El negoci ocult de Tesla

Tesla ha esdevingut un dels fabricants automobilístics més conegut del món. Un vehicle seu, el Model Y, ha estat el cotxe més venut al món el 2023, i ha superat tots els models de combustió. Una fita històrica. Alhora, també és coneguda, en grau més baix, per la xarxa de punts de càrrega, en expansió i amb més de 50.000 supercarregadors que donen servei a vehicles elèctrics per tot el món –fonamentalment a l’Amèrica del Nord, Europa, la Xina, Austràlia i uns quants països de l’Orient Mitjà. Tesla també és coneguda per les bateries residencials, els Powerwall, que emmagatzemen els excedents d’electricitat que generen les plaques solars de moltes cases. El precursor d’aquest producte, el Powerpack, va ser la llavor de l’actual divisió d’energia, en què s’afegeixen la instal·lació de plaques solars, grans bateries per a empreses i programari de gestió.

Justament aquest ecosistema estableix els fonaments perquè Tesla s’expandeixi i domini el sector de generació energètica renovable, que és cridat a substituir del tot el dels combustibles fòssils. El gran negoci de Tesla que fins ara havia estat en un segon terme. L’empresa podria ser, alhora, el fabricant automobilístic més gran del món, tenir la xarxa de punts de càrrega més important del planeta i ser la companyia energètica renovable més destacada. O, si més no, aquestes són les pretensions d’Elon Musk.

Tesla, una companyia molt més enllà dels cotxes elèctrics

Quan Elon Musk, la resta de fundadors de Tesla i els primers enginyers que hi treballaven van desenvolupar-ne el primer cotxe elèctric, de seguida es van adonar que necessitarien un volum de bateries de liti mai vist. Alhora, els va permetre de saber com funcionaven, es fabricaven i s’havien de gestionar les bateries de liti en una mena d’aplicació completament nova. Fins aleshores, les bateries de liti solament s’havien aplicat als ordinadors i els mòbils. Un coneixement adquirit per Tesla de gran vàlua d’un punt de vista industrial i comercial per a una revolució renovable que encara era a les beceroles. I ja que treballaven amb un gran volum de bateries, van decidir fer-ne un producte nou, els Powerpack. Bateries estacionàries adreçades a negocis i projectes de companyies elèctriques. Els Powerpack van néixer com un producte necessari per a la producció de cotxes.

Tant la fabricació de bateries com la de cotxes és variable, i la companyia es podia trobar que no tenia prou bateries per una alta demanda de vendes dels vehicles o entrebancs de subministrament, o que li sobraven bateries perquè no venia prou cotxes. La solució va ser fabricar alhora els Powerpack i demanar als fabricants més bateries del compte. Que sobraven bateries per a cotxes? Es fabricaven més Powerpack. Que hi havia una punta de demanda de cotxes elèctrics o dificultats de subministrament de bateries? Es fabricaven menys Powerpack. Era més fàcil i barat aturar la línia de fabricació de Powerpack que no pas de cotxes. Això donava a Tesla un avantatge competitiu respecte de la resta de fabricants de cotxes elèctrics, que no tenien aquesta eina si els passava això mateix –amb l’excepció de gegants xinesos com ara BYD, que fan igual que Tesla.

Els Powerpack es van començar a fabricar el 2012 amb una mida de 100 kWh per unitat. La segona generació pujà a 200 kWh. Però es podien ajuntar “infinitament”, segons paraules d’Elon Musk. Algunes companyies elèctriques van crear grans bateries fins de 129 MWh de capacitat i 100 MW de potència unint tot de mòduls de Powerpack. Atès l’èxit del producte, l’augment de la producció de cotxes Tesla i l’expansió de l’energia solar residencial, Tesla va crear el 2015 una bateria estacionària adreçada a les cases, els Powerwall. Era una versió reduïda del Powerpack, originalment amb una capacitat de 7 kWh i 10 kWh, i una potència de 2 kW, amb un pic de 3,3 kW. La tercera versió del Powerwall, presentada el setembre passat, té una capacitat de 13,5 kWh, amb una potència d’11,5 kW continus i pics de 30 kW. Com en el cas dels Powerpack, se’n poden ajuntar uns quants per obtenir més capacitat d’emmagatzematge a casa o a la feina.

