Narcotràfic, ‘chapapote’ i la falsa moderació: l’ascens de Núñez Feijóo a la presidència del PP

Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961), després de l’estira-i-arronsa d’ara fa quatre anys, ha decidit d’escalar fins a la cúpula del PP i assumir el timó d’una formació esventrada pel conflicte entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, que ha alimentat la divisió i els retrets interns. Així mateix, l’aterratge de Feijóo a la seu del partit del carrer de Génova de Madrid –que és en venda d’ençà del febrer del 2021– significa també el retorn de la saga gallega al capdavant del partit.

Més enllà d’erigir-se en pacificador de les files populars, Feijóo desempolsarà la bandera del marianisme, que la moció de censura del 2018 havia condemnat a l’ostracisme. “Si alguna cosa ha sabut fer, és aprofitar les oportunitats. És un polític pragmàtic i s’ha construït una imatge de bon gestor, tot i que això és molt discutible”, ha dit sobre ell Antón Losada a VilaWeb.

De totes maneres, Feijóo recull a Sevilla un PP molt diferent del que va heretar Rajoy d’Aznar. En aquell relleu, també hi va haver una implosió interna, però ara la nova direcció ha de fer front a l’amenaça de Vox, que es vol alimentar de la descomposició de la formació per guanyar terreny electoral i comandar el relat de l’espai de la dreta i de més enllà en la política espanyola.

Així doncs, a part de les aspiracions i ambicions d’Ayuso, Feijóo haurà de gestionar amb diligència i distància la relació turbulenta amb l’extrema dreta, sobretot amb l’entrada de Vox al govern de Castella i Lleó.

L’ascens d’un funcionari amic dels narcotraficants

Feijóo, que és llicenciat en dret, es va integrar al cos de funcionaris de la Junta de Galícia el 1985, des d’on va fer el salt a la política institucional el 1991, quan va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d’Agricultura. En aquest càrrec va durar poc més de tres mesos, i després va ser recol·locat com a secretari general de la Conselleria de Sanitat que dirigia José Manuel Romay Beccaría, el seu gran valedor dins el PP i la política gallega.

Durant aquests anys és quan va estrènyer els lligams, entre més, amb el narcotraficant Marcial Dorado –deixeble del mític contrabandista Terito, que també era militant d’Alianza Popular–, un dels capos més importants de les Rías Baixas i que ha estat condemnat per contraban de tabac i tràfic de cocaïna. Feijóo va anar amb ell de viatge a Andorra, els pics d’Europa, Cascais, Baiona i va gaudir unes quantes vegades dels luxes dels seus iots –tal com mostren unes fotografies publicades per El País el 2013– i la seva mansió a l’illa d’Arousa.

Sobre la relació amb Dorado, Feijóo sempre ha defensat que no tenen cap mena de vincle i que mai no han fet negocis plegats. Tanmateix, no s’ha aclarit mai si l’empresa de carburants del narcotraficant, que emblanquia part dels milions de la droga, va subministrar carburant als hospitals gallecs mentre ell era secretari general de Sanitat. Una inundació va malmetre els expedients d’aquells anys, segons el govern gallec.

Ara bé, la versió de Dorado és força diferent. En una entrevista amb Jordi Évole, va reconèixer que eren bons amics abans de distanciar-se per interessos polítics i problemes judicials. “Ja és un polític. No parla amb el cor, sinó amb el cervell d’un polític. Fa mal, fa mal […] Si dorms en el meu apartament de Baiona i la meva dona et fa l’esmorzar, no és perquè sigui la teva criada”, va declarar.

FEIJOO: Entre el señor Dorado y yo no hay ni una amistad estrecha ni ancha.
MARCIAL DORADO: Si duermes en mi casa, si mi mujer te hace el desayuno… ¿Eso ni es estrecha, ni ancha? Duele.
El domingo, en @LoDeEvole, habla el narco de las fotos con Feijoo.pic.twitter.com/6PseUzIyX7

— Jordi Évole (@jordievole) March 10, 2020

Madrid, Correus i el Prestige

El 1996, amb el nomenament de Romay Beccaría com a ministre de Sanitat de José María Aznar, Feijóo es va traslladar a Madrid per assumir diversos càrrecs, com ara president de l’Institut de Salut espanyol. Amb el canvi de segle i la sortida del seu protector del ministeri, Feijóo es va desvincular temporalment de la sanitat i va esdevenir president de Correus, on va pilotar el final del monopoli públic.

