21.02.2017 - 05:00
Durant l’hivern de 2009 vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb Fernando Sapiña per a coordinar un monogràfic per a Mètode sobre nanotecnologia, el número 65: Nano: Transformant el món amb la nanotecnociència (primavera 2010). L’objectiu bàsic que ens vam plantejar va ser oferir una mirada general sobre la nanotecnologia, tot tractant d’amplificar una de les seues característiques bàsiques: la seua interdisciplinarietat. Qualsevol que s’aprope al monogràfic tindrà una «nanopanoràmica» el suficientment transversal com per a entendre que la nanotecnociència ens concerneix a tots: ciència, enginyeria, matemàtiques, humanitats, art i societat.
L’any 2000, Bill Clinton van fundar la Iniciativa Nacional per la Nanotecnologia (NNI en les seues sigles en anglès), amb l’objectiu d’identificar i finançar aquelles investigacions de relleu en aquest nou sector estratègic. En 2010, coincidint amb la data del monogràfic de Mètode, es va realitzar un estudi global per a avaluar els primers deu anys de la NNI, i a la mateixa vegada proporcionar una visió del que podria ocórrer durant la següent dècada. Aquest treball es va publicar amb el nom Nanotechnology research directions for societal needs in 2020. Ja hem recorregut més de mitja distància d’aquest camí, i en els últims anys abunden els articles que pretenen revisar i analitzar els objectius que es van plantejar.
Hi ha veus que vénen assenyalant que si les primeres dècades de la nanotecnologia es podrien associar amb una primera era de descobriments, en l’actualitat podríem haver arribat a una nova era de ruptura tecnològica i consolidació del finançament públic (Nature Nanotechonology, 2016; Parak, Nel i Weiss, 2015; Yang, 2016). No obstant, encara que existeixen inventaris de productes comercials relacionats amb la nanotecnologia disponibles al mercat, existeixen altres veus que assenyalen que encara no hauríem eixit d’aquesta primera etapa de descobriments (Kagan et al., 2016). Però, quins han estat els avenços cientificotecnològics més inesperats de la nanotecnologia des que vam coordinar el monogràfic? La llista pot ser immensa. El desenvolupament del grafè, com a material 2D (bidimensional) monocapa, ha influenciat el desenvolupament d’una varietat de nous materials 2D semiconductors. No seria d’estranyar que la recerca i proposta de noves heteroestructures 2D semiconductores fóra el tema d’un futur Premi Nobel, tan com va ocórrer amb el grafè. Hui en dia, els sistemes nanoscòpics s’utilitzen com a plataforma per al desenvolupament de simuladors quàntics, o per a avaluar els propis pilars fonamentals de la ciència. Per exemple, la radiació de Hawking emesa per forats negres pot ser simulada pels condensats de Bose-Einstein en semiconductors nanoestructurats (Steinhauer, 2016). D’altra banda, el control de l’espín en nanodiamants ha permès en 2015 realitzar la millor confirmació de la validesa dels postulats de la mecànica quàntica fins ara (Hensen et al., 2015). Les tècniques de manipulació típiques de la nanotecnologia també han avançat considerablement. Per exemple, s’han desenvolupat microscopis de força atòmica (AFM) ultraràpids que poden servir per a monitoritzar l’activitat mecànica cel·lular en nanoescala amb vídeos de resolució de desenes de mil·lisegons (Katan i Dekker, 2011). Però aquests en són solament alguns exemples. Personalment, m’ha resultat molt interessant la generació de noves biblioteques de nanomaterials (Chen et al., 2016). Aquest tipus de catalogació recorda a les investigacions que es van dur a terme en les etapes prèvies al descobriment de la taula periòdica. Potser, seguint aquestes estratègies, podem trobar nous patrons i desafiaments conceptuals.
Precisament, aquestes biblioteques podrien ser molt útils per als estudis sobre nanoseguretat. Encara que es dedica una bona quantitat de recursos al finançament d’investigacions sobre nanoseguretat, la realitat és que el gran número de nous nanomaterials, el ràpid creixement de la investigació en nanotecnologia i la necessitat d’utilitzar noves aproximacions per a l’avaluació de la perillositat continuen retardant la proposta de nous protocols de seguretat, que aleshores retarden la inclusió en el mercat dels nous dispositius. Aquest any, l’European Nanosafety Cluster (NSC) ha publicat un compendi de projectes amb l’objectiu de documentar tota la investigació europea sobre el tema i proporcionar una visió general actualitzada.
Llegiu l’article sencer a la web de Mètode.
Guillermo Muñoz-Matutano. Investigador postdoctoral en la Macquarie University – ARC Centre of Excellence EQUS (Engineered Quantum Systems), a Sidney (Austràlia).
