05.10.2021 - 21:50
Compte enrere decisiu en la negociació del primer pressupost del govern de Pere Aragonès. El conseller d’Economia, Jaume Giró, preveu que el consell executiu doni llum verda als comptes a partir de la segona quinzena d’aquest mes, però les negociacions amb la CUP no semblen avançar amb la celeritat amb què voldrien. Els anticapitalistes marquen distàncies d’ençà de fa setmanes amb ERC i JxCat i ja han deixat clar que no avalaran el pressupost si Aragonès no aparca les “polítiques de macroprojectes”, com ara els Jocs Olímpics d’Hivern 2030, i no afronta amb prou recursos la situació d’emergència social. La decisió del govern espanyol de suspendre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, a la qual la CUP s’oposava frontalment, ha tret una pedra del camí negociador, però el debat de política general de la setmana passada va fer evident que ara per ara són massa lluny del govern, encara que no vulguin condicionar la negociació a la definició del full de ruta independentista després de la negativa d’ERC i JxCat a comprometre’s a fer un referèndum aquesta legislatura. Els demanen un gir de cent vuitanta graus en les polítiques i prioritats, després de l’aprovació del pla de govern, que Aragonès va desgranar a l’hemicicle sense aconseguir d’acostar-se als anticapitalistes.
Sembla que la CUP no en té prou amb mesures com la gratuïtat progressiva de les escoles bressol, que començarà a aplicar-se l’any vinent en els cursos de P-2. És la proposta més important que Aragonès va anunciar per al pressupost, que farà créixer la despesa en 3.500 milions i que, per tant, comptarà amb la facilitat negociadora afegida que hauria de comportar tenir més recursos. El govern va formalitzar ahir el primer pas perquè sigui així, aprovant un sostre de despesa de 29.326 milions. Aquesta quantitat és la previsió d’ingressos de la Generalitat i inclou les bestretes del model de finançament que va concretar el Ministeri d’Hisenda espanyol, i que ampliarà d’un 6,3% la de l’any passat. També hi ha d’incloure la compensació per la pèrdua de recursos que va comportar per als territoris el canvi del sistema immediat d’informació de l’IVA, però el govern espanyol encara no ha comunicat oficialment aquesta xifra i, per això, Economia remarca que n’ha fet una estimació. El govern espanyol també va condonar el deute de pendent de les liquidacions negatives del model de finançament del 2020, que implicava que Catalunya hagués de retornar-li 1.024 milions l’any vinent. El sistema funciona així: amb avançaments a les autonomies dels ingressos tributaris que el govern espanyol calcula d’acord amb les previsions del creixement econòmic, que es liquiden amb retorns o pagaments al cap de dos anys segons si es van xifrar a l’alça o a la baixa de la recaptació final real.
El sostre de despesa de l’any vinent té augment de més de 1.800 milions respecte del de l’any passat, que era de 26.952 milions en un primer moment, però es va ampliar als 27.513. Aquest és el topall que es podran gastar els departaments de la Generalitat, sense comptar-hi les empreses públiques o les entitats autònomes, i són recursos que tampoc no finançaran deute. Els 1.700 milions que falten per a l’augment de la despesa previst de 3.500 milions provindran, segons fonts del Departament d’Economia, dels fons europeus Next Generation. Per una altra banda, el juliol proppassat el govern espanyol va establir una referència de dèficit del 0,6% del PIB per als territoris en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, i aquest és el llindar a què Giró preveu d’ajustar-se encara que no hi hagi mesures coercitives. La Generalitat pretenia que fos de l’1,1% per a tenir més marge de dèficit per a fer front a l’emergència social i sanitària de la pandèmia, però no ho va aconseguir. L’executiu espanyol també va detallar que Catalunya rebria 2.160 milions del fons extraordinari per a fer front la pandèmia. La Generalitat no ha concretat encara quants milions de més destinarà l’any vinent al Departament de Salut. El pla de govern inclou un augment de 5.000 milions durant els cinc anys vinents.
Les diferències fiscals i l’estat de la negociació
Giró va deixar clar que els comptes no farien créixer la pressió fiscal, tot i que el govern estudia si aplica algun dels imposts pendents de la llei de canvi climàtic. El setembre passat, va entrar en vigor el primer d’aquests tributs, el de les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, però encara manquen l’impost sobre les activitats econòmiques més contaminants i el de les emissions portuàries, que vol combatre la contaminació dels grans vaixells. Aquests dos darrers no van estar mai afectats per les impugnacions de la llei de canvi climàtic, que va rebre una estocada del Tribunal Constitucional espanyol el 2019. Sí que s’havia qüestionat el dels vehicles, però finalment el TC el va avalar. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Giró va apuntar que, amb el pressupost, el govern també volia portar notícies “bones i justes” per a les rendes més baixes, però no va voler-hi aprofundir més.
Tanmateix, la CUP posa el focus sobre les rendes més altes. En una de les propostes de resolució que no es van aprovar la setmana passada al parlament, reclamava de fer més progressiu l’impost sobre la renda per a les persones físiques (IRPF), establir un nou tram per a les rendes de 60.000 euros a 90.000, i modificar-ne els límits per la part superior. A més, volia reduir el mínim exempt de l’impost de patrimoni, modificar-ne els trams i els límits per dalt, i reduir-ne les deduccions. També reclamava al govern un impost sobre les grans fortunes i modificar la tributació en casinos i complexos lúdico-turístics i hotelers. Per una altra banda, demana al govern que compleixi amb els compromisos del pacte d’investidura, que no ha vist prou aplicats, encara que el govern digui que sí i que, justament, necessita el pressupost per a executar-los, començant pel pla pilot de la renda bàsica universal.
La CUP i el govern també tenen divergències sobre l’estat de les negociacions. Els anticapitalistes tan sols admeten haver tingut contactes informals amb Giró. “No hem tingut cap pressupost sobre la taula”, va dir ahir el diputat Xavier Pellicer. Tanmateix, fonts del govern insisteixen que la CUP coneix les línies mestres dels comptes i preveuen que els contactes s’intensifiquin els dies vinents. No sembla que Giró pugui portar el pressupost al parlament havent tancat abans un pacte amb la CUP. Aragonès ho va poder fer amb els comuns, però la situació d’ara és diferent, i pot ser que l’estira-i-arronsa s’allargui durant el tràmit parlamentari. En qualsevol cas, el govern no vol canviar de soci, pretén que el pressupost entri en vigor al gener i el calendari pressiona.
