Fa pocs dies va néixer un nou portal web de lloguers turístics, semblant al servei que ofereixen Airbnb o Booking, però en català. És Turisme Nacional, la plataforma de lloguer d’apartaments turístics dels Països Catalans.

La idea neix de Francesc Pons, un menorquí que viu a Mallorca i que sempre ha estat implicat en qüestions polítiques. Volia crear una plataforma que fes visible el turisme de marca catalana i que fos autocentrada per evitar un model turístic que considera que homogeneïtza i invisibilitza la cultura pròpia. “Ni nosaltres mateixos hem estat capaços de donar el nom que toca ni visibilitzar el turisme centrat en nosaltres”, lamenta. A més, alerta que som en una situació d’emergència lingüística i que no es pot esperar que la classe política faci un canvi significatiu. Per això, creu que Turisme Nacional serà un pas endavant per a la normalització del català en l’ús social.

Ara per ara, la pàgina web és en fase de proves, i, per tant, no és possible de llogar cap apartament o de posar-se en contacte amb els amfitrions. I, tot i que es poden llegir algunes descripcions dels apartaments en anglès, Pons diu que quan es posi en funcionament definitivament tot serà en català. Però, de clients, n’acceptaran de catalans i d’estrangers. “Estem oberts a la possibilitat que hi hagi hostes que vinguin de fora, perquè no s’ha de restringir l’accés a ningú per qüestions d’origen. El que sí que es demanarà és que els interessants a usar la nostra plataforma es comprometin a respectar l’ús normal de la llengua pròpia i fins i tot a incentivar-la”, explica Pons. Però com es garantirà que els no-catalanoparlants aprenguin nocions bàsiques de llengua, tal com s’indica a la pàgina web? Pons diu que els facilitaran materials perquè n’adquireixin uns coneixements mínims; per exemple, mitjançant les xarxes socials.

Més econòmic que Airbnb

A més, la seva intenció és oferir als clients el preu més baix en comparació amb les altres plataformes de lloguers d’apartaments turístics. De fet, a la pàgina web diuen que els amfitrions hauran de garantir que l’habitatge es lloga al preu més barat possible: “Si tens el teu habitatge a diferents plataformes, nosaltres facilitarem unes comissions baixes, per evitar que pugui venir ningú dient que ha trobat el mateix habitatge més barat a Airbnb. Nosaltres oferirem la possibilitat de cobrar menys, perquè així l’amfitrió aprofiti per cobrar més. Jo no necessito tenir el marge de beneficis que té Airbnb, jo necessito que això funcioni i arribi a molta gent i faci els seus efectes.”

Crítiques a la plataforma

D’ençà que es va llançar, Turisme Nacional ha rebut un degoteig de crítiques a les xarxes socials. Els usuaris denuncien el potencial especulador i gentrificador de la plataforma, en un context de crisi de l’habitatge als Països Catalans. Bàsicament, l’acusen de seguir el model de plataformes com Airbnb, que indirectament acaben fent que els preus pugin i que, per tant, sigui com més va més complicat per als veïns de pagar el lloguer.

“Quina bona notícia! Especulen amb l’habitatge i ens gentrifiquen, però almenys tenen el detall de fer-ho en català”, deia una usuària a X. Un altre usuari també en feia befa: “Ens expulsaran de casa nostra, però ho faran en català. Un èxit lingüístic sense precedents!” I un darrer exemple: “Especular i provocar l’augment de preus de lloguer en català dient ‘Us ajudem a fer turisme responsable. Pensem i forgem un model sostenible’. Quina bona idea ‘fer país’ d’aquesta manera!”

ens expulsaran de casa nostra, però ho faran en català 😍👏 un èxit lingüístic sense precedents https://t.co/Ms3ldaKFyU

— Genís Vives (@genisvives) August 21, 2024

Pons diu que entén les crítiques, perquè considera que el model turístic existent ha estat impulsat i sostingut per a saturar i precaritzar. Tanmateix, defensa el seu projecte: “És fàcil assenyalar el lloguer turístic, perquè és més fàcil sentenciar i condemnar allò que pot donar beneficis als petits propietaris.” De fet, considera que el lloguer turístic és bo quan serveix de contrapès per als grans lobbies del turisme i que no se li poden atribuir les dificultats per a accedir a l’habitatge: “La massificació arriba amb els hotels i amb la construcció de blocs de pisos.” Segons l’INE, hi ha poc més de 25.000 habitatges turístics a les Illes, unes xifres lleugerament inferiors a les del 2020, en què n’hi havia gairebé 30.000. Això és un 3,8% del total d’habitatges de les Illes.

Pons celebra que a les Illes hi hagi vigent una normativa que limita l’oligopoli turístic, i lamenta que no sigui present a la resta dels Països Catalans. Aquesta llei, la 6/2017, relativa a la comercialització d’estades turístiques en habitatges, determina que, si ets propietari de més de tres habitatges, ja no en pots comercialitzar cap més. “Això demostra que el lloguer turístic no és una activitat bona o dolenta per se, sinó que la regulació i el control que se’n faci influeix molt en els efectes positius o negatius que pugui tenir. El model balear aporta molt sobre la idea de redistribució de la riquesa.”

Amb tot, Pons considera que el problema és que s’ha fet una gestió errònia de l’augment de població d’aquests darrers anys: “No podem solucionar el problema de l’habitatge abaratint el territori si hem doblat la població en poques dècades. El que caldria és apujar els salaris. La solució per la precarietat i els problemes d’accés a l’habitatge no pot ser mai abaratir el territori, més encara constatant que els europeus ens compren les Illes a preu de saldo a marxes forçades”, denuncia. I sentencia: “Es podria emprar l’enriquiment de les administracions de la indústria turística per ajudar els illencs a emancipar-se i a llogar habitatges. El problema és que no ho volen fer perquè volen nodrir de mà d’obra barata els lobbies que manen, i encara millor si serveix per a minoritzar la llengua.”