22.10.2024 - 21:40
Hi ha un encàrrec de fa més d’un any, reiterat a començament d’enguany, del Parlament Europeu a les autoritats espanyoles perquè garanteixin una investigació a fons, justa i efectiva sobre els casos d’espionatge amb Pegasus contra activistes i polítics independentistes, a més de professionals de tota mena, com ara advocats, periodistes, desenvolupadors de programari i fins i tot metges reconeguts. A tots –més de seixanta que han estat documentats– els van entrar als dispositius mòbils amb un programari espia, tal com va revelar la primavera del 2022 el laboratori Citizen Lab, i no han rebut cap explicació raonable ni s’ha depurat cap mena de responsabilitat sobre la intromissió legal en la seva vida privada per part de l’aparell de l’estat espanyol.
I això que és un encàrrec directe de l’eurocambra, que va aprovar l’informe de la comissió d’investigació sobre l’ús de Pegasus, centrat no tan sols a Espanya, sinó també a Hongria, Polònia, Grècia i Xipre. Avui se sap que no hi haurà cap comissió d’investigació específica al congrés espanyol, que la investigació es farà en una comissió més àmplia, la de l’operació Catalunya, però amb la incertesa quant a la manera de retre comptes sobre l’espionatge amb Pegasus i sense que hi hagi tampoc cap llista acordada de compareixents perquè hi posin llum. Això ha causat malestar i preocupació entre unes quantes víctimes del Catalangate amb qui ha pogut parlar VilaWeb.
Ara fa una setmana, ERC i el PSOE van acordar de fusionar la comissió d’investigació sobre l’espionatge amb Pegasus amb la de l’operació Catalunya, amb l’argument de “no dispersar el focus” i que la llista de compareixents de l’una i l’altra seria semblant. La creació de la comissió Pegasus l’havien acordada ERC i el PSOE, després del pacte entre els socialistes i Junts per a activar dues comissions més en canvi de la investidura de Pedro Sánchez, ara fa un any: la comissió sobre l’operació Catalunya, en relació amb l’activitat de la claveguera de l’estat contra dirigents independentistes, i la comissió sobre els atemptats del 17-A.
Junts per Catalunya va dir que la decisió de fusionar les dues comissions era “coherent”, perquè ells sempre havien defensat la necessitat d’incloure l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus dins la investigació sobre l’operació Catalunya. De fet, quan es va crear aquesta comissió, Junts proposava que un dels objectius fos conèixer els contractes, les despeses i els procediments de contractació per al desenvolupament i la compra del programari Pegasus o eines semblants, com ara Candiru, detectat també en els dispositius d’algunes de les víctimes del Catalangate.
El vincle entre l’una i l’altra es podria establir atenent els objectius de la comissió que resta vigent i que, de fet, ja va començar les compareixences, la de l’operació Catalunya: investigar totes les iniciatives que hagin pogut dur a terme les institucions de l’estat per a perseguir la dissidència política, proposar mesures de restitució i compensació per a tots els afectats i proposar també mesures de control i d’investigació contra aquestes pràctiques. Però hi manca concreció; ara resta per saber com es posarà fil a l’agulla a aquest propòsit perquè es puguin determinar responsabilitats sobre el Catalangate i se’n puguin restituir les víctimes; que la comissió transcendeixi el nom oficial que té, que és “Comissió d’investigació sobre la denominada Operació Catalunya i les actuacions del Ministeri d’Interior durant els governs del PP en relació amb presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policíacs amb l’existència d’una trama parapolicíaca”.
Perquè el gruix de l’espionatge revelat pel Catalangate contra l’independentisme es va fer quan a la Moncloa hi havia Pedro Sánchez; especialment durant el 2019, amb motiu del judici contra el procés, la preparació de les protestes contra la sentència i l’esclat de les mobilitzacions del Tsunami i d’Urquinaona, amb l’entrada, a més, dels eurodiputats exiliats al Parlament Europeu. La llista de vint compareixents acordada amb el PSOE per a la comissió de l’operació Catalunya no permet de cobrir totes les exigències d’informació relacionades amb el Catalangate; perquè hi ha l’ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola Eugenio Pino i l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez, que ja van comparèixer; l’ex-comissari Marcelino Martín Blas; els ex-responsables de la Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel i Higini Cierco; els ex-ministres Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Cristóbal Montoro; l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría; l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias; l’ex-president d’ERC Oriol Junqueras; el president Artur Mas; l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, i l’advocat Agustí Carles, entre més.
Fonts de Junts i d’ERC consultades per VilaWeb reconeixen que ara caldria ampliar la llista de compareixents, per a poder encarar l’escàndol del Catalangate. De moment, s’ha acordat de prorrogar mig any la feina de la comissió de l’operació Catalunya, perquè s’hi puguin incloure noves compareixences que encara s’han de pactar amb el PSOE. I ara per ara ERC manté la seva proposta de llista que inclou el president Pere Aragonès; el del govern espanyol, Pedro Sánchez; Rajoy; Sáenz de Santamaria; Cospedal; responsables de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola; Edward Snowden; polítics espiats com ara Anna Gabriel, Albert Botran, Roger Torrent i Josep Maria Jové; l’ex-directora del CNI i l’actual, Paz Esteban i Esperanza Casteleiro, respectivament; l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón; el jutge José Luis Calama; i el jutge del Tribunal Suprem que avala les operacions del CNI, Pablo Lucas; a més de representants de les empreses israelianes que comercialitzen Pegasus i Candiru, entre més.
Però això caldrà acordar-ho amb el PSOE, que, de bon començament, quan van pactar la creació de les comissions d’investigació, ja va dir que es negava rotundament a cridar a comparèixer jutges. Fins que això no es concreti, aniran desfilant per la comissió del congrés els compareixents acordats per parlar de l’operació Catalunya. Però encara és possible d’ampliar la llista, perquè els partits han prorrogat mig any, fins a final del 2025, la feina de la comissió. I és aquí on encara hi ha una certa esperança per a les víctimes de poder veure com s’exigeixen al cor del poder polític de Madrid responsabilitats per l’espionatge que de què van ser víctimes.
