03.02.2022 - 21:50
Ahir es va fer pública la constitució del Gremi de Vinyataires Lliures, que neix de la voluntat de tot un col·lectiu de petits viticultors-elaboradors de tenir veu i representació en el sector del vi. La majoria dels membres no són adscrits a cap denominació d’origen. L’entitat segueix el model dels vignerons francesos.
El fet que el col·lectiu Vinyataires Lliures es constitueixi com a gremi és una resposta contundent a la negativa de l’INCAVI de representar-los, pel fet de ser majoritàriament cellers que no pertanyen a cap denominació d’origen. Josep Dasca, del celler Dasca Vives, que és a l’origen de tot el moviment, diu: “Constituir-se com a gremi fa que l’administració tingui l’obligació d’informar-nos i consultar-nos sobre tots aquells aspectes vinícoles que ens afecten. Si ens haguéssim constituït com una associació més, l’administració no es trobari obligada a tenir-nos en compte.”
La nota de premsa difosa pel Gremi de Vinyataires Lliures explica: “En moltes ocasions, aquests petits productors es troben desemparats i no representats en les decisions sectorials que es prenen, cosa que provoca que com a part activa del sector, tinguin totes les obligacions amb les administracions, però que no puguin gaudir de molts dels beneficis dels quals gaudeixen d’altres elaboradors, cosa que genera un greuge comparatiu.”
L’entitat ja es va constituir al novembre i és formada per una quarantena d’elaboradors. La majoria no pertanyen a cap DO, però alguns sí. Perquè aquest gremi no és determinat pel fet de formar part o no d’una denominació d’origen, sinó per la tipologia de viticultor: vol aplegar els petits viticultors-elaboradors que treballen amb criteris ecològics, fan la verema a mà, etc. Les característiques es defineixen als estatuts.
Diu la nota: “Amb la figura del Gremi de Vinyataires Lliures pretenem donar veu a tots els viticultors-elaboradors, estiguin o no emparats en una denominació d’origen, per poder defensar els seus interessos i fer arribar les seves propostes en totes les taules on es decideix el present i el futur del sector del vi. Tal com també ens va manifestar l’INCAVI en una reunió fa uns mesos, fins ara no hi havia cap entitat que representés aquests elaboradors, per la qual cosa la creació de l’entitat és totalment positiva i permetrà la seva interlocució en les taules sectorials, de promoció, i allà on sigui necessari.”
Els estatuts defineixen el terme “vinyataire lliure”. En la nota de premsa, l’explicació és genèrica: “Vinyataire lliure és tot aquell que treballa les vinyes, elabora el seu vi i el comercialitza amb el màxim respecte durant tot aquest procés. És aquell que compleix les seves obligacions com a elaborador de vi, però que també vol gaudir dels drets dels quals gaudeixen altres tipus d’elaboradors.”
Origen dels Vinyataires Lliures
El desembre del 2020, més d’un centenar de cellers petits, ecològics, la majoria elaboradors de vi natural i biodinàmic i també la majoria no adscrits a cap denominació d’origen, van signar un manifest denunciant les sancions que el Departament d’Agricultura, concretament l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) havia imposat a un petit celler de Valls, Dasca Vives, pel fet d’haver posat el nom del municipi del celler en les etiquetes dels seus vins, sense pertànyer a cap DO.
El manifest denunciava que la normativa era injusta i arcaica i que impedia a aquests vinyataires no adscrits a cap DO d’etiquetar els seus vins correctament. “Tenim el dret –deien– i ens sentim amb l’obligació i la responsabilitat de poder informar els nostres consumidors amb la mateixa igualtat de condicions que té qualsevol altre productor alimentari, tenint en compte que el consumidor té el dret de ser-ne informat correctament.”
