Els menors també poden tenir la covid-19 persistent: quins símptomes tenen?

Té deu anys i d’ençà del mes de març la covid-19 li ha afectat la vida. Abans de tenir-la feia esport sis dies la setmana. Ara, si fa un sobreesforç físic, l’endemà no es veu amb cor de fer res. No es pot aixecar del llit. El cansament el supera. Des de començament de curs ja hi ha hagut cinc dies que ha estat incapaç d’anar a l’escola. A més, aquestes crisis van associades amb picor al nas, molèsties als ulls o mal de panxa. I, a part, li costa molt més concentrar-se en els estudis.

El seu cas no és aïllat. Fa un mes que l’hospital de Can Ruti va estrenar una unitat de covid persistent pediàtrica, pionera a Catalunya. Atén menors que, després de passar la malaltia, continuen presentant-ne símptomes. De moment, ja ha atès una quinzena de joves, que tenen entre deu anys i disset. Això vol dir que, malgrat ser minoritari entre els infants i adolescents, n’hi ha casos.

Les principals seqüeles que els deixa són fatiga, dificultat respiratòria, debilitat, cefalea, taquicàrdia quan fan esport i falta de concentració. Cada cas és diferent, amb afectacions diverses, però tots coincideixen en una cosa: mentre van passar la covid-19 no van estar ingressats, van tenir una infecció lleu i amb pocs símptomes. Una mica de febre i tos, a tot estirar. El problema és que després persisteixen els símptomes i els dificulten el dia a dia. Fins i tot, en alguns casos, les seqüeles s’interfereixen en la seva educació, perquè no poden anar a l’escola cada dia a causa del cansament.

“És molt dramàtic tenir un adolescent que no pot anar a escola, que no pot socialitzar-se o no pot fer esport. Són a l’edat en què han de fer tot això. És molt important que ho puguin fer”, explica la cap del servei de pediatria de Can Ruti, Maria Méndez.

Per poder encarar aquesta situació, han creat la nova unitat, integrada per professionals del servei de pediatria especialitzats en malalties infeccioses, neurologia, pneumologia i cardiologia; a més de professionals de psiquiatria, psicologia, rehabilitació, radiologia i educació. Dins l’equip també hi ha professionals de l’àrea de neuropsicologia de l’Institut Guttmann. Amb tot plegat, volen ajudar l’infant des de diversos punts de vista a recuperar com més aviat millor la seva activitat normal.

La unitat ha d’ajudar a saber més coses sobre la covid persistent en menors. Per exemple, volen fer un estudi genètic per explicar per què a uns nens els passa i a uns altres no. Però ara als metges de la unitat sobretot els importa poder ajudar aquests menors amb covid persistent. “Hem vist que amb programes de rehabilitació poden millorar. Cal que aquests programes arribin a tots”, expliquen a Can Ruti.

Quan cal preocupar-se? Aquesta és la pregunta que es fan la majoria de pares. Si el nen, després de passar la covid-19, està més cansat, no cal preocupar-se, diuen els experts. “Després de la infecció és normal que no estiguin en estat òptim. Es considera persistent quan dura més d’un mes. De fet, si dura més d’un mes però la tendència és a anar millorant a poc a poc, tampoc no ens ha de preocupar gaire. Però si la millora s’ha estancat i les seqüeles afecten les activitats habituals, cal buscar ajuda”, diu Maria Méndez.

En cas que el vostre fill es trobi en aquesta situació, cal anar a veure el pediatre, que li podrà fer anàlisis i descartar altres causes. Una vegada descartades, els metges poden derivar el cas a la unitat de Can Ruti. Així mateix, hom es pot adreçar a l’associació de covid persistent, que té contacte permanent amb la unitat i que hi pot fer arribar el cas.

En aquestes situacions, el principal problema és la desconeixença. I no saber fins a quin punt aquest cansament és real o fingit. “Molts nens que hem tractat, ens expliquen que al principi els pares no hi donaven importància. Quan el nen deia ‘estic cansat, no puc fer això’, la família hi insistia. Fins i tot als pares els ha costat de demanar visita al metge. Primer volien llevar-hi importància. Els pares de molts d’aquests nens han estat malalts, i la prioritat ha estat una altra. Ajudar el seu fill perquè estava una mica més cansat no era prioritari. Per això pensem que potser hi ha casos que passen desapercebuts” conclou Maria Méndez.