Narcís Cardoner: “Generació rere generació, la tolerància a les situacions d’estrès va minvant”

Últimament és com més va més habitual de sentir la frase: “Avui estic estressat.” Però, realment sabem què és l’estrès? No és necessàriament negatiu. De fet, en certes situacions és positiu. Però aquests darrers anys sempre hi hem donat una connotació negativa. S’ha convertit en el nostre enemic. Per entendre-ho més bé tot plegat, en parlem amb el doctor Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Diu que el món aquests darrers anys ha canviat molt, i que cada vegada hi ha més coses que ens causen estrès. “Amb el mòbil, portem el nivell d’activació d’estrès a la butxaca.”

—Aquests darrers anys, la paraula estrès ha entrat al vocabulari del dia a dia, però realment sabem què significa? La fem servir correctament?
—Hi donem una connotació negativa sempre, i hem d’entendre que l’estrès és una reacció normal davant situacions que causen alguna mena d’amenaça o malestar. És una reacció que habitualment ens permet d’afrontar aquestes situacions. Quan els nostres ancestres anaven per la selva i es topaven amb un perill, era molt oportú i absolutament adaptatiu i positiu tenir aquesta mena de resposta que els permetia afrontar el fet de tenir un depredador davant d’una manera efectiva i amb garanties de sobreviure. El nostre organisme ha desenvolupat una resposta a situacions d’estrès agut. Què passa? Que a ara aquestes situacions són menys freqüents. Tenim situacions persistents que ens causen una resposta molt semblant. L’organisme no sap distingir entre aquestes situacions agudes i això que tenim ara. Per això, moltes vegades davant exigències persistents del nostre entorn, acabem actuant com si fóssim enfront d’aquesta amenaça. A més, com que les situacions es tornen persistents, la resposta d’estrès, també. I deixa de ser una reacció positiva i acaba generant malestar, que pot causar danys, tant físics com emocionals.

—Per tant, l’inconvenient de l’estrès no és tant tenir-lo com que es cronifiqui?
—Estem dissenyats per respondre de manera aguda, de manera immediata a aquesta situació. Si tens el risc que un depredador se’t vulgui menjar, has de respondre de pressa per poder fugir. Ara, si aquest estrès es transforma en una situació persistent, que és present cada dia, això canvia. El teu organisme respon igual, però en compte de donar-te avantatges, i donar-te estratègies i eines per afrontar aquesta situació, va generant una mena de càrrega persistent que implica un seguit de conseqüències negatives sobre la persona. Aquestes conseqüències s’expressen en l’àmbit emocional: allò que és una resposta d’activació pot passar a ser una resposta d’ansietat, i això pot causar un cert malestar emocional, sigui depressiu, d’abatiment o de claudicació. I també en l’àmbit físic: quan reaccionem agudament, ens posem en tensió, la nostra tensió arterial puja, hi ha un seguit de canvis metabòlics que ens ajuden a afrontar aquesta situació, però quan això es fa persistent, pot condicionar un seguit de canvis físics, fisiològics, que poden acabar condicionant canvis cardiovasculars, com ara la hipertensió. Poden causar canvis metabòlics, com la diabetis. O una resposta de dolor crònic persistent, inclús d’immunosupressió, que fa que siguem més vulnerables.

—I en quines situacions actuals aquest estrès pot ser positiu?
—L’estrès ens permet d’afrontar coses al dia a dia. Per exemple, si ha de fer unes oposicions, estar una mica estressat abans de la prova és molt positiu. Anar absolutament relaxat i desactivat a la prova fa que les capacitats de resposta disminueixin.

—I com podem saber si estem massa estressats o si, en canvi, aquell estrès ens va bé?
—Moltes vegades cal ser conscient que aquesta situació que tens té conseqüències. I ho podem notar nosaltres mateixos. Comencem a identificar que estem excessivament cansats, tenim poca energia, ens costa de concentrar-nos, estem massa nerviosos o irritables… L’organisme ens dóna senyals que allò que podria ser positiu comença a anar contra nosaltres. Quan estàs tensat i preocupat constantment, això té unes conseqüències. La part més essencial és identificar aquest estrès, perquè quan l’identifiques, és la millor manera per començar a desenvolupar estratègies per poder-ho afrontar de manera adient. Quan arribem en aquest punt, hem d’intentar de revertir la situació. I si no ho podem fer perquè és inevitable, hem d’aplicar estratègies que siguin efectives, i que ens permetin de reduir al màxim l’impacte que té l’estrès sobre el nostre dia a dia.