El 2003, poc després del desastre del Prestige, va tornar a Galícia per cobrir el forat que havia deixat José Cuiña, que era considerat el delfí de Manuel Fraga. Qui fins llavors era vice-president de la Junta va dimitir quan la direcció estatal del PP va filtrar que una de les empreses de la seva família havia venut material al govern gallec per a netejar les platges contaminades de chapapote.

Novament instal·lat a Galícia, Feijóo va ser nomenat conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. Aquella tardor, el govern d’Aznar el va condecorar amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, que “premia els comportaments extraordinaris de caràcter civil, fets per espanyols i estrangers, que redundin en benefici de la nació”.

En el darrer govern de Fraga, Feijóo, encara sota l’empara de Romay Beccaría, va escalar posicions dins la línia successòria, però tot es va precipitar el 2005. Aquell any va ser nomenat vice-president primer de la Junta, i la retirada de Fraga, després de ser incapaç de mantenir la majoria absoluta a les urnes, el va catapultar a la presidència del PP gallec.

Quatre anys més tard, en unes eleccions ajustadíssimes, el PP comandat per Feijóo va recuperar la majoria absoluta gràcies a un escó que va perdre el Bloc Nacionalista Gallec. El 16 d’abril de 2009, Feijóo va ser investit president.

Tretze anys de presidència

Al capdavant de la Junta, Feijóo s’ha volgut construir una imatge de dirigent moderat i bon gestor. Ara bé, la realitat no és tan edulcorada. El seu govern ha fet servir amb fruïció les tisores de les retallades, especialment contra els sistemes d’ensenyament i de salut. Ha tancat escoles, ha eliminat la gratuïtat dels llibres i ha limitat l’ús del gallec, mentre ha reforçat el suport als centres concertats.

D’altra banda, ha reduït considerablement el pressupost de l’atenció primària hospitalària i ha amenaçat els metges quan han convocat vagues en defensa dels seus drets. A més, el Tribunal Superior de Justícia gallec ha tombat diverses oposicions que ha considerat fraudulentes perquè cercaven promocionar professionals afins al PP.

Així mateix, les seves interferències també s’han fet notar a la Corporació de Ràdio i Televisió de Galícia, on els sindicats han denunciat purgues i degradacions dels professionals independents. En aquest sentit, també han retret al govern de Feijóo que utilitzés els mitjans públics de manera partidista i ataqués constantment l’oposició.

En el panorama financer, el seu expedient de gestor té una taca enorme: la fusió de Caixa Galícia i Caixanova. Aquesta macrooperació, que en teoria havia de garantir la solvència i l’essència gallega de les caixes, en paraules de Feijóo, va acabar creant un forat econòmic de 8.000 milions d’euros que va cobrir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Per si no n’hi hagués prou, l’entitat que va néixer de la fusió, NovaCaixaGalicia, com s’anomena actualment, és en mans del banquer veneçolà Juan Carlos Escotet. L’erari públic ha recuperat molt pocs diners dels milions que es van abocar en el forat negre de NovaCaixaGalicia.

Sense ganes de molestar els Franco

Els governs de Feijóo han fet el mínim per recuperar el Pazo de Meirás de les mans de la família Franco, tot i que el 2008 el bipartit del PSOE i el BNG el va declarar bé d’interès cultural per evitar que fos completament espoliat. De fet, la principal acció de Feijóo en la lluita pel pazo fou una multa lleu arran de les negatives reiterades de la família del dictador espanyol d’obrir l’espai al públic.

El 2017 va arribar a dir que l’expropiació de l’espai per a recuperar-lo seria com aplicar un mecanisme franquista. “Els gallecs no volem pagar dues vegades el Pazo de Meirás. El vam pagar l’any 1938 quan el vam donar a la família”, va afegir. Tanmateix, tres anys després, quan la justícia va sentenciar que l’espai era de titularitat pública, Feijóo no va tardar ni un segon a reclamar-ne la gestió a l’estat.