Natàlia Esteve: ‘Els únics crítics de l’ANC són les bases’

Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.

—Sou independentista de sempre, és clar.
—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.

—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?
—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.

—Com era aquest activisme del 2012?
—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.

—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.
—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.

—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?
—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.

—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?
—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.

—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?
—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.

—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?
—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.

—El coneixíeu, Jordi Sánchez?
—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.

—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?
—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.

—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?
—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.

—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?
—Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics.  Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.

—Votareu el 26 de juny?
—Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.