El programari de gestió, la clau de volta

El 2017 Tesla posava en servei a l’Austràlia meridional la que aleshores fou la bateria de liti més gran del món, amb una capacitat de 129 MWh i una potència de 100 MW. Però no solament calia posar-la en funcionament, sinó gestionar-la. Saber quan és millor d’emmagatzemar els excedents renovables que siguin a un preu més baix, quan es poden aconseguir més guanys venent l’electricitat de la bateria a la xarxa, i preveure quina serà la demanda i la producció en els dies següents. La megabateria australiana fou un èxit i va ser ampliada el 2020 a 194 MWh i 150 MW. El 2021, el programari de gestió de Tesla, que s’ofereix als clients, gestionava emmagatzematge per un valor d’1,2 GWh, xifra que dos anys més tard havia pujat a 7 GWh. Un negoci en plena expansió. La clau de l’èxit? La plataforma de programari de Tesla ha donat 300 milions de dòlars de beneficis als seus clients. Tothom la vol fer servir.

El nucli d’aquest programari és l’Autobidder, que automàticament participa en les subhastes d’electricitat. Tant per oferir electricitat per al consum directe com per estabilitzar la xarxa. A escala de xarxa de distribució o de xarxa de transmissió. L’Autobidder, a més, disposa del mòdul Opticaster, que mitjançant aprenentatge automàtic i algoritmes d’optimització fa previsions de preus futurs, de càrrega de la xarxa elèctrica, de producció elèctrica renovable i més paràmetres. Així, el propietari de la megabateria, quan la té plena, sap quan ha de vendre l’electricitat al màxim preu possible previsible i, una vegada buida, quan és millor omplir-la al preu més econòmic.

Una altra de les potes és el Powerhub. Tesla va comprar la companyia d’instal·lació de plaques solars SolarCity el 2016. Originalment, fou idea d’Elon Musk, però com que estava enfeinat amb Tesla i SpaceX, va cedir-la als seus cosins, que van fundar-la el 2006. És a dir, d’ençà del 2016 Tesla també instal·la plaques solars, tot i que centrada sobretot als EUA, i on la gran competència d’unes altres empreses l’ha feta minvar. Tanmateix, li ha permès d’aprendre sobre la generació distribuïda d’electricitat amb plaques solars residencials, juntament amb les bateries de les cases i la càrrega dels cotxes elèctrics. Powerhub s’encarrega de monitorar i gestionar tot això, a més de la producció de les grans plantes renovables, microxarxes i centrals elèctriques virtuals. D’aquesta manera, es maximitza l’eficiència d’operació de tots aquests elements que actuen simultàniament. Cap companyia, o molt poques, té una visió de conjunt d’aquest canvi de paradigma energètic com Tesla.

Per a microxarxes, tant si estan desconnectades del tot de la xarxa general com connectades parcialment, Tesla té Microgrid Controller. Automàticament, manté l’estabilitat de la microxarxa i en redueix els costs operatius amb la gestió de la producció, la demanda i l’emmagatzematge. També pot engegar automàticament, si cal, generadors dièsels d’emergència i gestionar-los per fer-los servir el mínim temps possible i maximitzar l’ús de les fonts renovables.

L’expansió del model

Tesla és en una posició única. El fet d’haver estat els primers en moltes d’aquestes àrees els ha donat un avantatge de sortida que volen aprofitar encara més. Vista la demanda del Powerpack industrial, van decidir de deixar de fabricar-lo el 2022 i substituir-lo per una bateria molt més gran, el Megapack, que havien començat a produir el 2019. A partir de dos milions de dòlars la unitat, té una capacitat d’emmagatzematge de 3,9 MWh, amb una potència d’1,9 MW. Així com el seu predecessor, se’n poden ajuntar unes quantes unitats per obtenir una bateria resultant de la mida que es necessiti. Cada Megapack, de les dimensions d’un contenidor estàndard, cosa que en facilita el transport i la instal·lació, porta tots els components necessaris per a posar-lo en funcionament de seguida, sense instal·lacions complexes. Aquest producte és clau per a l’estratègia d’expansió de Tesla, i per això n’ha fet una fàbrica nova, la Megafactoria, als EUA i amb una capacitat de fabricació de 40 GWh l’any, mentre en planifica una altra a la Xina.

Els Megapack s’adrecen principalment a les companyies elèctriques. Però tenen un altre nínxol de mercat que pot ser molt important en un futur immediat: els punts de càrrega. Tal com hem vist, Tesla té la xarxa de punts de càrrega de cotxes elèctrics més bona i més gran. Uns cotxes que com més va carreguen més de pressa i que, per tant, demanen més potència de la xarxa elèctrica. Això implica que aquestes xarxes s’han d’actualitzar amb inversions importants. Però sobretot, atesa la lentitud dels permisos en la majoria de països, que sovint retarda enormement nous projectes, i fins i tot els impossibilita, els Megapack poden permetre de posar en funcionament de seguida punts de càrrega nous, en un moment de forta expansió, clau per a guanyar quota de mercat i dominar el mercat futur.

