Com a doctora va arribar a treballar al govern egipci durant la dècada dels setanta del segle passat adaptant la salut pública a la realitat de les dones, però les seves posicions feministes, expressades als seus llibres, en van comportar el cessament. Al-Sa’dawi va ser una activista pionera. El 1981 va fundar Confrontació, una de les primeres revistes feministes al món àrab, cosa que la va dur a la presó per les seves crítiques contra el règim d’Anwar Sadat. Des de la presó va fundar l’Associació de Solidaritat de les Dones Àrabs, el primer grup feminista independent i legal a Egipte. “El perill ha estat sempre part de la meva vida d’ençà que vaig agafar un bolígraf i em vaig posar a escriure. No hi ha res més perillós que la veritat en un món de mentides”, va dir en sortir de la presó.
A partir del 1988 va ser amenaçada per grups fonamentalistes islamistes i es va veure forçada a exiliar-se als Estats Units, on va ensenyar en diverses universitats de renom, com ara Harvard, Yale, Columbia, Berkeley i Georgetown, i també va acabar fent classes a la Sorbona de París. El 1996 va tornar a Egipte, on va continuar fent classe i activisme, i el 2011 es va sumar a la revolta de la plaça Tahrir, una de les protestes inscrites en l’anomenada Primavera Àrab, i anys més tard va criticar que els poders “colonials, imperialistes, capitalistes i racistes”, instigats pels Estats Units i l’aleshores secretària d’estat, Hillary Clinton, van estroncar la revolució egípcia col·laborant amb el govern.
Ha rebut molts premis internacionals de prestigi, entre els quals el Premi Internacional Catalunya, l’any 2003.
