09.04.2021 - 21:50
La història de la literatura mundial és farcida de revolucions, algunes de grans i algunes de petites. La que va capitanejar Jane Austen va ser de les grans. Diuen els entesos que a partir de les seves novel·les els imbècils van començar a parlar com a imbècils i que això és molt d’agrair. Potser sí. Sigui com sigui, Austen és avui dia un dels autors més seguits i llegits de tot el món, com palesen els més de cinc mil clubs de lectura anuals que es fan sobre aquesta autora als Estats Units, per exemple, o les adaptacions cinematogràfiques de les seves novel·les. Ve’t aquí, però, que Seny i sentiment feia anys que era descatalogada en català, cosa que a Blanca Pujals li va semblar inadmissible i ho va comentar de seguida a Isabel Monsó. I per pal·liar aquesta mancança, totes dues varen començar a parlar i a investigar i a ordir això que ara és una realitat: el Club Victòria de Viena Edicions.
“A totes dues ens agrada molt la literatura anglesa dels segles XIX i XX, els grans clàssics, i molts no han estat traduïts o són introbables. Per això vàrem pensar la col·lecció, amb la voluntat que es mantinguessin al llarg del temps a les llibreries, que no ens torni a passar mai més que no hi siguin”, explica Isabel Monsó.
En principi, la col·lecció abastarà cronològicament des de l’any 1800 fins a la Primera Guerra Mundial i se centrarà en autors anglesos o britànics. “De tot aquest període, la reina Victòria en va ocupar tres quartes parts i ens va semblar que era un element prou recognoscible per a batejar la col·lecció, també perquè amb aquest nom, d’alguna manera, tothom ja sap de què volem parlar i què volem dir.” I és ben curiós que els dos primers títols, Seny i sentiment, de Jane Austen, i Una habitació amb vistes, d’E. M. Forster, siguin dins l’abast cronològic de la col·lecció però fora del període de regnat de Victòria. La intenció és fer quatre o cinc títols l’any, sempre amb tapa dura i tots encapçalats per una cita magistral d’Austen: “Si un llibre està ben escrit sempre se’m fa massa curt.”
Si les traduccions són bones, ben adaptades als temps que corren i es poden aprofitar, es mantindran, com en el cas d’Austen, que va traduir Xavier Pàmies. Però en cas contrari, tant si els llibres no s’han publicat mai en català com si la versió no passa el filtre del temps, s’encarregaran de bell nou, com és el cas de Xavier Zambrano, que ha posat fil a l’agulla amb el llibre de Forster.
I així, com un bon club d’aquests britànics on la pertinença marca el tret de distinció tant del club com dels membres, les dames fundadores volien haver fet moltes més coses i tenien previst un pla per a eixamplar la bona nova, però la pandèmia ho ha reduït tot a la virtualitat, una virtualitat que els ha dut la primera sorpresa: “És al·lucinant l’arribada que té la col·lecció a la gent jove, cosa que ens ha sorprès molt gratament. Hem fet molts seguidors nous a les xarxes i ens escriu molta gent molt jove. Potser és perquè han vist les pel·lícules o perquè en tenen vagues nocions o no sé per què, però hi ha hagut una sorpresa majúscula en aquest sentit. També potser perquè Jane Austen escriu d’una manera molt accessible als lectors del segle XXI i és una entrada molt bona a la literatura adulta”, diu Monsó.
La informació biogràfica que acompanya el primer títol de la col·lecció diu: “Amb un humor i una ironia finíssims, les novel·les de Jane Austen traspuen una dura crítica a la injustícia de què eren objecte les dones en el seu temps, a conseqüència de les lleis en matèria d’herència. La publicació de les seves obres va coincidir amb l’eclosió del romanticisme, però Austen queda deliberadament fora d’aquest corrent pel seu realisme serè i la seva actitud equilibrada i harmònica davant la vida […]. Publicada el 1811, Seny i sentiment és una sàtira molt intel·ligent sobre els excessos de les emocions que van caracteritzar el romanticisme.”
Monsó assegura que fer els llibres amb tapa dura era un dels al·licients del projecte: “No apuja gaire el preu i són llibres excel·lents pel contingut que també volem que ho siguin com a objecte, volem que siguin llibres que vulguis comprar, tenir, llegir, mirar i remirar. Molts títols els hem llegit en castellà i, de vegades, en traduccions no gaire bones. Per tant, tenir aquestes versions a la mà és una joia i ens ho hem passat molt bé cuidant-ne tots els detalls, perquè a l’hora de la veritat val més aplicar allò de preu per preu sabates grosses. L’objectiu és arribar al màxim de gent tant ara com al llarg del temps i que el públic lector descobreixi aquests autors, de vegades no traduïts i dels quals en castellà tens vives quatre versions. Això era inadmissible.”
Sobre el cas d’E. M. Forster, ens fan saber: “Tot i que Forster no era exactament un home de cenacles, pot ser considerat un assidu al Grup de Bloomsbury, on es relacionà amb personatges com ara Lytton Strachey i Virginia Woolf. És l’escriptor que ha observat amb més precisió el conflicte entre els qui fan cas de la raó i els qui segueixen els dictats del cor; els primers són rutinaris, immutables i s’aferren a convencions ridícules; els segons donen ales als seus sentiments i, sobretot, no es deixen intimidar pels prejudicis i els formalismes.” Una habitació amb vistes es va publicar el 1908, s’ambienta a la ciutat de Florença i és un dels títols més aclamats de la literatura universal.
Així doncs, amb aquesta tria de Viena Edicions, el lector en català podrà incorporar el bo i millor de la novel·la anglo-britànica. És un pas més cap a la normalitat cultural del país i l’equiparació amb les grans cultures clàssiques del món, que presenten un debat interessant entre la producció pròpia i les traduccions de qualitat. Tenint en compte segons quins productes comercials d’ínfima categoria (però que també fan bullir l’olla), res millor que una convidada a prendre el te a les cinc amb les fundadores d’un club del qual paga la pena formar part.
