Neix el Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya

Amb l’objectiu de la defensa i la promoció dels drets humans mitjançant el cinema, el 8 d’abril s’inaugurarà Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya. És un nou festival que, més enllà del treball dels cineastes, neix amb la voluntat de sensibilitzar i generar un debat cultural, polític i social sobre les qüestions més candents de l’estat dels drets humans i la justícia global.

La situació especial que vivim a causa de la pandèmia força que aquest primer festival tingui un format híbrid. Del 8 a l’11 d’abril es faran projeccions presencials a quatre ciutats catalanes: Barcelona (Cinemes Girona), Sant Feliu de Llobregat (CineBaix), Girona (Truffaut) i Lleida (ScreenBox). Del 12 al 25 d’abril la programació s’emetrà a Filmin i a la web del Festival. Gran part de les quaranta obres que es mostraran són produccions recents i d’estrena a Catalunya.

Impacte! compta amb la col·laboració d’Amnistia Internacional, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, el diari ARA i el suport de la Fundació puntCat.

Oriol Porta: “La gent explotada té manca de consciència dels drets que li pertoquen simplement per ser humans”

Parlem amb un dels directors del festival, Oriol Porta, professional d’una llarga trajectòria al sector audiovisual, que amb Xavier Bachs encapçala l’esdeveniment. Porta ha estat productor de documentaris com ara Francesc Boix, un fotògraf a l’infern (2000), dirigit per Llorenç Soler, i productor i director de Hollywood contra Franco (2008), entre més. Fa classes a l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i a la Facultat de Mitjans Audiovisuals de la UB. Ha estat director de producció del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (2018-2019).

—Com a productor, realitzador i organitzador heu conegut molts festivals de cinema. Quins són els principals ingredients nous que heu volgut incorporar al festival Impacte!?
—D’una banda, la valoració de continguts. Fem (parlo en nom d’un equip que estic molt orgullós d’haver aconseguit d’ajuntar) un festival de cinema, no tant per parlar de qüestions cinematogràfiques com per treure a la llum problemes humans que requereixen ser coneguts. D’una altra, una voluntat de repercussió social que superi el nínxol de convençuts i la limitació local: creiem que no tan sols el públic de Barcelona té dret a veure bon cinema i a debatre sobre drets humans, sinó que Catalunya és un terreny fèrtil per a aquestes qüestions.

—Com ho fareu per intentar que les visions i reflexions que aporta el cinema impactin en un debat social, ideològic i professional més ampli?
—Intentarem de fer un esdeveniment cultural de primer ordre, en l’àmbit català i també l’internacional, per aconseguir el màxim de projecció per la causa dels drets humans. El nostre objectiu és estimular la consciència social i per això fem servir una eina de persuasió important, el cinema, capaç d’atraure molta gent a qui no atrauen els ambients ni els formats més tècnics, d’especialistes.

—Sembla que el festival vol apropar més el món professional i el món de l’activisme i les ONG. Són dos mons massa distants? Com us proposeu de propiciar-ne la relació?
—Un dels objectius d’Impacte! (potser simple desiderata) és fomentar un apropament entre el sector professional de l’audiovisual i el món de les entitats que treballen pels drets humans i la justícia social que fomenti la producció de cinema social a casa nostra. Estem en contacte amb aquestes entitats, que són conscients de la importància del cinema per a difondre la tasca que fan (si més no, els problemes i conflictes amb què treballen), però que se senten frustrades quan veuen el tractament poc acurat de la majoria de films que toquen aquestes qüestions. Enguany en parlarem a la sessió professional “La ficció i els drets humans”, al voltant de la producció que es fa recreant situacions de l’Open Arms.

—Les intencions d’Impacte! van més enllà, en el sentit sociocultural, que les d’un simple festival de cinema. Cal reforçar l’ús del cinema com a eina de transformació social?
—No pensem que el cinema pugui canviar el món, ni de molt lluny. Però com totes les utopies, la impossibilitat d’assolir-les no ha d’impedir d’intentar-ho. És tot el que podem fer i ho hem de fer. Segur que algun resultat aconseguirem, potser obrirem alguna escletxa en algú perquè pensi i actuï de manera diferent. I això és molt.

—Un detall innovador és la implantació territorial del festival a diverses ciutats de la geografia catalana.
—Sí, n’estem convençuts. D’una banda, el mite diu que els catalans som una nació oberta al món i solidària i, de l’altra, les dimensions del país permeten d’arribar a molts punts en una hora. Per què no intentar de portar el debat dels drets humans, i el bon cinema, a tot arreu? És que tan sols hi tenen dret els barcelonins? És evident que Barcelona és punta de llança de la solidaritat, no tan sols catalana sinó internacional, però això no ha d’anar en detriment de les comarques.

