Segons ells, els menjadors d’insectes viuen en països llunyans i ho fan per a sobreviure. També diuen que menjar insectes s’associa amb brutícia o desafiaments repugnants de programes com ara Fort Boyard o Koh-Lanta
Abans de tenir davant els insectes de l’estudi, la majoria van indicar espontàniament que es negarien a menjar-ne perquè els feien fàstic. S’imaginaven un gust i una sensació desagradables a la boca. Quan els vam mostrar insectes a les imatges o a la vida real, se sentien més atrets pels insectes petits com els cucs de la farina, que són més fàcils d’empassar-se que no els grills o les llagostes.
Els insectes aromatitzats amb quètxup o xocolata són una mica més acceptats perquè són gusts que coneixen i els agraden. Però els aliments que s’estimen més són aquells en què s’amaga l’insecte, com el pastís, perquè sembla un “pastís normal”.
Un altre resultat important és que els nens canvien d’actitud durant l’estudi. Observar, manipular i olorar autèntics cucs secs de la farina els atenua el fàstic i els desperta la curiositat.
D’una altra banda, els nens entrevistats en petits grups de dos o tres s’influïen mútuament. Alguns finalment van acceptar de menjar pastís d’insectes perquè els seus amics n’havien tastat. Els nens també estaven més disposats a tastar insectes sencers després de veure el programa de televisió Top Chef amb insectes ben cuinats.
Aquest estudi demostra que els nens de l’estat francès poden acostumar-se a la idea de menjar insectes amb força rapidesa. Els fan fàstic els insectes sencers, però els encurioseixen. L’interès pot augmentar si associen els animals a gusts o aliments familiars, i si es mengen en una situació tranquil·litzadora, com ara amb la família, o divertida, com en un desafiament amb amics.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
