20.12.2021 - 15:51
El terme ‘negacionisme’ ha estat elegit pels catalans com a neologisme de l’any 2021. Dels deu candidats d’enguany, el mot ha quedat frec a frec amb ‘podcast’, que ha superat per un marge de tan sols vint-i-un vots d’un total de més de vuit mil. Amb aquest resultat s’ha saldat la tria del neologisme de l’any, que organitza d’ençà del 2014 l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
La campanya del neologisme de l’any nasqué amb l’objectiu d’acostar la llengua als parlants, tot visibilitzant aquells temes que més els hi interessen i oferint-los la possibilitat d’incloure’ls al diccionari normatiu en forma de neologisme. És per això que les votacions per a escollir-lo són obertes digitalment a tothom.
En tercer i quart lloc han quedat ‘cisgènere’ i ‘distòpic’, respectivament. En ordre descendent, la resta de termes més votats han estat ‘antivacunes’, ‘presencialitat’, ‘edatisme’, ‘disfòbia’, ‘cronificar’, i ‘monodosi’.
Un total de 8.045 persones han votat enguany pel neologisme de l’any. Per franges etàries, el 51,4% dels votants tenen entre deu anys i trenta, el 23% tenen entre trenta anys i cinquanta, el 23,6% tenen entre cinquanta anys i setanta, i el 2% tenen entre setanta anys i noranta. Segons l’OBNEO, la votant més jove nasqué el 2011 (10 anys), i el més gran l’any 1932 (89 anys).
Curiosament, cada franja s’ha decantat per un terme diferent a l’hora d’escollir el neologisme de l’any: mentre que els més joves han optat principalment per ‘cisgènere’ i ‘podcast’, la resta han triat majoritàriament ‘negacionisme’.
Els neologismes guanyadors d’anys anteriors van ésser ‘estelada’ (2014), ‘dron’ (2015), ‘vegà-ana’ (2016), ‘cassolada’ (2017), ‘sororitat’ (2018), ‘emergència climàtica i animalista’ (2019) i ‘coronavirus’ (2020).