—Impacte! també ha creat una Filmoteca Internacional de films en català en línia. Quina importància té per a vosaltres? Com està el projecte, com es nodrirà i com funcionarà?
—El festival el crea l’Associació Impacte. Cinema i Drets humans. El nom i prou ja obre un ventall de possibilitats que comencen a tenir forma de projectes per a promoure els drets humans amb els mitjans cinematogràfics, audiovisuals i digitals. El segon, després del festival, és la Filmoteca Internacional. És evident que qualsevol iniciativa de divulgació de qualsevol cosa, avui dia, ha de tenir en compte els canals digitals. Nosaltres ens trobem amb un munt de material interessant que no podem enquibir en les poques sessions que té el festival (amb els anys en tindrem més, però mai en seran prou per a la ingent quantitat de material que hi ha pel món), que mereix trobar sortida i pot ser d’interès per a molts grups socials, com ara l’educatiu, sectorials, nínxols socials o locals, etc. Preparem, per tant, una plataforma virtual que anirem ampliant amb les convocatòries del festival, però també amb més fonts que la gestió de la Filmoteca Internacional ens oferirà, una base de dades de films sobre drets humans en català. Hem de dir que el projecte li ha semblat interessant a la Fundació puntCat, que hi participa com a Partner Digital, igual que ho fa al festival. Posarem fil a l’agulla quan acabi el primer festival.

—Heu seleccionat quaranta films, d’un total de quants? Imagino que la producció de cinema i documentaris de drets humans al món és molt àmplia. Quin panorama es veu quan mires el món actual mitjançant el cinema i els documentaris?
—Hem rebut nou-cents films de més de setanta països. Val a dir que un 60% han estat curtmetratges, gènere que en principi no volíem sinó com a complement de sessions, però n’han sorgit autèntiques gemmes cinematogràfiques. Són la prova més clara d’això que dius: hi ha una producció altíssima de material audiovisual al voltant dels drets humans, de característiques molt diferents, és clar. És també un símptoma d’un dels nostres parti pris: que els drets humans són, cada vegada més, un assumpte de primer ordre informatiu i de sensibilitat social: per a mal, perquè cada cop hi ha més gent, grups i fins i tot governs que hi atempten; per a bé, perquè cada cop n’hi ha més consciència, sigui com a autodefensa, sigui per solidaritat amb qui rep situacions d’injustícia.

—Quins criteris han estat bàsics per a fer la selecció? I quins han estat els films que més us han impactat?
—Hem creat unes línies d’estil per a la selecció. La base ha estat cercar un cinema narratiu. No som aquí per a elucubracions formals: si a algú el maten, no està per matisos lingüístics ni intel·lectuals. No obstant això, hem acabat incloent-hi alguna peça de caràcter experimental, però ha estat perquè el seu compromís i denúncia eren contundents, clars i meridians. Aquí en destaco el curt L’execució, el film més impactant de la programació, i Iranian Lives Matter, més important pel context que per l’obra en si: l’autor és un iranià que ens l’ha enviat anònimament pel perill de repressió (per a ell i per a la seva família) del govern, donada la denúncia que hi fa; una obra radical des dels dos punts de vista que, malgrat ser difícil de programar, és 1.000% film de festival de drets humans. Per això l’oferim gratuïtament a la plataforma en línia.

—En aquests mesos de treball i visionat us deveu haver format una idea precisa del moment actual del panorama internacional. Quines són les qüestions més urgents i candents que ara preocupen el món?
—Ha estat una experiència personal transformadora. Fa anys que treballo amb programacions al voltant dels drets humans, molt més modestes, però mai no havia tingut la possibilitat de capbussar-me en una allau tan enorme de material. És immensament enriquidor. Em dóna una visió geopolítica del món que m’aporta coneixement de casos que ignorava, i me’n matisa uns altres dels quals tenia més o menys informació per la lectura mediàtica. Temàticament, i així ho hem reflectit a la programació del festival, dominen dos fenòmens: la migració i el feminisme, en totes les seves variants. Però et diré que el fil comú que he descobert veient tantes històries, sobretot en indrets amb situacions vitals tan crues i extremes, és la manca de consciència que té la gent explotada dels drets que li pertoquen simplement per ser humans. És terrible perquè t’adones que sense la consciència d’aquesta mancança, mai no se’n sortiran. I aquí és on veus que als governs no els interessa educar el poble, perquè els faria conscients i reclamarien els seus drets. És una qüestió d’educació, la clau és l’educació.

