Natxo Badenes: ‘Escola Valenciana no donarà suport a un nou Botànic si no garanteixen la competència lingüística el primer any’

La Federació d’Associacions per la Llengua – Escola Valenciana celebra la seva festa anual. És un acte per a retre homenatge a persones i col·lectius que han destacat en la defensa i la normalització de la llengua al País Valencià i, també, el moment en què l’entitat presenta públicament els eixos de treball del curs. La setzena Nit d’Escola Valenciana se celebra a Albocàsser (Alt Maestrat), el 17 de novembre, dissabte. En parlem amb Natxo Badenes, president d’aquesta entitat:

—Enguany ho celebrem a Albocàsser, a l’ermitori de Sant Pau, un lloc emblemàtic per al valencianisme: l’any 1933 s’hi va fer la primera Colònia Escolar Valencianista, coordinada per Carles Salvador i on van participar mestres com ara Soler i Godes, el mestre Boix i tants d’altres, molts d’ells signants de les Normes del 32. Va ser el primer pas per a posar en marxa el valencià en el món escolar.

—Justament aquests dies se celebra el centenari de la Declaració Valencianista i s’ha parlat prou de les reivindicacions de preguerra. Amb aquest homenatge recordeu una feina que va ser segada per la guerra del 1936 i la dictadura…
—Evidentment. I, justament, enguany, el guardonat amb el premi Trajectòria és el mestre Ferran Zurriaga, que els anys seixanta va recollir aquella torxa: és un dels impulsors de la nova escola valenciana. D’aquesta manera, lliguem perfectament l’entorn amb un dels guardonats, mestre freinetista i que en plena dictadura va començar a treballar per l’ensenyament en valencià que tenim avui a les nostres terres.

—Veure aquesta línia de continuïtat, malgrat totes les dificultats, dóna una perspectiva diferent de l’actualitat.
—Sí: les coses mai no arriben on arriben si no hi ha algú darrere. Cal recordar que, si som on som, és gràcies a molta gent que, en moments molt durs i molt foscos, i amb problemes fins i tot personals, va ser capaç de tirar endavant aquests projectes. La societat valenciana els hem d’estar sempre agraïts.

—Com a exemple de recuperació amb nova empenta, hi ha la Federació Coordinadora de Muixerangues, amb el premi a l’Ús Social del Valencià.
—És un moviment que aquests darrers deu anys ha crescut moltíssim, amb més de vint colles federades. I representen l’esforç, treballar conjuntament per tirar endavant. No és habitual que es reconega una entitat que gairebé acaba de nàixer, però creiem que és importantíssim l’esforç que significa unir les muixerangues, que també ajuden a vertebrar el país: és gent capaç de fer pinya, de sumar també els nouvinguts i integrar-los amb normalitat. És un premi molt merescut. Pensem que tots els qui treballem per la cultura i per la llengua al País Valencià hem de fer pinya.

—I ens falta el premi Extraordinari.
—Cada any, l’entitat federada de la zona on celebrem la Nit decideix a quina personalitat de la comarca atorguem aquest premi. Enguany, ha estat Maestrat Viu, i el premi, per a Manuel Vicent Albiol, un mestre de Vinaròs que ha fet una gran tasca, també en l’assessoria per al valencià. En moments molt durs, amb governs amb els quals no era fàcil de treballar, ell ha estat fidel i, a poquet a poquet, ha anat fent i sumant escoles a les línies en valencià.

—A més dels homenatges, a la Nit d’Escola Valenciana anuncieu el lema de les Trobades i les línies de treball del curs.
—Durant el sopar, presentarem la nova campanya: direm les localitats on farem les Trobades, que enguany en seran vint-i-una, el disseny de la samarreta i del cartell, tot. Enguany, dedicarem les Trobades i les festes per la llengua al lexicògraf Francesc Ferrer Pastor.

—Com enfoqueu el paper d’Escola Valenciana en un curs marcat per les eleccions?
—Entenem que serà un any un poc complex, tots els anys electorals ho són. Però Escola Valenciana ho encara amb tota normalitat i serenitat. Sí que farem una cosa que us vull avançar.

—Digueu.
—Aquesta setmana vinent, traurem un concurs públic a les universitats valencianes perquè volem fer un estudi sociològic i saber què ha significat Escola Valenciana i, la cosa més important de totes, què n’espera la societat en el present i de cara al futur. Han estat trenta-quatre anys d’activisme i volem que ens avaluen, que ens diguen què fem bé, què fem malament i, sobretot, què espera de nosaltres la societat. Volem ser com més transparents millor, que ens jutgen des de fora, des del món acadèmic, en un estudi rigorós. I Escola Valenciana haurà d’acceptar els resultats d’eixe estudi i donar-hi resposta. La responsabilitat que tenim davant de la societat valenciana és molt gran. Volem encarar els nous temps amb la claredat que la societat ens demana.

—Ja han passat tres anys del canvi institucional: com ha estat la ressituació en el nou context polític?
—Bé, han estat molts anys d’haver d’anar a la contra, abans. I hem tingut les nostres discussions sobre com encarar els nous temps. Al final, tenim clar que sempre hem de treballar per allò que considerem que cal fer al País Valencià. En aquests tres anys s’ha millorat: hem passat d’un 30% i escaig de centres que feien ensenyament en valencià a un 52%, actualment. S’ha avançat. Però a la conselleria i a l’administració valenciana li reclamem i li reclamarem, i no ens en cansarem, que s’aprove la competència lingüística a la funció pública i que es comence a treballar en una nova llei d’igualtat lingüística al País Valencià. És cert que el govern és més sensible a les nostres reivindicacions, que és més fàcil de parlar-hi, i ja és important, però això no sempre indica que ens facen cas. Escola Valenciana continuarà reclamant. I hem dit a tots els partits que van signar el Botànic que, si no s’aprova la competència lingüística en aquesta legislatura, si no està escrit i signat per tots que el primer any de la nova legislatura la capacitació lingüística serà aprovada per les Corts, Escola Valenciana no donarà suport a un nou Botànic.

—Us han respost?
—Com que en l’anterior pacte del Botànic ens van respondre que es faria i, de moment, no s’ha fet (falten uns cinc mesos de legislatura i dubte que s’aprove en aquest temps, ja ho veurem), ara ho volem per escrit i signats per tots. Perquè es complesca. Ho hem dit a tots els síndics del Botànic i ens han dit que hi estarà.

—Encara cal fer explícit que no és una mania sinó una demanda social.
—És una demanda social que, a més, preveu la mateixa llei, la que es va aprovar l’any 1983 sense cap vot en contra: estableix que tothom al País Valencià ha d’acabar l’ensenyament obligatori dominant les dues llengües oficials. I també diu que tothom té el dret d’adreçar-se a les administracions, i que l’atenguen, en valencià. Per tant, parlem simplement de complir la llei que es va aprovar el 1983. Tan senzill com això. Entenem que un govern legisla quan té una demanda social. Per això Escola Valenciana no deixarà d’intentar unir com més entitats millor per demanar aquesta capacitació. L’administració té a la mà fer-ho o no fer-ho. Nosaltres, governe qui governe, hem dit, diem i continuarem dient, que és una qüestió innegociable i de màxima urgència.