31.01.2020 - 01:50
La Plataforma per la Llibertat s’ha presentat a l’Espai de Cultura Ca n’Alcover, amb la participació d’Aina Quintana –de Mallorca Lliure–, Joan Mas –de Més per Mallorca–, Sili Arguimbau –de Jubilats per Mallorca– i Miquel Carbonell –de Crida per Palma. D’entrada, la Plataforma és formada per l’STEI-Intersindical, Crida per Palma, Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, Més per Mallorca, Grup Blanquerna, Mallorca Lliure, CUP Palma, Fundacions Darder Mascaró, Assemblea Sobiranista de Mallorca i Endavant Mallorca.
L’objectiu és defensar l’amnistia dels presos polítics, els drets civils i l’autodeterminació. Els impulsors han expressat preocupació pel retrocés dels drets democràtics i per la impossibilitat de millorar l’autogovern dins l’estat espanyol. La Plataforma per la Llibertat considera que els presos polítics i els exiliats s’han limitat a donar veu al poble de Catalunya mitjançant l’organització d’un referèndum (despenalitzat pel govern de Zapatero) i que, per tant, no han comès cap delicte. Per això en demanen l’amnistia, és a dir, que n’anul·lin les condemnes perquè es puguin reincorporar a la vida política i civil en igualtat de drets amb qualsevol altre ciutadà.
També rebutgen els retrocessos impulsats per les institucions de l’estat espanyol, que han violat els drets d’expressió i de manifestació i les garanties dels representants polítics electes i dels activistes socials a un judici just. I posen d’exemple les detencions injustes dels membres dels CDR o dels manifestants que exercien el dret universal de manifestar-se. A més, reivindiquen el dret de la ciutadania a la desobediència civil pacífica no violenta com a garantia d’una societat democràtica.
Quant a l’autodeterminació, la plataforma defensa que tot el poble de Catalunya i tots els pobles del món tenen el dret d’autodeterminació, un dret inalienable reconegut per les Nacions Unides, que va ser ratificat pel cap de l’estat espanyol el 13 d’abril de 1977 amb la signatura del pacte internacional de drets civils i polítics. Un dret que fan extensible al conjunt dels Països Catalans i que s’ha de poder exercir ‘quan existeixi un desig majoritari’.
