21.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 21.03.2018 - 22:52
Si això fos un còmic d’Asterix, començaríem amb aquella vinyeta en què es diu que tota la Gàl·lia ha estat conquerida pels romans. Llavors hi hauria una lupa que diria que no, que hi ha un petit llogaret a la Bretanya envoltat de cinc guarnicions romanes que desafia els invasors. Si ho traslladem, en una analogia, al món editorial, veurem que hi ha molts llogarets que resisteixen l’invasor: són les editorials independents que s’enfronten amb els seus catàlegs a la uniformització de les grans editorials. El llogaret en qüestió podria ser Pollença, on fa vint-i-dos anys que va començar la trajectòria el Gall Editor, l’empresa que acaba d’estrenar un segell editorial: Quid pro Quo, destinat únicament a les traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual, tant novel·les com assaigs. El nom de l’editorial –que distribueix les Punxes a tots els Països Catalans– fa referència a la dita romana que assenyala la reciprocitat entre iguals: una cosa semblant a un bescanvi just. Ho podríem resumir dient: ‘Si això té èxit, ens en beneficiarem tots.’
Amb la incorporació del nou segell i el manteniment de títols del Gall Editor, l’empresa passarà a publicar una trentena llarga de volums l’any, una xifra que no espanta l’editor, Gracià Sànchez: ‘Fer aquests llibres i fer-los molt bé és només la meitat de la feina; l’altra meitat és vendre-la. I per això necessitam la complicitat dels llibreters, periodistes i de tothom que pugui ajudar-nos a explicar-los, perquè són llibres molt bons que podem defensar on calgui i amb tots els arguments.’
L’objectiu és ambiciós, perquè el Gall calcula que perquè hi hagi beneficis de cada títol se n’han de vendre almenys mil exemplars. És clar que no pensen vendre mil llibres en un exercici, sinó que esperen arribar-hi durant el temps en què tindran els drets de les obres en llengua catalana. ‘I dic aquesta xifra tenint en compte que cada llibre és un món i que depèn de què ens demanin els agents pels drets i dels costs variables de les traduccions, però la mitjana hauria de ser aquesta.’
El naixement d’una col·lecció també permet a la casa mare de reconsiderar la resta del fons: ‘En cap moment no abandonarem ni la narrativa en català, ni la poesia ni molt manco el llibre local, que és un dels nostres puntals i un dels nostres referents. Mantindrem el volum habitual del Gall i hi incorporarem aquests deu títols anuals.’ El propòsit és provar aquest nou sistema de distribució i alhora millorar aspectes com ara la imatge.
Els quatre primers títols
Al capdavant del nou segell, s’hi mantindrà com a editor literari Antoni Xumet. Qualsevol qui hagi seguit la seva trajectòria com a editor, tant al Gall com al Salobre, entén el seu compromís amb aquesta literatura de qualitat. Entre les traduccions que s’han fet ja a la casa, es destaquen cinc llibres de Bernhard, alguns autors portuguesos com ara Lobo Antunes, Cardoso Pires, Eça de Queiroz i Maria do Rosário Pedreira; les germanes Brönte… Una literatura que no es pot considerar fàcil, de cap manera. ‘Tenim la idea de cercar estímuls per a l’edició i treballar aspectes que fins ara no havíem tocat. Volem actuar amb total independència, guiant-nos pels llibres i pels autors que ens agraden, i triant sempre els millors traductors possibles.’
El nou segell ja té quatre trumfos per a aquest Sant Jordi: Stevenson sota les palmeres, d’Alberto Manguel, amb traducció de Dolors Udina; Suïcidi, d’Édouard Levé, amb traducció de Marta Marfany; L’escopeta de caça, de Yasushi Inoue, traduït del japonès per Jordi Mas; i La dificultat de ser, de Jean Cocteau, amb traducció d’Antoni Clapés. S’hi afegiran durant l’any Gonçalo M. Tavares, Franz Kafka i Stevenson, entre més.
Els traductors diuen que es van unir de seguida al projecte. ‘Els llibres són molt bons i darrere hi ha amics. I saps que serà un projecte boníssim’, explica Toni Clapés. I afegeix: ‘una col·lecció de rigor sempre acaba funcionant perquè s’acaba convertint en un club de fans.’
