Nativitat Yarza, la dignificació de la història de la primera batllessa elegida al país

“Es presentà a la localitat aquest mes una mestra amb afany d’inspectora i directora, que tot l’estiu s’havia trobat atrafegada amb revolucionaris, milicians i front de guerra”, va escriure el rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch. Era el novembre del 1936 i el mossèn, en aquells temps amagat, descrivia els canvis que s’aplicaven a l’escola, que deixava de segregar per sexe seguint les directrius del Consell de l’Escola Nova Unificada, promotor d’una escola coeducadora, gratuïta, laica i en català. Aquella dona atrafegada de qui parla, mestra de professió, era Nativitat Yarza. I com bé intuïa el rector, no era una mestra qualsevol, sinó una pionera, defensora dels drets i de l’educació de les dones, que ja havia fet història: el gener del 1934 havia esdevingut la primera batllessa escollida democràticament als Països Catalans, a Bellprat (Anoia), com a cap de la llista d’Unió Pàtria, adherida a ERC. Poc després, el president Lluís Companys l’havia rebuda al Palau de la Generalitat com a mostra de distinció, reconeixement i orgull.

Però aquella tardor de què parlava el mossèn Yarza era, per sobre de tot, una mestra que tornava a la Pobla, on ja havia treballat, per contribuir a la preparació del curs a l’escola municipal. No feia gaire que havia tornat del front d’Aragó, com a miliciana allistada a la columna Del Barrio, integrada sobretot per membres del PSUC i la UGT per a lluitar al costat de les forces lleials a la República. Tenia seixanta-tres anys.

Tot això, i molt més, ho expliquen els historiadors Antoni Dalmau i Isidre Surroca a Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana, editat per la Fundació Josep Irla. Una publicació que contribueix decisivament a rescatar Yarza de l’oblit. Fins ara, no hi havia cap llibre que en documentés les traces i les aportacions, tot i que la seva biografia la situa directament com un referent indiscutible. Feia anys que Dalmau i Surroca investigaven la història de la primera batllessa elegida democràticament al país, i aquest llibre és un compendi exhaustiu de la recerca que havien anat fent i recollint en articles a la Revista d’Igualada i en un opuscle del 2019 també editat per la fundació d’ERC, que ja havia impulsat una col·lecció per a recuperar el llegat de les primeres dones electes a les institucions locals anomenada “Pioneres del municipalisme feminista”.

No va ser fins gairebé cinquanta anys després de la mort de Yarza que la fundació en va redescobrir les primeres dades i en va començar a reivindicar la història. El llibre arriba en el cent cinquantè aniversari del seu naixement. I d’alguna manera, és també un homenatge indirecte a la memòria de Dalmau, que va morir sobtadament al gener, quan l’obra era en el procés final d’edició.

La victòria franquista va tenir molt a veure amb la pèrdua del rastre de Nativitat Yarza, que va exiliar-se a l’estat francès a final de gener de 1939. El llibre relata amb tota mena de detalls les penúries que va haver de suportar com a refugiada, l’intent frustrat d’anar-se’n a Mèxic per esquivar les conseqüències de l’expansió del feixisme de Hitler i de Mussolini i com va fer marxa enrere i no va tornar, més tard, a Catalunya, on, si hagués gosat travessar la frontera, l’esperaven per a detenir-la, jutjar-la i molt probablement empresonar-la. Per a guanyar-se la vida va fer de planxadora i va morir a Tolosa de Llenguadoc a vuitanta-set anys. Se’n va perdre el rastre i la història.

Gràcies a l’arxiu de l’Spanish Refugee Aid, que la va ajudar els darrers anys, i de l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, el llibre recupera detalls significatius de les difícils condicions en què es va trobar com a refugiada republicana i en reconstrueix les traces perdudes, fins als últims dies. El feixisme va esborrar temporalment la història de Yarza, de qui ni tan sols s’ha conservat la tomba, desapareguda per la falta de descendència i la saturació del cementiri de la Forgueta. Però la persistència d’Antoni Dalmau i d’Isidre Surroca, amb la col·laboració de Pol Dalmau, han posat fi a una primera injustícia amb aquesta biografia: la de la dignificació d’una història que mereix ser coneguda i reconeguda arreu.

Podeu consultar el llibre.