El moviment Lliures, marca blanca catalanista de Ciutadans?

El moviment Lliures es presenta avui en un acte públic a l’auditori AXA de l’Illa Diagonal de Barcelona. Aspira a convertir-se en un partit polític i a ocupar un espai situat en el centre-dreta catalanista, liberal i no independentista. Neixen per donar resposta a un segment de l’electorat que actualment, diuen, no se sent representat per cap de les formacions polítiques. Aquesta plataforma, que té per objectiu accedir al parlament, és crítica amb el procés independentista, ‘que no ha assolit cap dels seus objectius i ha reforçat les forces d’esquerres i populistes’, i és impulsat per gent provinent de CiU.  En són les cares més visibles l’ex-conseller i ex-diputat Antoni Fernández Teixidó i els també ex-diputats Xavier Cima (ex-CDC) i Roger Montañola (ex-Unió).

A banda els arguments liberals clàssics, com ara el paper ‘subsidiari’ de l’administració i la defensa del lliure mercat ‘com a font de generació de riquesa i benestar’, deploren el full de ruta independentista; defensen una recuperació de ‘la cultura del pacte i d’entesa cordial’ per a proposar-se ‘objectius realitzables’ i fer que Catalunya ‘recuperi el seu àmbit d’influència i la millora del seu autogovern’.

El passat independentista, la connexió Arrimadas
Els representants de Lliures malden per desempallegar-se d’etiquetes i per presentar-se com un moviment nou. El primer vincle evident de què es volen desfer és el de l’ex-federació de CiU, pel fet que en provenen Teixidó, Montañola i Cima. Aquest últim, a més, havent estat declaradament independentista. Però hi ha un altre vincle que els pot marcar des de bon començament, a desgrat de Cima: aquesta desvinculació de Convergència i aquest allunyament seu de l’independentisme coincideixen amb els primers passos cap a la configuració d’aquest moviment i amb la seva relació amb Inés Arrimadas.

El mes d’abril Cima va plegar de l’Ajuntament de Ripoll, on era tercer tinent batlle i regidor des de l’any 2007. Pocs dies abans, havia deixat també la presidència de CDC al Ripollès. La ruptura de Cima amb el partit es va consumar en el congrés de refundació en què va néixer el PDC, a principi de juliol, amb un full de ruta declaradament independentista. Dies abans, tal com recollia el Diari de Girona, Cima va vincular la seva continuïtat al tipus de formació que sortís d’aquell congrés. Aleshores va explicar que el seu allunyament del món de la política responia a qüestions professionals, amb què volia desmentir les veus que n’atribuïen la causa a la relació sentimental amb Arrimadas.

Però és important el fet que Arrimadas, cap de l’oposició i líder de Ciutadans, assistís a l’acte de presentació d’una associació o think tank anomenada Twenty50, que Cima va crear de bracet amb Montañola. Cima i Montañola tenen més projectes professionals en comú al sector privat, com ara la consultora Diplolicy, constituïda com a Observatori 2050 i que ofereix serveis d’assessorament polític, econòmic i empresarial. I també és destacable el fet que els representants de Lliures assistissin al parlament durant el recent debat de política general just quan Arrimadas feia la rèplica a Carles Puigdemont.

Qui són els 2050 de Cima i Montañola
L’associació Twenty50 es presenta com una plataforma de talent global multidisciplinària i apolítica. Sobre la vinculació entre aquests projectes i el moviment Lliures, fonts de la plataforma han volgut deixar clar que ‘són totalment diferents’ i que ‘no tenen cap vinculació política’. Però la successió d’esdeveniments i la proposta política de Lliures, a més del fet que els impulsors de l’una cosa i de l’altra són els mateixos, fan pensar que Twenty50 és un dels gèrmens de Lliures.

Entre els fundadors de Twenty50 hi ha, a més, Xavier Salvatella, director de comunicació de l’Espanyol; Daniel Domenjó, productor i ex-presentador del programa ‘La Rambla’ de BTV; Ignasi Belda, primer executiu d’Intelligent Pharma; Carles Duran, director de Sales & Marketing; i l’economista Albert Parrés.

