12.01.2019 - 22:00
|
Actualització: 13.01.2019 - 17:00
Crec que Catalunya necessita un bon pressupost. Tots coneixem la situació dels serveis públics, la sanitat, l’educació o la dependència. És evident que Catalunya necessita més recursos. I això és gestió. No crec que s’hagi de veure com una concessió política, ni com una rendició, voler un bon pressupost. Qui té la responsabilitat de governar ha de pensar també en la gestió. Està molt bé de sentir-se vinculat a un país. No caldria sinó. Però hem d’insistir en la situació dels serveis públics, de la sanitat, de l’educació. Falten pediatres als CAP, falten mestres a les escoles, falten ajudes a les dependències, falta política d’habitatge, falten coses molt concretes i molt urgents que no poden esperar. Per tant, qui té responsabilitat de govern ha d’aconseguir un bon pressupost per a Catalunya, com més aviat millor, i no enganyar la gent amb solucions que ja d’entrada saps que són impossibles o molt llunyanes. Prou d’utopies falses.
En aquest sentit, doncs, jo vaig molt a favor d’alguns comuns que s’han manifestat clarament sobre el pressupost de Pedro Sánchez i l’enorme oportunitat que signifiquen. No vull parlar per ells, mai. Però alguns s’han expressat clarament en aquest sentit. Lucía Martín, diputada dels comuns a Madrid, per exemple, va afirmar literalment: ‘No donarem suport al pressupost sense una reforma perquè els municipis regulin els increments de lloguers.’ Totalment d’acord: l’oportunitat per a pressionar, ara i aquí, Pedro Sánchez és enorme. Vols pressupost? Soluciona el tema dels lloguers. Clama a Déu. Ada Colau i la resta de batlles han de tenir les mans lliures per a frenar els preus abusius dels lloguers. De moment, Sánchez s’escapa. Lucía Martín, al seu TL, ho explica com ningú:
El Gobierno del PSOE no quiere aprobar que los Ayuntamientos puedan limitar los precios abusivos de los alquileres. No cumple el acuerdo, no escucha a las ciudades q sufren el problema, no escucha a la gente afectada ¿Qué pasa, sólo escucha a Blackstone? https://t.co/2EdiRaqcdq
— Lucia Martín González (@Lucia_MartinG) December 18, 2018
El meu no als pressupostos, també el penso gràcies als comuns anticapitalistes, sobretot forts a l’estimada Andalusia, que són tan i tan crítics envers el pressupost del PSOE perquè inclouen un sostre de despesa, imposat fa anys des d’Alemanya, que és part de l’austericidi i que, per exemple, tant de mal fa a la ciència i a la investigació. No poden invertir en I+D. I en canvi sí en exèrcit? No pot ser que la dreta, via PSOE, imposi l’austeritat en aquest pressupost.
Si no ets un nacionalista fanàtic, acceptaràs que una Catalunya independent tindrà sempre més recursos que una Catalunya autònoma. Vols disposar d’uns bons pressupostos? Catalunya independent. Ho afirmen les dades aportades per estrangers, neutrals i premis Nobel. Però mentre això no passa, que es voti l’actual pressupost del PSOE en res no ajudarà que passi. I, en canvi, votar el pressupost del PSOE pot ajudar a emblanquir el partit socialista, que ha fet la reforma exprés de desnonaments, que ha signat amb el PP la reforma de la Constitució per a afavorir els bancs, que ha escrit el 155, que ha escollit una fiscal general que vol els presos a la presó sense judici (com la fiscal del PP). Crec honestament que no es pot banalitzar l’autoritarisme del PSOE, però tampoc com tracta els lloguers i l’austericidi. Tot això és greu. Prou de falses utopies. Toquem, si us plau, de peus a terra.
Sentir-se vinculat a un país és important. I s’ha de respectar. Però el pressupost, també. I quan any rere any els CEO, les enquestes oficials, pregunten als unionistes catalans per què volen quedar-se a Espanya, responen que volen preservar la unitat d’Espanya, cosa que ens porta a una qüestió de sentiments. I quan pregunten als independentistes catalans perquè se’n volen anar, responen que sobretot per millorar la gestió o canviar el model de país. (Consulteu el CEO 2017, per exemple, pàgines 66 i 67 del pdf.) Aquí hem de veure que els uns apliquen la raó i els altres els sentiments. I això s’ha de respectar, però mai defugir. I menys els governants que volen millorar la gestió. Per molt que siguin difícils i excepcionals les condicions, qui té responsabilitat de govern ha d’assumir que sentir-se vinculat a un país és important. Però el pressupost, també.
