Neix “Lletrescena: entre la literatura i el teatre”, amb vincles múltiples

Aquest Sant Jordi és marcat per la diversitat de vincles que s’estableixen entre el món teatral i el literari. És clar que són dues disciplines ben afins (la dramatúrgia és un gènere literari), però enguany coincideixen a les llibreries un nombre de títols significatius, d’autors significatius, que vinculen més que mai literatura i teatre, i de moltes maneres. És un moment especialment destacat, perquè hi ha dramaturgs que s’han estrenat en la novel·la, traduccions de clàssics teatrals universals i assaigs originals i valuosos. A més, també cal remarcar el treball que fan dues editorials en pro de l’edició d’obres teatrals: Arola Editors, amb una llarga trajectòria, i la col·lecció Dramàticles, una coedició de Comanegra i l’Institut del Teatre. En aquest context, també de fal·lera per Terra baixa d’Àngel Guimerà, cal afegir-hi el primer el festival Lletrescena de Teià.

Belbel, Buchaca, Coca, Desclot, Broggi, Mestres

Per començar, el dramaturg i director teatral Sergi Belbel ha guanyat el premi Sant Jordi amb Morir-ne disset (Proa), que és la seva primera incursió en la novel·la. En una entrevista a VilaWeb, Belbel deia: “La nit dels premis de Sant Llúcia volia demanar perdó per l’intrusisme, però em va venir al cap el meu amic i mestre Josep Maria Benet i Jornet –que es va morir al principi de la pandèmia–, que deia que els autors teatrals som escriptors. Shakespeare és un dels pares de la literatura, dramàtica o no. Constructors d’universos amb paraules.”

Belbel diu: “El repte d’escriure una novel·la, o un escrit que no fos una obra dramàtica, em perseguia des de feia molts anys, però la meva dedicació constant a les arts escèniques no m’ho permetia, no només per manca de temps, sinó també d’energia. Vet aquí que el març del 2020 el món es paralitza i de cop em trobo davant la pantalla d’un ordinador (que és el mateix que un full en blanc) dotze o catorze hores seguides cada dia. Va arribar, doncs, el moment d’intentar-ho. I va sorgir aquesta novel·la en la qual aplico, també per fi (no ho havia volgut provar abans en escriptura teatral, suposo que per pudor), […] l’autoficció.”

I també: “Les fronteres dels gèneres són molt difuses. Com que és un llibre en primera persona, en què dono la veu al protagonista, és especialment teatral; ell filtra els diàlegs dels altres personatges.” (Llegiu un fragment de l’obra).

Un altre transvasament de la dramatúrgia a la novel·la, i també primera novel·la, és la que ha fet la dramaturga Marta Buchaca a Sis mesos d’hivern (Navona), que és una de les grans propostes de la nova editorial Navona. És la història d’una separació brutal amb el rerefons d’una Barcelona paralitzada, com mig món, per una pandèmia que, mentre sembla aturar la vida de milions de persones, revoluciona la de la protagonista, que es troba enmig d’un caos emocional de conseqüències diverses. “Mai a la vida hauria pensat que escriuria una novel·la, tot i que era el meu somni des de ben petita. Barreja d’il·lusió i respecte. Por no. La por la treu escriure. Escriure em salva. Sempre”, deia Buchaca a Twitter.

Però no hi ha tan sols primeres obres en el perfil de dramaturgs que prenen la novel·la com a gènere. Acaba d’arribar a les llibreries Sentimental d’Albert Mestres (Angle Editorial), que ja és la seva setena novel·la. Una història d’amor basada en personatges històrics de mitjan segle XIX, en una Barcelona sacsejada pels conflictes socials i polítics i a punt d’enderrocar les muralles. Mestres és dramaturg, traductor, director d’escena i professor de l’Institut del Teatre. Un escriptor polifacètic que es defineix per sobre de tot com a poeta i diu: “Sóc bastant difícil de definir perquè faig bastants coses: escric poesia i narrativa, i escric i dirigeixo teatre. També he publicat assaig. Penso que les coses que faig són poc ortodoxes, no van en la línia general de la literatura que es fa ara.”

