22.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 22.08.2021 - 22:55
La prevalença creixent de variants noves del coronavirus suscita qüestions sobre la protecció dels vaccinats contra les formes en evolució del SARS-CoV-2. L’especialista en microbiologia i malalties infeccioses William Petri, de la Universitat de Virgínia, respon algunes preguntes freqüents sobre les dosis de reforç contra la covid-19.
1. Què és una dosi de reforç?
Les de reforç són dosis addicionals d’un vaccí que s’injecten per mantenir la protecció contra una malaltia. Habitualment es fan servir perquè la immunitat es pot esgotar amb el pas del temps. Per exemple, el vaccí contra la grip necessita un reforç cada any i el vaccí contra la diftèria i el tètanus, cada deu.
Les dosis de reforç acostumen a ser idèntiques al vaccí original, però, en alguns casos, es modifiquen per millorar la protecció contra variants noves. El vaccí contra la grip estacionària necessita un reforç anual perquè el virus canvia molt de pressa.
2. Necessito una dosi de reforç?
Tan sols si esteu immunodeprimits. Aquest mes, l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) i Centres de Control i Prevenció de les Malalties (CDC) dels EUA han recomanat d’afegir una tercera dosi a la vaccinació per a gent amb immunocompressió greu.
3. Per què encara no es recomana una dosi de reforç per a tothom?
Tot i que la immunitat induïda pel vaccí pot no durar per sempre, no és clar quan caldrà un reforç. Una dada encoratjadora és que tots els vaccins contra la covid-19 autoritzats ara per ara generen una memòria immune robusta contra el coronavirus. El vaccí ensenya a les cèl·lules B de memòria del sistema immunitari a produir anticossos quan són exposades al virus. Els investigadors han detectat nivells alts de cèl·lules B de memòria als ganglis limfàtics dels que van rebre el vaccí de Pfizer durant almenys dotze setmanes després.
Els estudis també suggereixen que els vaccins autoritzats protegeixen fins i tot contra les soques emergents del coronavirus. Segons un estudi, el vaccí de Johnson & Johnson tenia un 73% i un 82% d’eficàcia 14 dies i 28 després de la dosi, respectivament, per a evitar la malaltia greu de la variant beta. Un altre estudi va trobar que el vaccí de Pfizer era un 88% efectiu contra la variant delta.
L’altra font de respostes d’anticossos de llarga durada contra el coronavirus són les cèl·lules anomenades plasmoblasts, que són a la medul·la òssia. Aquestes cèl·lules produeixen contínuament anticossos i no necessiten reforç per a mantenir l’activitat. Afortunadament, s’han detectat plasmoblasts a la medul·la òssia de gent vaccinada contra la covid-19 durant un termini fins als onze mesos, cosa que indica un cert grau de memòria immune de llarga durada.
4. Com sabré si necessito una dosi de reforç?
És possible que hàgiu d’esperar que hi hagi un brot de vaccinats per a saber si cal una dosi de reforç. Els investigadors continuen investigant la millor manera de mesurar la força de la immunitat induïda pel vaccí. Els vaccins contra la covid-19 han estat tan efectius que no hi ha gaires errors per a estudiar.
La millor opció de mesura són certs anticossos que el vaccí genera al sistema immunitari. Reconeixen la proteïna espícula, que permet al coronavirus d’entrar i infectar les cèl·lules. L’evidència que dóna suport a la importància dels anticossos antiespícula inclou un estudi que demostra que els vaccins d’ARN missatger com Pfizer i Moderna originen nivells d’anticossos més elevats a la sang que no els vaccins vectorials d’adenovirus com Johnson & Johnson i AstraZeneca. En un estudi preliminar que encara no s’ha revisat, els nivells d’anticossos antiespícula eren més baixos en infectats de covid-19 després d’haver-se vaccinat amb el vaccí d’Oxford-AstraZeneca.
Als sanitaris, els encantaria poder fer als pacients una anàlisi de sang que indiqués com de protegits estan contra la covid-19. Seria una indicació clara de si es necessita una dosi de reforç.
Fins que els investigadors no sàpiguen amb certesa com es mesura la immunitat induïda pel vaccí, el pròxim indici sobre si es necessiten dosis de reforç seran les infeccions avançades en gent gran vaccinada. Els més grans de vuitanta anys tenen nivells més baixos d’anticossos després de la vaccinació, de manera que la seva immunitat pot disminuir abans que no la de la població general. La gent gran també és probablement la més susceptible a variants noves que esquiven la protecció dels vaccins.
5. Qui recomanen la FDA i el CDC per a una dosi de reforç?
La dosi de reforç pot ser necessària per a certa gent immunodeprimida. En un estudi, 39 de 40 receptors de trasplantament de ronyó i un terç dels pacients amb diàlisi no van aconseguir de fabricar anticossos després de la vaccinació. Un altre estudi va identificar vint pacients amb malalties reumàtiques o musculoesquelètiques que prenien medicaments que suprimien el sistema immunitari que tampoc no tenien anticossos detectables. Tots dos estudis es van fer després de la vaccinació completa dels pacients.
Actualment, el CDC recomana que la gent que encaixi en aquests criteris consideri de posar-se una tercera dosi:
- Persones amb un tractament actiu contra el càncer.
- Persones que han rebut trasplantaments d’òrgans i prenen teràpia immunosupressora.
- Persones que han rebut un trasplantament de cèl·lules mare durant aquests darrers dos anys o que prenen teràpia immunosupressora.
- Persones amb immunodeficiència primària moderada o greu.
- Persones amb infecció pel VIH avançada o no tractada.
- Persones que prenen corticoides a dosis elevades i uns altres medicaments immunosupressors.
S’ha demostrat que una tercera dosi ajuda en aquests casos. En un estudi, un terç dels pacients amb trasplantament d’òrgans que tenien una resposta menys eficaç a dues dosis dels vaccins de Pfizer o Moderna van ser capaços de desenvolupar una resposta d’anticossos amb una tercera dosi.
Els que estan immunodeprimits poden demanar-se si el vaccí que han rebut crea immunitat amb èxit al seu cos. Un estudi preliminar que encara no ha estat revisat per experts va trobar que una prova específica per a detectar els anticossos antiespícula podia ser útil per a saber si el vaccí funcionava. Però, de moment, la FDA no recomana de fer proves d’anticossos per a avaluar la immunitat.
6. La tercera dosi ha de coincidir amb les dues primeres?
Probablement no. Investigacions recents han demostrat que els vaccins d’ARN missatger (Pfizer i Moderna) es poden barrejar amb vaccins basats en adenovirus (AstraZeneca) amb resultats comparables.
William Petri és professor de medicina a la Universitat de Virgínia. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
