La negociació de l’amnistia topa amb el problema sobrevingut de l’article primer

S’acaba el temps perquè Junts i el PSOE enllesteixin un acord sobre l’exclusió dels delictes de terrorisme i de traïció de l’amnistia, el punt de trencament entre tots dos partits en la votació del 30 de gener passat al congrés espanyol. El PSOE fa dies que fa córrer que l’acord és imminent, i el president Carles Puigdemont també s’expressava amb optimisme el cap de setmana. La convocatòria de la Comissió de Justícia dijous al matí per a votar les esmenes al text també ho fa pensar. Però mentre l’aspecte més espinós de la llei es va polint, se n’ha obert un altre de nou, sobrevingut i important: l’adequació de la llei a les recomanacions de la Comissió de Venècia perquè es precisi més bé i es restringeixi l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, és a dir, els qui se n’han de beneficiar. Junts i ERC tenen converses amb el PSOE sobre la manera de fer-ho, segons fonts de la negociació consultades per VilaWeb. Encara no hi ha res tancat, i es negociarà fins al darrer moment, perquè hi ha en joc la solidesa jurídica de la llei.

Divendres, quan es va saber el contingut de l’informe de la Comissió de Venècia sobre la proposició de llei d’amnistia, van començar els contactes per a negociar la manera d’adequar l’article primer de la llei a les recomanacions. Aquest article és el cor de la norma, perquè enumera tots els casos, actes i delictes que han de quedar inclosos dins l’amnistia, i l’organisme consultiu del Consell d’Europa considera que és massa imprecís, que s’expressen amb massa “vaguetat” els supòsits d’aplicació de la llei, i que això pot portar a l’arbitrarietat; que la “manca de claredat […] implica el risc que un gran nombre de casos i de controvèrsies emergeixin sobre l’aplicació correcta de la llei”, i que això podria fer que “els conflictes es traslladessin de l’àmbit polític al judicial”.

La Comissió de Venècia ha avalat la llei i destaca que s’ajusta a les normes de l’estat de dret: ha desactivat els arguments de la ingerència en el poder judicial i de la il·legitimitat i inconstitucionalitat de la llei amb què la dreta judicial, política i mediàtica ha fonamentat l’ofensiva contra l’amnistia. Però també feia unes recomanacions per a millorar-la, que no eren pas menors, sinó força substancials. Segons els membres de la Comissió, la llei ara mateix no ofereix prou seguretat jurídica: “L’àmbit d’aplicació de l’amnistia és molt ampli o força indeterminat”, i ho explica pel fet que “defineix els actes mitjançant la seva intenció (i cita textualment la llei) ‘en el marc de les consultes fetes a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i el primer d’octubre del 2017, de la preparació o de les conseqüències.’”

Fa èmfasi en la manca de claredat del concepte de la “intenció”, i en aquest sentit l’informe assenyala el fet que la llei d’amnistia inclogui “els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya”, perquè troba que tenen una vinculació massa poc clara amb els fets que marquen l’àmbit d’aplicació de l’amnistia: la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O. Considera que hi ha expressions massa vagues en la llei a l’hora de definir què es pot amnistiar, com quan es diu “a més de qualsevol altre acte tipificat com a delicte que tingui una finalitat idèntica [de convocar, promoure o procurar les consultes]”; que el vincle entre el 9-N i l’1-O “i els actes que cobreix l’amnistia no és prou fort”. Diu la Comissió de Venècia que “l’amnistia podria cobrir molts ciutadans que han comès delictes ordinaris que no tenen a veure amb les tensions socials que van propiciar la llei d’amnistia […]; això podria infringir el principi d’igualtat i respecte per tots aquells que han comès els mateixos delictes ordinaris per unes altres raons o en períodes de temps diferents i, en canvi, no es beneficiaran de la despenalització que significa l’amnistia”. Per tot plegat, la Comissió “recomana de definir l’àmbit material i temporal de l’amnistia d’una manera més restrictiva i més precisa, de manera que els efectes de la llei siguin més previsibles.”

La qüestió és fins a quin punt la recomanació de fer l’amnistia “més restrictiva” és compatible amb l’objectiu repetit per Junts de fer que hi entri tothom. De fet, la Comissió de Venècia toca els marges de l’àmbit d’aplicació de la llei, que és l’aspecte que va allargar més la negociació entre Junts i el PSOE, per la voluntat d’incloure-hi el màxim nombre de casos possible, fins i tot aquells que, com en el cas de la persecució per malversació contra Josep Lluís Alay per la visita a Nova Caledònia o contra l’ex-conseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà per l’escorta del president Puigdemont, no tenen una vinculació directa amb l’1-O i el 9-N, sinó indirecta. La recomanació de la Comissió acaba recordant que “l’amnistia és una mesura impersonal, que s’aplica sobre totes les persones o sobre una classe de persones, i que els criteris per a aplicar-la no s’haurien de dissenyar per cobrir uns individus concrets”. Si això passa –i la Comissió de Venècia pensa que amb el redactat actual de la llei pot passar–, es pot trencar el principi d’igualtat.

Perquè les amnisties són excepcions a aquest principi que el poder legislatiu aplica en moments determinats i sobre unes accions, uns conflictes, amb la justificació d’un propòsit de reconciliació i de superació del conflicte, diu la comissió, i per això avala l’amnistia sobre el procés en termes generals i sempre que els actes que quedin coberts estiguin clarament vinculats al procés. Els negociadors tenen temps fins demà per a clarificar aquesta vinculació, per esbandir les expressions vagues i trobar un redactat que aporti més seguretat jurídica a la llei. La reunió de la Comissió de Venècia on es discutirà l’esborrany de l’informe filtrat divendres pel govern espanyol i de la qual sortiran l’informe i les conclusions definitives serà el 15 i el 16 de març vinent, just després de l’aprovació de la llei al congrés espanyol, si aquesta vegada no hi ha res que ho faci descarrilar abans.