—Com ha influït la pandèmia en la nostra percepció dels assumptes candents?
—A la convocatòria vam dir que ens interessaven films que analitzessin la covid-19 des del punt de vista dels drets humans, més enllà dels sanitaris. Pràcticament no n’hem rebut (algun curt), potser perquè les circumstàncies de confinament impedeixen de moure equips de producció i també perquè manca perspectiva, a més que les circumstàncies canvien molt ràpidament. Ja en sortiran, hi ha molta tela a comentar.

—Quins plans de futur teniu per al festival Impacte!?
—Establir-nos i anar creixent. Tenim l’objectiu de ser presents a deu comarques d’aquí a tres anys; de manera simultània o en mostres selectives de cap a cap de l’any. I anar articulant una programació més diversa, amb seccions temàtiques, geogràfiques, etc. El nostre és un projecte complex i multiforme, no es tracta d’organitzar simplement una setmana de cinema l’any. Veurem si ens en sortim.

Programació de llargmetratges i curts

Al festival hi haurà films que abordaran les qüestions més preocupants del panorama actual dels drets humans i la justícia al món com ara la immigració, el refugi i l’acollida, la pobresa i el dret a una vida digna, l’empoderament femení i les violències contra les dones, els crims d’estat i la transsexualitat. Vegeu la programació presencial i en línia al web d’Impacte!

Els dies de projeccions presencials, del 8 a l’11 d’abril, comptaran amb deu curtmetratges i deu llargmetratges. El documentari L’Aventure (França, 2020) de Marianne Chaud, sobre immigració i acollida, serà l’obra inaugural i en dies successius es projectaran peces com ara Sanguinetti, de Christian Díaz Pardo, una producció xilena-mexicana que aprofundeix en els silencis i l’amnèsia dels responsables de la repressió i els crims contra la humanitat de la dictadura xilena. Una ferida del passat que no cicatritza i acaba comportant als seus protagonistes conseqüències greus en el present.

I moltes més obres que aborden la resistència de les dones pobres de Cap Verd, del Perú i del Tibet, l’explotació sexual de la dona, la transsexualitat i la identitat.

Entre els curtmetratges hi ha dues obres contundents:

La pena de mort s’aborda de manera implacable i molt impactant al curt documentari experimental The execution, de Jeroen Van Der Stock. Un oficial d’un correccional relata en directe detalladament durant catorze minuts, pas a pas, l’execució del jove negre Ivon Ray Stanley l’any 1984 a l’estat de Geòrgia (EUA).

Iranian Lives matter és un documentari experimental anònim del 2020 sobre l’Iran durant les protestes per l’apujada del preu de la benzina del 2019, quan la dictadura va reprimir durament les manifestacions que s’estenien a tot el país, i va causar la mort de mil cinc-cents ciutadans.

Entre els curtmetratges que es podran veure en línia també hi ha Ni oblit ni perdó (2010), de Jordi Boquet que, basant-se en el cas de l’assassinat del jove valencià Guillem Agulló, tracta sobre les víctimes de la violència feixista i del dolor d’una família que no pot superar el trauma del crim i la desaparició d’un ésser estimat.

Les activitats paral·leles: cinefòrums i debats

Hi haurà debats i cinefòrums sobre la fam, els refugiats a diferents llocs i situacions arreu del món, la pena de mort i els crims d’estat, la memòria històrica espanyola als EUA, amb el film Hi havia una vegada una casa, de la directora catalana Cèlia Novis, també sobre ecologia, capitalisme salvatge i drets laborals, abusos policials i connivència judicial i sobre el fracàs del procés de pau a Colòmbia.

Entre les activitats paral·leles cal remarcar les sessions professionals que defineixen la filosofia del festival. N’hi haurà dues, una de presencial i una de virtual:

“La ficció i els drets humans: estudi de cas del film Mediterráneo“, amb la participació del director del film, Marc Barrena, i del productor, Tono Folguera. Es mostraran fragments del muntatge encara en fase de postproducció. Hi haurà professionals del sector audiovisual i membres d’algunes ONG de cooperació i desenvolupament per a debatre sobre els beneficis de la col·laboració en projectes audiovisuals.

I el debat en línia “Dones, Cinema i Drets Humans”, amb la col·laboració de Dones Visuals, tres directores de films seleccionats al festival i directores catalanes.