Naiara Davó: “Ara mateix, Podem necessita parar i repensar-se”

Un esvoranc més a la crisi de Podem al País Valencià. Set membres del Consell Ciutadà de la formació van dimitir en bloc i van signar un comunicat duríssim amb la coordinadora general, Pilar Lima. L’acusen de falta de transparència, de travessar moltes línies roges i de causar un dany irreparable a la reputació del partit. Aquest moviment d’una part de la direcció va estretament lligat amb l’eixida de Rubén Martínez Dalmaudel Consell.

Pilar Lima va arribar a la direcció del partit el juliol del 2020 després de guanyar per trenta-vuit vots a Naiara Davó a les primàries. Mesos després, Lima va defenestrar Davó, que era síndica portaveu del partit a les Corts Valencianes, paper que ella mateixa va assumir.

Davó comprèn el moviment dels membres del Consell Ciutadà, considera una gran pèrdua l’eixida del Consell de Martínez Dalmau i demana a Pilar Lima i la gent que li dóna suport que s’aturen a pensar cap a on duen el partit.

—Què en penseu, de l’eixida dels set membres del consell i del comunicat que han emès?
—L’he llegit i entenc les raons que exposen. Entenc que, per a poder avançar, ens cal tenir espais de debat, de diàleg, de propostes en què poder pensar en comú, perquè això ens fa avançar. S’han de tenir espais on parlar, acordar i complir eixos acords. Puc arribar a entendre la denúncia que fan, perquè si es perden aquests espais, el partit quedarà coix i feble.

—I ara, després d’aquesta eixida, com està Podem internament?
—S’evidencia la necessitat de recosir l’espai, i per a això cal molta voluntat. S’ha de tornar a pensar que, per a tenir un partit fort i assumir els reptes que tenim, cal sumar i no expulsar.

—Una d’aquestes “expulsions” és la del vice-president, Rubén Martínez Dalmau. Què en penseu?
—És una pèrdua perquè se’n va una persona que, des de la vice-presidència, feia unes polítiques públiques d’habitatge que representaven un abans i un després. Per a enfortir i tenir una organització preparada per a continuar aquesta legislatura i enfrontar-se a la pròxima, ens cal anar afegint grans dirigents, amb molta gent a les bases, reconnectar i no permetre de quedar-nos sense eixos dirigents, que són els caps visibles.

—Vós vàreu ser defenestrada com a síndica d’Unides Podem a les Corts. Vàreu tenir la mateixa sensació que transmeten els set consellers que ara deixen la direcció del partit?
—Va ser molt complicat perquè érem en els moments durs de la pandèmia i totes les nostres energies se centraven a combatre-la. Va ser desafortunat. Més que res, perquè el projecte que es va proposar a l’assemblea i que al final va guanyar, coordinava tres espais, les tres potes, que es deia. Ells també hi fan referència en el comunicat, i diuen que hi havia d’haver un projecte en què es reconegueren els resultats de l’assemblea, tres lideratges coordinats. Aquesta part no s’ha complit.

—Ara no hi són, aquests tres lideratges. Només hi ha el de Pilar Lima.
—Sí, ara mateix, la persona que ocupa la secretaria general, Pilar Lima, ocupa també la sindicatura. Això ens desvia de l’objectiu, que ha de ser estar compromesos amb el poble valencià i continuar tirant endavant totes les polítiques. Ens hauríem de sentir orgullosos, sense caure en l’autocomplaença, i continuar. Aquestes disputes internes i aquests canvis no ajuden.

—Pilar Lima és el maldecap principal que té Podem ara per ara?
—Sóc diputada a les Corts, però no tinc cap càrrec orgànic al partit. Per tant, no puc opinar sobre les decisions orgàniques, però sí que tinc clar que, ara mateix, Podem necessita parar un moment, repensar-se, veure allò que s’ha de millorar i allò que s’ha de reconstruir i posar voluntat per a fer-ho.