Tot amb tot, fonts del moviment Lliures afirmen: ‘Som gent normal que no tenim partit i volem crear alguna cosa nova. Hi ha gent que a títol personal hi dóna suport, no perquè siguin ex de res, sinó perquè s’hi senten representats.’

Cima mateix va fer neteja a Twitter: n’esborrà tots els piulets anteriors al setembre proppassat, molts dels quals amb declaracions a favor de la independència de Catalunya. I ho feia amb un piulet en què justament volia deixar clar que no tenia cap vinculació política amb Ciutadans:

https://twitter.com/xaviercima/status/772763420877873153

A banda els tres noms principals –Teixidó, Montañola i Cima–, el moviment Lliures també aplega ex-membres d’alguns altres partits i gent del sector privat. És el cas del metge Lluís Monset, que va participar en l’acte privat de Lliures a principi d’octubre al CCCB; el biotecnòleg i economista Guillem Laporta; l’ex-director general de Trànsit Juajo Isern; i persones com ara Remei Gómez, Iolanda Latorre i Artur Nadal, vinculades a Llibergència, el sector pretesament més liberal de l’antiga Convergència, fundat per Fernández Teixidó.

Precisament Fernández Teixidó també ha fet el trajecte de sortida de CDC quan el partit ha esdevingut netament independentista. Ex-conseller i representant de l’ala més liberal, va posar fi a l’estiu a vint-i-tres anys de militància, adduint que no se sentia representat per la ideologia independentista i republicana del nou Partit Demòcrata Català (des de dissabte, Partit Demòcrata Europeu Català). Teixidó va prendre la decisió pocs mesos després de renunciar als càrrecs del partit per ‘discrepància política’. Amb Lliures, diu, vol ‘salvar el llegat, el present i el futur de la tradició política més fructífera que ha donat la Catalunya contemporània: el catalanisme’.

El tercer nom visible dels fundadors de Lliures és Roger Montañola. L’ex-diputat d’Unió ja era partidari de pactar amb l’estat espanyol per millorar la situació de Catalunya, sense vies unilaterals ni de desobediència civil. Durant l’etapa en què fou dirigent d’Unió es definia catalanista, pactista i moderat, i reconeixia la tasca de l’ex-vice-presidenta Joana Ortega en la defensa del dret de decidir. ‘Catalunya pot ser el que vulgui’, deia en una entrevista pocs dies abans de les eleccions. Tot i reconèixer la viabilitat d’una independència ‘ben feta’, afegia que no era partidari de la ruptura.

Proximitat amb Ciutadans
L’espai de centre-dreta liberal i no independentista que vol ocupar aquest moviment sembla trepitjar-se amb el que ocupa avui Ciutadans. I encara més d’ençà que Ciutadans fa tempteigs per atansar-se a l’antic votant centrista i moderat de CiU que es pugui sentir desencisat per l’independentisme dels convergents. Malgrat les possibles semblances (la voluntat d’ocupar el centre polític, el liberalisme i el no a la independència), insisteixen a deixar clar que hi no tenen pas cap vinculació, amb Ciutadans, ni volen tenir-n’hi. ‘Nosaltres som catalanistes’, diuen. Ara com ara, no pensen en cap aliança amb cap partit i volen anar a poc a poc. ‘De moment només som un moviment amb l’objectiu d’arribar al parlament.’

En l’actual realitat política catalana, amb un procés independentista engegat, Lliures neix com un moviment contrari a la independència que considera que els cinc anys de procés han estat ineficaços i perjudicials per a Catalunya i la societat. ‘Les posicions maximalistes dels governs català i espanyol’, diuen en el manifest fundacional, ‘han portat el país al bloqueig institucional i a la frustració’. I, atesa la impossibilitat de pactar un referèndum vinculant, continuen, ‘els dirigents catalans han substituït l’exercici de la política per l’agitació i la propaganda’.

La seva proposta encara és un enigma. En una situació en què cal una resposta al debat independentista, descarten la unilateralitat, però no es volen definir sobre el dret de decidir ni sobre un possible referèndum. ‘Sobre qüestions programàtiques i de passos a seguir a curt termini, en parlarem després de l’acte d’avui.’