Pascal plega i el PDECat s’arrenglera amb Puigdemont

Marta Pascal plega. La coordinadora general del PDeCAT ha optat per fer un pas al costat després d’una setmana d’intenses negociacions amb els sectors crítics del PDECat, que comptaven amb el suport de Carles Puigdemont. Finalment, Pascal s’ha retirat i hi haurà una candidatura de consens encapçalada per David Bonvehí a la presidència i Míriam Nogueras a la vicepresidència. Segons fonts coneixedores de les converses, es negocia que a l’executiva hi siguin, entre d’altres, els consellers Miquel Buch i Damià Calvet. També sona com a possible portaveu l’exconsellera Neus Munté. El batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, no entrarà a l’executiva. Casals havia pilotat la contestació interna a Pascal, que en tot moment han avalat Jordi Turull i Josep Rull des de la presó dels Lledoners. Pascal també ha demanat als membres de l’actual executiva que s’hi mantinguin. Es preveu que hi hagi una vintena de membres.

En una compareixença pública, Pascal ha admès que ‘no pot ser’ que una coordinadora general no tingui el suport de Puigdemont. Ha comparegut acompanyada de membres de la direcció, incloent-hi Bonvehí, i d’alguns dirigents que han defensat la seva gestió, com els diputats al congrés espanyol Jordi Xuclà i Carles Campuzano.

Des d’ahir, Pascal havia refermat públicament la seva voluntat de diàleg amb les principals famílies del PDECat, però pretenia tenir un càrrec preeminent a l’executiva que la resta de sectors veia inviable. Per aconseguir-lo, ha mantingut fins ara un torcebraç contra Puigdemont i els sectors de Jordi Turull i Josep Rull que ha anat debilitant-la. Aquesta tarda, l’ha perdut definitivament. Segons fonts coneixedores de la situació, Pascal no tenia prou suports per formar una candidatura pròpia. I si l’hagués feta, els crítics haurien presentat una d’alternativa. Els sectors de Turull i Rull han mantingut fins ara una  l’oferta perquè Pascal formés part, sense un càrrec preeminent, d’aquesta direcció encapçalada per Bonvehí i Torra. La idea és que la cúpula s’encarregui de la gestió ordinària del partit però cedeixi el poder decisori estratègic a una comissió liderada per Turull, Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig, i en què també hi serien Bonvehí i Nogueras, però no Puigdemont. Pretenen que la comissió dirigeixi el procés de confluència cap a la Crida Nacional per la República, i ja s’ha aprovat una esmena la ponència política que la regula.

En concret, amb aquesta esmena, el PDECat ha aprovat instar a tota la militància a ‘sumar-se i participar activament a títol personal’ en la definició de la Crida Nacional per la República. Poc abans que Pascal fes el pas al costat, el sector crític ha arribat a un acord amb el comitè redactor de la ponència política que regula com s’ha de produir la confluència amb el moviment impulsat per Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. Amb la iniciativa, es preveu la creació de la comissió que haurà de negociar l’aportació del PDECat a la Crida. També obliga la comissió a ‘contribuir a cohesionar’ l’acció política del partit a totes les institucions perquè sigui ‘coherent’ amb l’objectiu del nou moviment polític, que celebrarà una convenció nacional constituent a la tardor. Aquesta és l’anomenada ‘esmena de Lledoners’ perquè posa per escrit el pacte tancat pels principals sectors del partit. L’acord per incorporar-la a la ponència, que s’ha pres per unanimitat, era un símptoma clar que les negociacions per formar una sola candidatura estaven avançant.

L’anomenat pacte dels Lledoners trasllada el nucli de la presa de decisions del partit a la presó. Aquest matí, precisament, la Crida ha anunciat que ja té 40.000 adherits. Pascal ha argumentat en tot moment que la convergència del PDECat amb el moviment de Puigdemont s’havia de fer sobre la base d’un ‘partit fort,’ tot i que la Crida prioritza les adhesions individuals i propugna transcendir les formacions polítiques.