03.04.2025 - 21:40
Bloomberg · Loren Grush
Durant anys, la NASA ha anunciat a so de bombo i platerets que, dins el programa espacial Àrtemis, faria aterrar la primera dona a la superfície de la Lluna. Fa poc, l’agència també va prometre de fer-hi aterrar el primer astronauta negre.
Però, aquestes darreres setmanes, ambdues promeses han desaparegut de la pàgina web de l’agència.
El canvi ha estat tot un cop de realitat per als qui feia temps que confiaven que el planter d’astronautes de l’agència començaria a reflectir la diversitat de la societat nord-americana. També el futur del programa Àrtemis podria perillar, atesa la intenció de la Casa Blanca de prioritzar l’exploració i les missions a Mart.
Un portaveu de la NASA confirma el canvi a The Washington Post, i explica que els responsables de l’agència han revisat els continguts de la pàgina web per garantir que s’ajustin als decrets executius de Trump i a les directrius de la Casa Blanca. El president ha ordenat a tots els departaments i agències del govern nord-americà, incloent-hi la NASA, que retirin totes les al·lusions a la diversitat de raça o gènere dels seus continguts, tant físics com digitals.
Però l’agència explica que el canvi de llenguatge “no indica necessàriament un canvi en l’assignació de tripulacions”, atès que la tripulació de la missió Àrtemis III –que té com a objectiu enviar els primers astronautes a la lluna d’ençà de la missió Apol·lo, l’any 1972– encara no ha estat seleccionada.
Per a l’agència, la promesa de fer aterrar una dona a la Lluna ha estat controvertida de bon començament. La NASA rarament sol anunciar els astronautes que formaran part d’una missió espacial; generalment, l’agència diu que els requisits específics de cada missió defineixen en última instància les tripulacions que s’hi acaben seleccionant.
Però a generacions senceres de dones no els ha passat per alt que, quan Kennedy pronuncià el seu famós discurs sobre l’exploració espacial l’any 1961, es comprometé a “dur un home a la Lluna i retornar-lo sa i estalvi a la Terra” abans no acabés la dècada. Fins i tot, abans d’aquest discurs, les forces aèries nord-americanes ja havien impulsat un programa anomenat MISS (acrònim de “Man in Space Soonest”; literalment: “Home a l’espai com més aviat millor”) amb l’objectiu específic de fer arribar un home a la Lluna abans que l’URSS.
Molts nord-americans havien rebut l’Àrtemis com la correcció molt esperada d’un greuge històric per part de l’agència, disposada finalment a posar fi a les dècades d’exclusió de les dones del seu planter d’astronautes: quan començà el programa espacial nord-americà, de fet, a les dones ni tan sols se’ls permetia de pilotar naus, una prohibició que també s’ampliava als coets espacials. El nom mateix del programa, anunciat el 2019 durant la primera legislatura de Trump, és una picada d’ullet a la deessa bessona d’Apol·lo en la mitologia grega.
L’eliminació de l’objectiu d’enviar una dona a l’espai semblava tan sols qüestió de temps, atesa l’obsessió del segon govern Trump d’escapçar els programes de promoció de la diversitat: de fet, aquests darreres setmanes, la NASA ja havia eliminat els termes relacionats amb el gènere de la seva pàgina web, i l’agència també ha exigit als seus treballadors que eliminin els pronoms d’identificació de gènere de les seves signatures de correu electrònic.
Es fa difícil evitar la sensació que la NASA ha fet un pas enrere, atesa la feina que encara s’ha de fer per a aconseguir la paritat entre el cos d’astronautes. Tan sols un 15% dels astronautes que han anat a l’espai han estat dones. En el cas de les persones afro-americanes, les xifres encara són més descoratjadores: tan sols una vintena d’astronautes afro-americans han volat a l’espai.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
