Estrelles agonitzants, clústers de galàxies i nebuloses: les noves imatges del James Webb

  • Arriben després de la publicació d'aquest matí de la imatge infraroja més profunda i nítida de l’univers llunyà aconseguida fins ara

VilaWeb
Redacció
12.07.2022 - 17:29
Actualització: 12.07.2022 - 22:12

La NASA ha publicat aquest horabaixa noves fotografies del telescopi espacial James Webb, del qual aquest matí s’ha publicat la imatge infraroja més profunda i nítida de l’univers llunyà aconseguida fins ara, corresponent al grup de galàxies SMACS 0723.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Composició atmosfèrica del planeta gasós WASP 96-b (fotografia: NASA).
Imatges publicades durant l'any pel telescopi James Webb (fotografia: NASA).
Imatges publicades durant l'any pel telescopi James Webb (fotografia: NASA).
Imatges publicades durant l'any pel telescopi James Webb (fotografia: NASA).

La primera de les imatges publicades ha estat la de la composició atmosfèrica del planeta gasós WASP 96-b, que orbita entorn d’una estrella que és a mil cinc-cents anys llum de la Terra. “És tan sols un bocí de la informació que el James Webb ens brinda”, ha explicat l’astrofísica Knicole Colon.

La segona ha estat la de la nebulosa planetària de l’Anell del Sud, una estrella agonitzant fins ara oculta capturada amb una nitidesa sense precedents que millora significativament les imatges captades pel telescopi Hubble. L’astrònom Karl Gordon ha dit que la imatge era, en certa manera, una sorpresa per als experts de la NASA. “Sabíem que era una estrella binària, però a efectes pràctics no vèiem gran cosa de l’estrella que produeix la nebulosa. Ara les veiem totes dues molt clarament.” En el cas de la nebulosa fotografiada, l’estrella ha emès anells de gas i pols en totes direccions durant milers d’anys.

VilaWeb
VilaWeb
Imatges publicades durant l'any pel telescopi James Webb (fotografia: NASA).
Comparativa entre la imatge del James Webb (esquerra) i la del Hubble (dreta).

La tercera ha estat la del clúster de galàxies de Quintet de Stephan, a uns tres-cents milions d’anys llum del nostre planeta. “Això és un seient de primera fila a l’evolució galàctica”, ha explicat la NASA en una piulada. “Aquestes quatre galàxies són atrapades en una mena de dansa còsmica regida per la força gravitacional”, ha detallat la científica de dades Giovanna Cardino. “Aquesta imatge és molt important, perquè mostra a fons la mena d’interacció que regeix l’evolució de les galàxies.”

La quarta ha estat la de les estrelles de la nebulosa de Carina, que és a la Via Làctia, on “la radiació ultraviolada i els vents estel·lars donen forma a murs colossals de pols i gas”, segons que explica la NASA. “Hi ha tantes coses en aquesta imatge, és tan maca”, ha dit l’astrònoma Amber Straughn. I ha afegit: “A la imatge hi veiem centenars de noves estrelles que no havíem vist mai.” La imatge, capturada en llum infraroja pel telescopi operat per la NASA, l’Agència Europea de l’Espai i l’Agència Espacial Canadenca, revela per primera vegada regions de naixement estel·lar que abans eren invisibles.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor