02.03.2023 - 21:40
Paisatges majestuosos, gastronomia de qualitat i un bon reguitzell d’activitats a fer en totes les èpoques de l’any. És coneguda com la Suïssa catalana, i això ha tingut un efecte crida brutal. La Cerdanya s’ha convertit en una de les comarques turístiques més importants del país. Hi ha massificació tot l’any, principalment a l’hivern, i això té uns efectes negatius evidents que repercuteixen en els veïns. Un munt de cases i pisos turístics, segones residències, preus de lloguers desorbitats i contractes temporals. És la comarca amb l’habitatge més de car de tot Catalunya.
El problema de l’habitatge afecta totes les comarques del Pirineu. És una qüestió que ve de lluny i com més va més s’agreuja. Els veïns es neguen a anar-se’n de les comarques: fa temps que clamen per trobar solucions, però veuen que la qüestió mai no ha tingut prou notorietat en l’agenda política. Aquest darrer mes han sorgit dos sindicats d’habitatge al Pallars Sobirà i a la Cerdanya. Volen incidir en les administracions –sobretot ara que manquen dos mesos per a les eleccions municipals–, conscienciar la ciutadania, assessorar i informar els inquilins i potenciar el parc d’habitatge social. Volen posar punt final a un sistema alimentat per les classes altes, en què l’economia és basada en el turisme. Tot plegat, en uns indrets on no hi ha un moviment associatiu sòlid.
La qüestió de l’habitatge és transgeneracional. Els joves ho viuen, per exemple, quan se’n van a estudiar a les grans ciutats perquè no hi ha oferta a les comarques i quan hi tornen es troben que no tenen prou múscul econòmic per a pagar els lloguers i emancipar-se, per això es veuen obligats a compartir. Però també s’hi troba la gent gran que amb el pas dels anys veu que el preu del lloguer no para de créixer. “La Cerdanya és un dels territoris amb la renda mitjana més baixa. Els lloguers són altíssims i això fa inviable que una persona de la classe treballadora pugui tenir un habitatge per ella sola”, explica Nathan Garcia, membre del sindicat de la Cerdanya. L’organització denuncia que la comarca pateix un monocultiu turístic: “No solament afecta l’habitatge, sinó el dia a dia, els preus, els serveis bàsics. És un problema generalitzat.”
Al límit
Al Pallars Sobirà passa igual. “Tothom sap que la situació de l’habitatge a Catalunya és una merda, però a la zona de l’Alt Pirineu i l’Aran ens trobem que la problemàtica és molt concreta. Hi ha nínxols específics i tots tenen a veure amb el turisme i les segones residències. Hi ha molts habitatges buits la major part de l’any perquè hi ha moltes segones residències i pisos turístics”, es queixa la Joana –nom fictici perquè ha demanat de mantenir-se en l’anonimat–, membre del sindicat de l’habitatge del Pallars Sobirà.
Els sindicats avisen que la situació és al límit, per això s’han organitzat i denuncien que és una qüestió multifactorial. “La vida és cara i això fa que la gent no torni perquè no hi ha opcions laborals i tots els contractes són temporals. Hi ha gentrificació, un problema de les grans ciutats, però que, en el cas de la Cerdanya, és el pati d’escola de la zona alta de Barcelona. Això causa desigualtats molt bèsties”, comenta Andrea Riba, membre del sindicat de la Cerdanya.
Segons que relata, l’entrada de gent és constant i això augmenta el nivell de vida, i l’inconvenient és que no s’equipara a la realitat de la gent treballadora de la comarca. “El poc parc d’habitatge de lloguer és temporal i, a part, tot el parc d’habitatge de compra són cases de luxe”, diu Riba. També denuncia que és una de les comarques amb desnonaments més invisibilitzats: “La majoria queden amagats darrere de pujades de lloguer per treure’n un rèdit econòmic més gran. El parc d’habitatge de lloguer és reduït i els propietaris demanen les condicions econòmiques i de renda que els dóna la gana.”
Tots dos sindicats diuen que d’habitatge no en manca pas. “Si mires les estatístiques, amb prou feines hi ha vint mil residents a la Cerdanya, però hi ha un parc de 200.000 habitatges. Multiplica per deu la demanda real que hi ha”, comenta Garcia. Ara, els veïns veuen que molts són tancats amb pany i forrellat durant força temps perquè són segones residències, o bé són buits.
Conscienciar els propietaris i les immobiliàries
Aquest és un dels objectius més ambiciosos del sindicat de la Cerdanya, partint de la premissa que consideren que han fet un negoci amb un dret bàsic. “Hem de conscienciar els propietaris que no tot és el capital, que també importen les persones”, explica Garcia. També es proposen d’informar els inquilins sobre els deures a fi d’evitar contractes fraudulents i les pujades que hi pot haver en el moment de renovar el contractes. Sens dubte, una de les propostes més creatives és crear una borsa d’habitatge de protecció oficial per a la gent que vulgui viure a la comarca. “No és una tasca que hauria de fer el poble, però, al final, el ‘sols el poble salva el poble’ és una realitat”, explica Riba.
El sindicat del Pallars també té uns quants fronts oberts, com ara pressionar les administracions perquè hi hagi un pla de xoc per a regular el preu dels lloguers. “No pot ser que hi hagi més pisos buits que plens. Hi ha molta gent que vol venir a viure aquí i no hi ha manera. També hem d’apel·lar als propietaris. El guany econòmic pesa més que no el social”, comenta la Joana. Per una altra banda, també volen que hi hagi una regulació de les llicències d’ús turístic, que aturin la cessió de noves llicències i que facin públic quins habitatges turístics hi ha a cada poble. “Exigim que prenguin mesures perquè els propietaris hagin de prioritzar el lloguer anual i no el turístic”, diuen.
Un debat dos mesos abans de les municipals
La creació dels dos sindicats ha arribat dos mesos abans de les eleccions municipals, bo i coincidint que el problema s’ha mediatitzat. El Consell Comarcal de la Cerdanya va engegar a començament de febrer un procés participatiu per a elaborar un pla d’habitatge a la comarca. Té l’objectiu garantir el dret d’habitatge i tindrà dues parts: una primera centrada en el diagnòstic –una anàlisi de la situació– i una segona de propositiva –en què es detallaran els objectius i estratègies. El sindicat celebra que se’n parli, però creu que és en clau electoralista. “Ara vénen les municipals i hem de fer una rentada de cara i dir que la problemàtica del carrer és la nostra”, considera Riba.
Segons Garcia, gran part de la classe política de la zona té la vida enfocada al turisme: “És molt difícil a efectes pràctics que aquesta gent que es guanya la vida especulant amb el territori faci polítiques contra l’especulació.” La Joana creu que hi ha molt de silenci per part dels ajuntaments i consells comarcals de la resta del Pirineu: “No posicionar-se no serveix de res. Si no et posiciones, permets que torni a passar.”
El sindicat de la Cerdanya compta amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres de Catalunya, que els guien i els assessoren jurídicament. Té previst de presentar-se oficialment el dissabte 11 de març. El del Pallars Sobirà treballa amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la comarca. “Hem nascut en un moment molt semblant. Si ens organitzem en tot el territori, tindrem més força”, rebla la Joana.