Seguint el fil de l’Institut del Teatre, Jordi Coca, novel·lista i home de teatre, publica l’assaig divulgatiu El teatre de Shakespeare en el seu context (Edicions de 1984), un volum de més de vuit-centes pàgines en què aprofundeix en el sentit primigeni de les obres de William Shakespeare, autor que va explicar als seus alumnes de l’Institut del Teatre durant anys, tot situant-lo en l’època en què li va tocar de viure, l’Anglaterra elisabetiana. Coca fa quaranta-dos anys que va començar a fer classes a l’Institut del Teatre, tota una vida dedicada a la docència i al món teatral. Sobre això, diu: “Del punt de vista de l’autoria, de la direcció, dels actors i actrius fantàstics, dels escenògrafs, som en un moment fantàstic… Si comparem el teatre català de fa quaranta anys amb el d’ara, no ens en sabríem avenir! Potser falta desenvolupar la dramatúrgia en el sentit de rellegir i interpretar els clàssics.”

Si Jordi Coca ha fet una dissecció de les obres de Shakespeare, el poeta i traductor Miquel Desclot ha traduït al català un altre clàssic, Molière (1622-1673), de qui enguany se celebra el quart centenari del naixement. L’editorial Proa, en la línia de traduir clàssics universals, ha publicat aquestes Set comèdies i un ballet, que inclouen: Les melindroses ridícules, El banyut imaginari, El Tartuf, Don Joan, El misantrop, Amfitrió i El burgès gentilhome.

I el director teatral Oriol Broggi, impulsor de la companyia la Perla 29, al llibre El record de la bellesa, explica la seva trajectòria i visió teatral, un assaig ple de reflexions sobre la creació artística a partir d’unes converses amb el crític teatral Andreu Gomila. El llibre també conté un pròleg de Marina Garcés. Precisament, Gomila explica: “El record de la bellesa és el llibre d’un director d’escena que va a l’essència de l’art i de la vida. Què busca un director quan aixeca una obra? De quina manera li influeixen tot el que ha vist i sentit i el seu estat d’ànim? Quina relació manté amb la gent que treballa amb ell i amb els espectadors, els receptors finals de la seva creació, tan importants quan parlem de teatre? Oriol Broggi intenta de respondre a totes aquestes preguntes alhora que ofereix un tast de la seva vida i recorregut personal, ara que ha dirigit més de vuitanta obres i pot mirar enrere amb serenor. El lector hi trobarà, a més, el testimoni d’una època i una reflexió acurada i sincera dels mecanismes de l’art. Un art sense trucs, com és el bon teatre. Honest, revelador i veraç.” (Llegiu-ne un fragment).

 Lletrescena

Per fixar el moment i parlar-ne, reflexionar-hi, bona part d’aquests autors intervindran en el festival Lletrescena: entre la literatura i el teatre, que es farà del 24 al 27 de març a Teià (Maresme), just quan s’escau el Dia Mundial del Teatre, que és el 27. El festival és impulsat per l’ajuntament d’aquesta població, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El programa de Lletrescena inclou la participació de Miquel Desclot, Jordi Coca, Sergi Belbel –que serà entrevistat per Anna Guitart– i Eduardo Mendoza –que conversarà amb l’escriptor Jordi Lara. A més, el certamen també es vincularà amb la vida cultural de Teià amb algunes activitats. El club de lectura de la biblioteca can Llauradó, conduït per la dramaturga Elisenda Guiu, convidarà l’autora i directora d’El pes d’un cos, Victoria Szpunberg, que és a punt d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya. També hi haurà l’itinerari “Escenes de lectura”, un recorregut per racons singulars de Teià presents en l’obra de cinc autors convidats, amb una lectura dramàtica dels fragments corresponents, a càrrec dels actors de la Flor de la Palma, de la mateixa població. Així mateix, al teatre la Flor de la Palma, la companyia representarà Una jornada particular, d’Ettore Scola i Ruggero Maccar. El festival es clourà diumenge a migdia, amb un vermut-conversa, “Negroni de lletres”, amb l’actriu i escriptora Àngels Bassas, la guionista i dramaturga Marta Buchaca i l’escriptor i dramaturg Carles Batlle.