06.09.2022 - 21:40
La NASA ha renunciat a fer l’enlairament de l’Artemis 1 ara com ara, després dels intents fallits de dilluns passat i de dissabte. La primera missió del programa espacial Artemis s’endarrerirà unes quantes setmanes o, fins i tot, mesos.
El primer pas abans de fer un nou intent serà avaluar si es poden reparar les avaries a la plataforma d’enlairament o bé cal reparar-les a l’edifici d’assemblatge al Centre Espacial Kennedy. Però, de fet, encara que es pogués resoldre sense gaires complicacions, sense traslladar el coet, molt probablement hauria de tornar igualment a l’edifici d’assemblatge abans de l’intent següent per a restablir les bateries del sistema, tenint en compte que els requisits estableixen que el coet, en condicions normals, pot estar-se vint-i-cinc dies a la plataforma a tot estirar.
Què va fallar en els dos primers intents?
En el primer intent, el dia 29 d’agost, va fallar un sensor en un dels quatre motors RS-25 del coet, concretament el número 3, perquè no va poder assolir la temperatura adequada. Per evitar un xoc de temperatura, els motors s’han de refredar abans d’introduir-hi el combustible del coet, és a dir, l’hidrogen líquid, que es troba a -217 graus Celsius. Els controladors del llançament, amb aquest objectiu, augmenten la pressió del tanc d’hidrogen líquid de l’etapa central per enviar-ne una mica als motors, operació que s’anomena “purga”. Però en aquest primer intent es va detectar que el motor no arribava a la temperatura adequada per a continuar el procés.
Les anàlisis posteriors van indicar que hi havia un sensor defectuós i, per tant, es va decidir de no tenir-lo en compte en el futur. Aquest coet, a diferència dels impulsats per SpaceX per traslladar els astronautes a l’Estació Espacial Internacional, no és reutilitzable i es destrueix després d’haver acomplert la seva funció.
En el segon intent es va trobar una fuita de l’hidrogen líquid, durant una fase primerenca de les operacions de càrrega del combustible. En l’intent del 29 d’agost també n’hi havia hagut, de fuites, però van ser menors i no eren un problema insalvable. En canvi, aquesta vegada era grossa i va esdevenir incontrolable. Els tècnics van provar de resoldre el problema i segellar la fuita tres vegades, però no se’n van sortir.
L’administrador de la NASA, Bill Nelson, ha explicat que el transbordador espacial va haver de tornar a l’edifici d’assemblatge vint vegades abans del llançament i que les avaries són una fase normal del procés. Però el cas és que haver iniciat així aquesta missió espacial tan emblemàtica, amb tot el món pendent, ha estat una ensopegada. I encara resta per veure la importància dels defectes i el temps que caldrà per a reparar l’aparell.
Quan serà l’intent següent?
Una vegada enllestit el coet, la primera oportunitat per a fer un nou intent és del 19 de setembre al 4 d’octubre. Tanmateix, tot fa preveure que no es farà en aquest primer interval, per diversos motius.
El primer és que, arran dels problemes i el probable trasllat a l’edifici d’assemblatge, caldran unes quantes setmanes abans de poder tornar a col·locar el coet a la plataforma. És previst que el 3 d’octubre hi hagi el llançament de la missió Crew-5, de la NASA i SpaceX, a l’Estació Espacial Internacional, que haurà d’estar a la plataforma dies abans.
Per tant, almenys sembla que s’endarrerirà fins la segona meitat d’octubre, en el període que va del 17 al 31 d’octubre. Si no, les dates següents ja serien del 12 de novembre al 27, i del 9 de desembre al 23.
Artemis 1: la missió espacial que encén els motors del retorn a la Lluna
Un primer pas per a tornar a la Lluna
El gran objectiu d’Artemis 1 és provar el sistema de llançament Space Launch System (SLS) i la càpsula Orió per garantir-ne la fiabilitat abans de fer missions semblants amb humans. El sistema de llançament SLS, el coet més potent del món, no s’ha provat mai. La nau espacial Orió, la càrrega útil principal d’Artemis 1, es va fer servir solament en una missió en òrbita terrestre l’any 2014. Per tant, aquesta missió és clau i qualsevol contratemps pot implicar una gran reculada per al programa espacial.
La segona missió, l’Artemis 2, s’ha previst de fer-la l’any 2024, i aquesta volta sí que serà tripulada, de manera que, amb aquest marge de temps, endarrerir unes quantes setmanes el llançament d’Artemis 1 no significaria un maldecap important, però sí si troben defectes estructurals en algun dels elements.
Tot seguit, es duria a terme una missió històrica, Artemis 3, el 2025, amb la finalitat de tornar a trepitjar la Lluna. El propòsit de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-ne roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol sud lunar. Ara fa dos anys, es va confirmar que hi havia aigua, que potser es pot purificar i fer servir per beure i refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible. És un pas fonamental per a la colonització lunar i per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada, cosa que seria clau per a la supervivència d’una colònia estable.
El programa Artemis de la NASA va ser aprovat fa cinc anys i és un pas previ al gran salt de la dècada del 2030, quan hom vol dur humans a Mart, el nou gran desafiament espacial.
