‘Sóc un nen igualadí de tretze anys, estem ferms contra el virus’

Sóc un nen igualadí de tretze anys.

Ara com ara, els habitants dels diversos municipis que formen part de la conca d’Òdena estem confinats. Més d’un tenim familiars a fora de la conca i estem preocupats, però aquí continuem forts; esgarrifats, però forts. Als carrers pràcticament no hi ha gent amb màscara.

Dimecres ens van informar pels mitjans de comunicació i pel correu des del centre que els instituts, escoles, campus universitaris, casals de la gent gran… estarien tancats, una mesura que s’ha pres a tot Catalunya. A Igualada es notava perquè no hi havia gent al carrer, no hi havia tant ambient.

Però això va anar creixent. Per televisió ens van notificar que la conca d’Òdena seria confinada. Quan vaig sentir aquesta notícia, directament vaig agafar la motxilla i em vaig dedicar a ficar-hi roba per anar-me’n a una masia que té la meva àvia, on ella havia crescut, i que per sort és fora de la conca d’Òdena. Vaig agafar pantalons, samarretes… També ho vaig fer pensant que tinc família fora de la conca: els meus cosins, un tiet, una tieta i, a més distancia, hi tinc la meva tieta àvia, que viu en un poblet del Lluçanès, Perafita. Allà segur que no li passarà res i si hi ha cap problema molta gent del poble l’ajudarà, cosa que és molt d’agrair.

Un cop em vaig tranquil·litzar, el telèfon mòbil de la meva mare treia fum: tothom enviava missatges, corrien fotos per les xarxes socials de tot de furgonetes dels Mossos d’Esquadra com les que hi havia a les barricades els dies de la sentència a la Via Laietana.

A Igualada entenem el motiu pel qual ens han confinat, i és del tot raonable perquè en menys de vint-i-quatre hores el nombre d’infectats ha augmentat i cal ser conscients i tenir empatia amb la resta de Catalunya. Fa pocs dies ens dedicàvem a fer-ne broma. Però tan sols és una grip i els nens i nenes continuem ferms.

Estem ferms i ara hem de confiar plenament en els metges, en els treballadors públics i en els nostres representants legítims. Si els habitants de la conca estem ferms i quan parlem a la televisió no mostrem por, tranquil·litzarem la gent.