Els Megapack aprofiten la potència disponible al màxim, carreguen durant tot el dia les bateries sense necessitat d’ampliar la xarxa elèctrica –si més no ara per ara. Que hi ha una demanda de més potència de la que pot oferir la xarxa? Les bateries la proporcionen. Amb l’expansió dels punts de càrrega és molt probable que la necessitat de Megapack sigui com més va més gran. I més sabent que, quan no hi ha cotxes carregant, l’electricitat emmagatzemada es pot vendre al preu més alt gràcies al programari de gestió de Tesla –que sap més bé que ningú com gestionar-ho tot plegat. De moment, les vendes de les grans bateries estacionàries s’han multiplicat per tres d’ençà del 2020. L’any passat van instal·lar 14,7 GWh de Megapack.

L’assalt a les cases: Tesla Electric

Tal com hem vist, Tesla va emprar l’experiència amb els Powerpack industrials per crear un producte residencial posteriorment, els Powerwall. I ara ha començat a fer igual amb la resta de productes per esdevenir una companyia elèctrica integral, Tesla Electric. De moment, solament la poden contractar a Texas (EUA) els qui tinguin un cotxe Tesla o un Powerwall, i puguin triar la comercialitzadora d’electricitat. Bàsicament, Tesla vol crear una gran central elèctrica virtual amb totes les bateries Powerwall i vendre una part de l’electricitat a clients interessats, siguin famílies o companyies elèctriques que necessitin estabilitzar la xarxa. Els propietaris de les Powerwall reben ingressos a canvi. A més, ho centralitzen tot a l’aplicació. La gestió de la bateria, de la producció solar amb les plaques solars, o la càrrega dels cotxes. Tot plegat origina una mena de microxarxa virtual, en què també poden emprar els Megapack que hi hagi a la zona, siguin de centrals de producció renovable, o d’algun dels seus punts de càrrega.

Ja hi ha els primers clients de Tesla Electric que hi han estat un any, en què no solament no han hagut de pagar per la llum, sinó que a més han arribat a ingressar 1.000 dòlars. A més, Tesla, que fins ara ha fet com Apple, i solament ha considerat el seu ecosistema de productes, sap que en aquest cas no es pot tancar en si mateixa si vol esdevenir una companyia elèctrica. La majoria dels clients potencials tenen plaques solars d’uns altres productors, molts han optat per bateries d’unes altres marques més econòmiques i com més va hi ha més cotxes elèctrics d’uns altres fabricants, amb els seus carregadors, com ara els de la companyia d’origen català Wallbox, de gran èxit als EUA. Per aconseguir la connexió i gestió d’elements d’unes altres marques, Tesla ha creat una API pròpia, una interfície de programació que pot fer servir qualsevol professional per connectar els seus productes amb els de Tesla.

La clau de volta final serà la connexió dels cotxes a la xarxa elèctrica, en què faran de bateria també per la casa, el V2G (vehicle-to-grid, vehicle a la xarxa). Tesla fins ara s’hi havia negat per una qüestió de degradació accelerada de les bateries, però en el seu model més nou, el Cybertruck, pensa oferir aquesta possibilitat. Això serà el canvi definitiu del sistema elèctric i energètic tal com l’hem entès fins ara. Tesla, amb el visionari Elon Musk al capdavant, parteix d’una posició immillorable per a dominar en tots aquests fronts. Per a sorpresa de tothom, ja ha esdevingut el fabricant de cotxes referència per a totes les marques, que malden per copiar-la. En el sector de les companyies elèctriques, els seus Megapack són la gran referència internacional i, de la mateixa manera que en els cotxes elèctrics, ofereixen el producte més complet. Igual que les automobilístiques, les elèctriques comencen a tenir por de la competència de Tesla, que també canvia les regles de funcionament del mercat elèctric.

I, finalment, Tesla posa els fonaments per ser un actor destacat en el sector elèctric residencial: crear grans centrals virtuals amb els Megapack, Powerwall, plaques solars, carregadors de cotxes elèctrics i bateries dels seus cotxes i gestionar-ho tot plegat per oferir l’energia més econòmica i els guanys més grans als qui vulguin cedir les seves bateries. I també obrir-se a fabricants tercers. Sembla que Elon Musk reïx amb el seu pla de dominació mundial. Li sorgirà cap competència que el pugui aturar?