—Si algú amb aquesta entrevista s’adona que té aquest problema, què ha de fer?
—Habitualment, davant una situació d’estrès desenvolupem estratègies. Tots en tenim alguna. Encara que no totes són igual d’útils i efectives. Pots començar a desenvolupar hàbits positius de salut. Tenir estrès i mirar de canalitzar-lo fent activitat física és una estratègia positiva. Fer servir tècniques de meditació o de relaxació, són estratègies positives que ens permeten de mitigar-ne l’impacte. L’ideal és poder modificar aquesta situació que ens estressa, però no sempre és possible. Si és a les nostres mans modificar allò que ens provoca estrès, és la millor fórmula, òbviament. Si el fem reduir i matem l’enemic, s’acaba el problema. Però, si no, hem de provar de desenvolupar i incorporar estratègies que, d’alguna manera, ens facin mitigar i canalitzar l’estrès. Com ara les que té anomenat abans. També hi ha tècniques psicoterapèutiques que ens poden ajudar a regular aquestes situacions. Fins i tot de vegades cal recórrer a tractaments farmacològics.

—I quines estratègies no són útils?
—Hi ha molta gent que recorre a l’alcohol. Arriben a casa i es prenen a una copa. No és una estratègia positiva. D’entrada, pot funcionar, però les repercussions que pot tenir són molt negatives. Fer un ús indiscriminat de fàrmacs també pot ser una estratègia negativa. Hi ha moltes fórmules positives. El que és important és saber quina via va bé a cadascú. No podem recomanar el mateix a tothom. És molt important l’autoconeixement. Potser et puc recomanar de fer exercici, però tu saps si allò en aquell moment et pot anar bé o no. Si no te’n veus capaç, no serà útil. Cal buscar allò que és útil a cadascú. Sempre parteixo de la idea que les persones sabem desenvolupar estratègies, però quan ens bloquegem i la situació ens desborda, és quan cal demanar ajuda. Aquí és on poden entrar els professionals. Els psicòlegs i psiquiatres poden ajudar a buscar la millor estratègia per a cadascú.

—He sentit que parlàveu de la importància de distreure’ns, de riure.
—És una tècnica molt bàsica, però molt efectiva. És important de focalitzar l’atenció cap a unes altres coses, fora d’aquestes situacions estressants que preocupen i generen malestar. Distreure’s, divertir-se, socialitzar… Moltes vegades tenir una xarxa que et permeti compartir aquesta situació també és molt útil. Però no tothom té la capacitat de fer-ho.

—El principal inconvenient és que moltes vegades no es pot fugir d’aquesta situació d’estrès. Per exemple, si has de cuidar un familiar malalt, allò et pot causar estrès, però alhora vols estar al seu costat i cuidar-lo.
—És cert, de vegades ens trobem en situacions de què no podem fugir. Ara en deies una de molt típica, el cuidador. L’estrès del cuidador és brutal, té un impacte enorme. Si no cuides el cuidador, les possibilitats que claudiqui fruit d’aquest excés d’estrès són enormes. Però no és l’únic estrès. Hi ha situacions més complexes. L’estrès en el món laboral és enorme, és un gran problema. Ara els nostres lleons moltes vegades són l’entorn laboral. Aquests casos tenen una relació més complexa. No pots demanar a algú que renunciï a la seva feina. Cal buscar estratègies per a mitigar la situació.

—Entenc que és important identificar què ens estressa?
—Sí, és molt important. Si sabem quin és el nostre enemic, és molt més fàcil que ens hi puguem enfrontar amb garanties. De vegades, quan no tenim consciència d’aquesta situació, tenim més frustració. I això fa que el nivell d’estrès augmenti i s’intensifiqui. Per tant, saber-ho i buscar-hi alternatives és essencial. Si no acabes entrant en una mena de cercle viciós. No pots renunciar la feina, però poses en risc la salut. Com manegar tota aquesta situació en què hi ha moltíssims interessos i moltíssimes responsabilitats i qüestions de què no pots fugir és complicadíssim. Moltes vegades requereix ajuda externa.

