18.02.2021 - 21:50
La passió per la història no és res nou en aquest país. Ho palesen col·leccions clàssiques com els Episodis de la Història, de Dalmau Editors, l’èxit de la revista Sàpiens i la trajectòria d’editorials com l’Avenç, Afers i Base, entre més. Els darrers que s’afegeixen a fer arribar els grans fets del nostre passat al gran públic lector és l’editorial Rosa dels Vents, que acaba d’enllestir la col·lecció Dies que Fan Història, de la qual publicaran quatre títols cada any. El director és Agustí Alcoberro i els dos primers títols se centren en la vaga de tramvies de 1951 i en la bullanga de 1835, dos esdeveniments clarament socials, un dels eixos vertebradors de la nova col·lecció.
Joan Riambau, editor de Rosa dels Vents, explica: “La col·lecció pren un model historiogràfic fet en altres països, com per exemple França i Itàlia, però aquí tenim una voluntat més ambiciosa per a la col·lecció, no tenim una quantitat indefinida de llibres, sinó que en traurem quatre cada any i també tenim clar que, en un principi, el marc cronològic va de l’Onze de Setembre de 1714 fins al Primer d’Octubre de 2017, per tant, ens centrem en la història contemporània i coetània.”
En aquest marc temporal, l’editorial cerca dates clau que serveixin per a reconstruir la nostra història tant sobre l’eix nacional com sobre l’eix social. I no solament això, sinó que a la vegada cerca un ampli ventall d’historiadors que els expliquin i combinar autors més veterans amb altres de molt més joves. En aquest sentit, Riambau diu: “El nostre director de col·lecció assegura que ara passem per un moment molt brillant en la historiografia del país i això s’havia de reflectir en la tria dels noms per als diferents títols, perquè pensem que aquesta combinació d’autors veterans i més joves serà molt enriquidora per a una col·lecció que busca arribar al gran públic amb les seves propostes.”
El primer títol que es posa a la venda és La vaga dels tramvies, de Francesc Vilanova, que ens explica com i per què el dia 1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l’augment del preu dels bitllets. Les lleis franquistes prohibien un munt d’activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic. Segons que explica l’editorial, “aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, i la posterior vaga general, van esdevenir una referència inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignació i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara.”
“Feia quaranta anys que ningú havia fet un llibre nou sobre aquest esdeveniment tan important que va fer tremolar el governador civil i que va causar una gran preocupació entre la burgesia, perquè era una revolta popular que escapava de la situació d’ordre del franquisme i perquè havia nascut de manera espontània”, explica Riambau. I continua: “A més, cal recordar que el 1951 Barcelona era una ciutat on encara hi havia racionament i una misèria molt dramàtica, i aquesta revolta contra la pujada de preus va ser quelcom realment innovador que va marcar un punt d’inflexió.”
El segon llibre, La bullanga de Barcelona, centrat en els fets del 25 de juliol de 1835, el signen dos historiadors joves: Jordi Roca i Núria Miquel. En aquest cas, se centren en els fets que propiciaren a Barcelona “una revolta popular en què es van cremar uns quants convents”: “Va començar a la plaça de braus d’El Torín de la Barceloneta, des d’on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l’assalt i la destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l’energia del vapor i l’assassinat del governador militar. Abans ja hi havia hagut revoltes, però aquesta bullanga –en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica– convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola els vuit anys següents. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona no serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia”, explica l’editorial.
Riambau destaca d’aquest llibre el fet que “torna a ser una revolta popular que neix de manera espontània al marge de les elits en un context de crisi econòmica i social molt dura”. Explica: “En la imatge que hem escollit per a la coberta, d’Antoni Ferran, podem veure com els burgesos qualifiquen de patuleia tota la gent revoltada i com els fa por. El quadre mostra la reacció de la burgesia barcelonina, que veu tots els perills en aquest alçament, el qual esdevindrà un referent a tot Europa i que contrasta molt amb un altre quadre coetani, el de Delacroix, La llibertat guiant el poble, que mostra un concepte radicalment diferent del que són les classes populars i la importància de les seves revoltes per a la història. Aquesta bullanga és apassionant i poc estudiada i va tenir conseqüències fins i tot urbanístiques perquè en un dels solars dels cremats es va erigir una infraestructura bàsica per a la ciutat com és el mercat de la Boqueria.”
Els altres dos títols que hi ha en cartera per a enguany són un text d’Agustí Alcoberro sobre la desfeta de l’Onze de Setembre de 1714, amb molt de material inèdit, i un altre de Giovanni Cattini sobre els fets de Prats de Molló i la fracassada expedició d’invasió de Francesc Macià.
“Som un país que encara construeix la seva memòria, i aquest arc temporal és ple de dates per a comprendre que hem de recuperar i analitzar més que mai per entendre el nostre present. Són aquests grans dies que commemorem i que hem d’explicar amb tot el rigor dels nostres historiadors per als lectors contemporanis, per explicar-los aquestes dates que van fer història i que van significar un punt d’inflexió en la nostra memòria i que van ocasionar canvis en la societat que s’han de poder analitzar. I a la vegada hem d’oferir als historiadors la possibilitat de sortir del seu circuit més acadèmic i buscar un públic més ampli”, diu l’editor de Rosa dels Vents.
En aquest sentit, la mirada que es pretén d’oferir és molt anglosaxona, “amb historiadors que ajudin a entendre el present, i molt més en un procés de debat polític com el que vivim”. “Tenim el privilegi de comptar amb excel·lents historiadors a Catalunya que aporten informació i arguments i ens ajuden a entendre el nostre present i això ho hem d’aprofitar”, diu Riambau.