En un primer moment, el director general de l’INCAVI, aleshores Salvador Puig, va ser inflexible i va defensar el model de les Denominacions d’Origen per garantir la procedència del raïm i la qualitat dels vins. Però aquells viticultors aplegats en un grup de WhatsApp, que van començar a anomenar-se Vinyataires Lliures, es van organitzar en comissions i àmbits territorials i van començar a treballar i a debatre més aspectes de la seva realitat vinícola, com a petits viticultors que són. Anaven lents, perquè el ventall de mirades i posicions era (i és) prou divers i els costava d’arribar a consens, però van anar avançant.
El mes de març del 2021, amb l’advocat Antoni Cuspinera, els Vinyataires Lliures van presentar una carta a l’INCAVI demanant que els aclarís la normativa d’etiquetatge. Amb la carta adjuntaven les diverses legislacions vinícoles i alimentàries (catalana, espanyola i europea) i mostraven les contradiccions que hi havia sobre els topònims amb relació a la informació bàsica del producte. També demanaven que s’aturessin les sancions (en aquell moment hi havia tres petits cellers sancionats: Dasca Vives, Ficària i Mas de la Caçadora, tot i que l’expedient d’aquest últim havia caducat) i que es deixés de discriminar els cellers que no formaven part de cap DO.
La carta va fer efecte i el president de l’INCAVI, Salvador Puig, va tenir una reunió amb representants de Vinyataires Lliures el 16 d’abril. L’INCAVI va difondre una nota de premsa amb el resultat de la reunió, en què s’explicava: “Segons la normativa europea i catalana, només es pot indicar la procedència del raïm i el vi si el producte es troba emparat per una denominació d’origen, amb la seva corresponent certificació.” Tanmateix, tot seguit aclaria: “L’INCAVI aclareix que el nom del municipi sí que es pot incorporar a l’etiqueta per indicar la població on s’embotella el producte, juntament amb el número del registre d’embotellador.” Per tant, sí que es pot indicar el nom del municipi. No pot sortir destacat en l’etiqueta, però sí a la contraetiqueta, al costat del registre embotellador.
De la reunió, també en va sortir una petició de l’INCAVI als Vinyataires Lliures: els va posar de condició per a continuar parlant que el grup de viticultors es constituís com a entitat, amb uns estatuts, etc. El debat va ser intens, dins aquest grup tan eclèctic, però finalment aquesta setmana s’ha presentat l’entitat legal, amb el nom de Gremi Vinyataires Lliures.
Mentre s’anava definint aquesta entitat, es van esdevenir dos fets que van marcar també el procés: per una banda, l’advocat Joaquim Griells, de la consultoria vinícola Grau i Griells, en representació del celler Dasca Vives, va presentar al·legacions al Departament d’Agricultura contra les sancions imposades. Per una altra banda, havien entrat en joc els cellers de Corpinnat, que en el moment d’abandonar la DO Cava, a final del 2017, es trobaven en la mateixa situació que els Vinyataires Lliures amb relació als topònims de quaranta-sis pobles, els que conformen el territori d’aquesta associació de cellers elaboradors d’escumosos.
Al setembre, Dasca Vives va rebre per escrit la resolució administrativa del departament d’Agricultura segons la qual aquest celler pot posar el topònim Valls a les contraetiquetes. Ja s’havia dit, però ara la notificació era per escrit. Mesos després, en Josep Dasca i l’Alba Vives van fer públic a través del Facebook la resolució, assegurant que era una victòria col·lectiva, la primera dels ‘Vinyataires lliures’.
Els passos següents
La nota de premsa del nou gremi acaba dient: “Les properes passes que s’ha marcat el nou gremi, són, per una banda, anar incorporant tots aquells cellers d’aquesta tipologia que vulguin associar-s’hi i, per altra banda, sol·licitar ser tingut en compte en la presa de decisions sectorials.”
I afegeixen: “En la darrera reunió de fa uns mesos, en què es van traslladar una sèrie de demandes i consultes a l’INCAVI, es va assolir el compromís del director general i del secretari general de donar resposta a aquests temes, resposta que en l’actualitat encara no s’ha rebut i que s’espera tenir aviat per tal de poder continuar treballant conjuntament.”