—Aquestes picabaralles poden causar la desafecció dels votants fins al punt que Podem desaparega de les Corts a les eleccions vinents?
—Crec que encara és prompte per a parlar d’eleccions. Estem a mitjan legislatura, però és cert que una de les raons de ser dels partits és aconseguir com més vots millor per a arribar a governar, per a poder fer les polítiques públiques en què creiem i al servei de la gent. I per això necessitem un partit que vaja afegint gent, que vaja enfortint-se, que vaja arrelant-se al territori. Amb allò que hem vist avui, amb les dimissions, no han comunicat exactament això… Cal recosir l’espai per a enfortir-lo i cal molta voluntat per a fer-ho.

—Ara hi ha les condicions per a fer això de recosir?
—Entenc que amb voluntat ferma, amb diàleg i tornant a allò que dèiem de xafar territori i de parlar amb tot el món, sempre hi ha la possibilitat d’engegar projectes i d’enfortir-los, però s’hi ha d’anar.

—Heu pensat de deixar Podem?
—Aquesta organització té una cosa molt bonica, i és que va despertar molta il·lusió, molta esperança, molta capacitat en la gent que va comprendre que la política que no fem, ens la fan. De l’àmbit municipal, dels cercles, de manera compartida, amb el moviment associatiu, a través dels càrrecs i crec que això no s’hauria de perdre. Eixa tasca, com a diputada, la continue fent. Les meues companyes diputades també ho fan pel compromís que tenim amb el poble valencià.

—Tal com funciona l’organització interna, us hi sentiu còmoda?
—Un partit o una organització política va més enllà dels seus òrgans dirigents, que van renovant-se i són temporals… Al final, els càrrecs públics tenim un compromís no només amb la nostra organització i la nostra militància, sinó amb tot el poble valencià, i hem de complir-lo.

—Des de fora fa la sensació que el partit es trenca, però al llarg de tota l’entrevista tanqueu files.
—A la carta que han enviat, els membres del Consell Ciutadà, que són els que formen part de la vida orgànica, han estat molt clars. Parlen de la impossibilitat de tenir debat, la falta de transparència, la vulneració de drets laborals, i de deixar de sumar. Hi ha moltes maneres d’actuar i en aquest cas haurien d’haver estat unes altres. Això ens hauria ajudat a sumar. És un moment complicat per al partit. Acaben de dimitir set consellers i conselleres que tenen càrrecs municipals, però a pesar de tot, continue essent representant pública d’una organització política que té un compromís i en aquest cas formem part d’un govern. Tinc el compromís intacte amb els principis i els valors d’aquest espai polític i continue defensant-los des del lloc on sóc. I entenc que a aquells que els han volgut defensar des d’espais orgànics, no els han deixat. Cada volta s’ha reduït més, l’espai.

—Dins el grup parlamentari, podeu defensar aquestes idees?
—Fa vuit mesos, quan es va canviar la sindicatura, ja vam comentar que era important d’escoltar al grup parlamentari, tot allò que preocupa, allò que proposa. En eixe moment no va ser així.

—I ara?
—Ara comencem el curs polític i espere que dins el grup parlamentari, com hauria de ser normal, es puga parlar i aportar de manera assossegada, tranquil·la i amb una comunicació fluida.

—Amb Pilar Lima com a síndica i coordinadora general, hi ha una solució a la crisi interna?
—És important de parar. En el comunicat, empraven el terme “anar a la deriva”. Quan una organització política se sent una mica desorientada, ha de parar, repensar, amb voluntat, amb molt de diàleg, veure què no funciona i canviar.

—Quan ha estat la darrera vegada que heu parlat amb Pilar Lima?
—Avui [per ahir] ens hem vist a les Corts, però no hem pogut parlar perquè jo entrava a la comissió i ella entrava a la junta de síndics. Presencialment, abans de l’estiu. En el tancament del període de sessions.

—Com veieu el futur de Podem?
—Si volem sumar, que se’n vaja una sola persona ja és important. S’ha d’escoltar la gent. Si jo estiguera en la direcció del partit, faria un pensament i veuria en quina situació estem, com hem aconseguit atraure gent, què fer per a no continuar perdent-ne.