—Hi ha més gent que té estrès? O simplement se’n parla més?
—Cada vegada en som més conscients, se’n parla més. Això és positiu. És molt important tenir-ne consciència. Però també és veritat que hi ha una percepció que, generació rere generació, la tolerància a aquestes situacions va a minvant. No hi trobo una explicació clara, però sí que és veritat que el nivell de tolerància va minvant d’alguna manera. No sé si les pròximes generacions seran més vulnerables o al revés, tindran unes capacitats molt més clares de fugir directament d’aquestes situacions estressants. També s’ha de dir que la mena d’exigències que tenim ara, probablement, són molt diferents de les que tenien els nostres avis. Les menes d’estrès que els nostres avis van afrontar i les nostres són molt diferents. Hi ha hagut un canvi contextual, un canvi social que determina moltes coses.

—Per tant, són totes dues coses? Moltes vegades sentim dir als avis que els joves ara ens ofeguem en no res.
—És cert, però suposo que els seus avis també ho deien a ells. Hi ha hagut canvis. El món que viuen les meves filles o el dels meus pares o avis són molt diferents. Per exemple, ara les xarxes socials són una pressió enorme per a la gent jove. És una font d’estrès. Poden arribar a originar una sensació de frustració persistent. Abans no passava, ho hem incorporat i cal aprendre a adaptar-nos-hi, perquè no ens porti tants maldecaps.

—Ens exigim molt més? És a dir, ara hem de ser els millors a la feina, a casa, amb els amics…
—Hem canviat la mena d’exigència. Fa uns anys les exigències eren resoldre necessitats bàsiques i vitals, i ara n’hi ha més. Tenim referents que moltes vegades fan que aquestes exigències siguin inabastables. I això és també una font d’estrès.

—L’aparició del mòbil també deu haver-hi tingut alguna cosa a veure.
—I tant, estàs connectat constantment. Abans era molt difícil que et poguessin localitzar quan estaves de viatge. Ara no, és facilíssim. Immediatament pots rebre informació que et fa estar alerta i que moltes vegades el teu grau de responsabilitat evita que hi puguis respondre. Per tant, el nivell d’activació d’estrès el portes a la butxaca. Tens una mena de connexió dins la butxaca que de seguida fa que estiguis alerta de qualsevol complicació que hagi sorgit, encara que sigui a quilòmetres de distància. En conseqüència, han canviat molt els entorns i les exigències, fet que pot explicar aquest augment de l’estrès. És molt important tenir present que moltes vegades no és tant l’estímul estressant en si, sinó com el perceps. És essencial. Perquè si aconsegueixes alguna fórmula per a mitigar-lo i portar la situació estressant a una cosa més pròxima a tu, si et fas amic d’aquestes situacions, les afrontaràs molt millor. Però, és clar, en aquests casos hi ha una variabilitat individual enorme.

—Com podem saber si estressem algú? Potser si li dius una cosa a una persona no passa res, però a una altra, sí.
—És essencial que ens comuniquem millor. Hi ha persones més vulnerables, per tant, cal saber-ho. Per exemple, si coordines un equip, és important conèixer la gent amb qui treballes i tenir una comunicació fluida per poder identificar quines situacions poden causar estrès. Una bona gestió d’un equip pot mitigar moltíssim l’impacte. Pots respondre d’una manera absolutament efectiva davant situacions molt estressants si tens un equip cohesionat i amb una comunicació fluida. És una cosa que totes les empreses haurien de voler recuperar. Fer una bona gestió de les persones és essencial, i és una manera molt útil de fer prevenció de l’estrès.

—I els que tenen responsabilitats? Assumir que no ho poden controlar tot és la clau?
—Exacte, cal assumir aquesta limitació. Costa molt a molta gent. Hem d’assumir que hi ha moltes coses que no controlem, és una manera molt efectiva de reduir l’estrès i de reduir el nivell d’estrès que perceps. Conèixer-te a tu mateix és tan important com reconèixer que hi ha situacions que t’estressen. Cal reduir el grau d’autoexigència.

—Per tant, la millor eina per a reduir l’estrès és l’autoconeixement?
—Sí, sempre és útil. És un punt de partida essencial. Ens permet d’afrontar més bé tota mena de situacions. L’estrès en si no és sempre negatiu, però ara s’ha convertit en un enemic. No és una resposta que ens ajuda, sinó que ens causa malestar. I poder identificar aquestes situacions i buscar alternatives efectives per afrontar-les és una necessitat essencial. Hem de mirar d’incorporar-ho en el nostre dia a dia.