El naixement d’una nova capital: Indonèsia deixa obsolets tots els mapamundis

“Capital d’Indonèsia? Jakarta.” Aquesta resposta aviat serà incorrecta i tots els mapes boles del món s’hauran d’actualitzar, amb la inauguració d’una capital, construïda de zero: Nusantara.

Nusantara és una ciutat que haurà d’acollir dos milions d’habitats, situada enmig de la densa jungla de l’illa de Borneo. Geogràficament, és al centre de l’estat, a més de mil quilòmetres de Jakarta, i els objectius del canvi són descongestionar l’actual capital, descentralitzar una economia fortament desequilibrada i arribar més fàcilment a les desenes de milers d’illes que formen el país.

La nova urbs, dissenyada perquè sigui una ciutat intel·ligent, es preveu que serà quatre vegades més extensa que la capital actual, tot i que amb molta menys població. Ocuparà un terreny vint vegades més gran que la ciutat de València. Dos terços del terreny es destinaran a espais verds i una desena part a l’agricultura. Tot i que ha començat a funcionar com a capital en alguns aspectes i aviat podria ser oficialment la nova capital, pot trigar dècades a ser una ciutat plenament funcional.

Una ciutat que neix plena d’obstacles

Jakarta és una gran ciutat, de més de deu milions d’habitants, a l’illa de Java. És una urbs problemàtica, amb precipitacions extremes, empitjorades pel canvi climàtic, que sovint causa inundacions importants; també hi sovintegen els terratrèmols i l’extracció d’aigua subterrània dels aqüífers fa que en algunes zones la ciutat s’enfonsi quinze centímetres cada any. Per si no n’hi hagués prou, la superpoblació causa contaminació, congestió de trànsit i dificultats d’habitatge.

D’ençà de la independència, l’any 1945, i fins i tot abans, els governs ja havien sospesat de traslladar la capital, aleshores principalment per la temperatura i les malalties vinculades amb l’aigua estancada. Però no ha estat fins a l’arribada del president actual, Joko Widodo, conegut per Jokowi, que ha començat la construcció de zero d’aquesta nova capital.

Posar en funcionament una ciutat al mig de la selva implica desafiaments econòmics, polítics i tecnològics importants. Tanmateix, l’objectiu és de crear una ciutat intel·ligent amb les noves tecnologies i que esdevingui una de les iniciatives més innovadores i impressionants del planeta.

L’any 2019 el president Widodo va impulsar el pla de fer una nova capital. I tres anys més tard, el gener del 2022, el Parlament d’Indonèsia va aprovar un projecte de llei perquè la nova capital se situés a la província de Borneo de Kalimantan oriental. Aleshores va ser quan el govern va anunciar el nom de la nova ciutat: Nusantara, nom sànscrit que vol dir ‘illes exteriors’.

La construcció començà el juliol del 2022, amb la neteja del terreny, que en aquella zona era un monocultiu d’eucaliptus, i la construcció de les carretes d’accés. La fase inicial, de l’anomenada “zona de l’àrea central del govern”, inclourà oficines governamentals, escoles i hospitals. I és la fase de construcció actual.

Com més ciutats intel·ligents del món, quan s’hagi enllestit la feina, Nusantara hauria de proporcionar a més de dos milions de residents un estil de vida ultraeficient. Una planificació perquè el 80% del transport sigui ecològic: transport públic, amb bicicleta o caminant. Per fomentar-ho, el govern d’Indonèsia opta per la xarxa que permeti que es pugui anar a qualsevol servei o equipament bàsic en deu minuts.

No obstant això, no tot el projecte avança en els terminis prevists. El cost estimat del projecte és de 30.000 milions d’euros, però la previsió és que l’estat en financi solament una cinquena part. L’administració esperava la inversió del sector privat per a construir serveis i equipaments, i el pressupost estatal s’hauria d’encarregar de la construcció d’infrastructures bàsiques, com ara edificis i serveis públics dins de l’àrea central del govern. Però fins ara solament s’ha recaptat una desena part dels diners necessaris. A més, han sorgit dubtes nous, com ara que l’indret és una zona amb risc de malària i també amenaçada per les inundacions.

Amb un altre moviment, el president Widodo va signar aquest mes passat un decret presidencial que atorga la gestió de béns immobles i sobre el terra de la ciutat als inversos, del país o estrangers, durant cent noranta anys.

Ara com ara, Nusantara és un seguit d’edificis en construcció i vies d’accés accidentades, envoltades per núvols de pols causats per camions i excavadores, en un espai on treballen desenes de milers d’obrers. Els edificis dels ministeris solament tenen les plantes inferiors utilitzables, tot i que s’hi hauria de fer el trasllat immediatament, amb la previsió que a final d’any ja hi treballin dotze mil funcionaris.

A principi de juny el cap de l’Autoritat de Nusantara i el seu adjunt van abandonar el càrrec sense donar cap més explicació, enmig de les crítiques per la lentitud amb què avança el procés i amb els terminis incomplerts.

Dissabte, 17 d’agost, és previst que hi hagi la primera celebració a la ciutat del Dia de la Independència d’Indonèsia, i també es preveu que en aquests dies es publiqui un decret oficial de trasllat de la capital. La majoria d’analistes consideren que serà un acte merament simbòlic i que encara falta molt perquè pugui exercir de capital i fins i tot n’hi ha que consideren que, tot i els anuncis, encara es podria endarrerir el decret oficial uns quants mesos.

Sigui com sigui, fins d’aquí a vint anys o trenta no serà una gran metròpoli plenament funcional. Segons el pla, primer hi haurà el trasllat del nucli de govern destinat al president, els ministres i els funcionaris clau i es preveu que la darrera fase acabi a tot estirar el 2045.

La capital política comença a caminar

Si bé Nusantara encara és al començament del projecte, sí que s’ha enllestit gairebé totalment el palau presidencial, i al costat s’hi ha col·locat una estàtua de l’emblema nacional, el mític ocell Garuda. El mes de juliol es van fer obres a corre-cuita perquè encara hi mancava aigua i electricitat i el 29 de juliol el president Widodo i la seva oficina es traslladaren oficialment al nou palau presidencial.

La gran fita següent serà avui amb un acte d’un fort simbolisme: la primera reunió de govern que es farà a Nusantara. També s’ha hagut de treballar a corre-cuita per assegurar la disponibilitat d’infrastructures bàsiques com ara el subministrament d’aigua, electricitat i xarxa d’internet durant la reunió. De fet, aquesta setmana mateix s’hi han enviat els mobles.

Un pla per a popularitzar la ciutat

Tot i les dificultats que van sorgint, el projecte continua amb pas ferm. Tampoc no sembla que hi pugui haver cap canvi polític que pugui fer trontollar el trasllat de la capital. El mes de febrer va haver-hi eleccions presidencials. El candidat elegit, l’actual ministre de Defensa, Prabowo Subianto, mantindrà el pla.

En relació amb la popularitat del projecte, el govern ha promogut de manera estratègica Nusantara entre els mitjans de comunicació i els influenciadors amb l’objectiu d’encoratjar els ciutadans a traslladar-s’hi i contrarestar les crítiques. Hom pretén que el contingut que els influenciadors han publicat aquests darrers mesos desperti l’interès dels ciutadans, especialment els més joves, amb la promesa d’una ciutat moderna, tecnològica, sostenible i amb oportunitats de desenvolupament i creixement; una inversió de risc d’una ciutat, però, que no s’haurà enllestit fins d’aquí a uns quants anys.