12.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 12.12.2016 - 23:26
Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Baixar, activistes de la comunitat iazidita i víctimes de l’autodenominat Estat Islàmic (EI), són les guanyadores del premi Sàkharov 2016. La cerimònia de lliurament es fa avui a migdia en una sessió solemne del ple del Parlament Europeu, a Estrasburg.
El president del parlament, Martin Schulz, va anunciar el nom de la candidatura guanyadora a final d’octubre, que havia estat acordada per la Conferència de Presidents del Parlament Europeu (que reuneix el president de la institució i dels grups polítics). Davant el ple, Schulz va justificar així la concessió del premi a Nadia Murad i Lamiya Aji Baixar: ‘Demostrem que la seva lluita no ha estat endebades i que estem disposats a ajudar-les contra les dificultats i la brutalitat perpetrada per l’anomenat Estat Islàmic, a les quals tanta gent encara es troba exposada.’ Així mateix, va destacar que totes dues haguessin pogut fugir de l’Irac, arribar fins a Europa i trobar-hi refugi.
El Parlament Europeu lliura cada any el premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència a persones i organitzacions que lluiten pels drets humans i les llibertats fonamentals. Els altres dos finalistes d’enguany eren Can Dündar i els seus companys defensors de la llibertat de consciència i expressió a Turquia; i Mustafà Dzhemilev, ex-president del Medzhlis, l’Assemblea Popular dels tàrtars de Crimea, i ex-dissident soviètic i diputat ucraïnès.
Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Baixar
Nadia Murad Basee Taha i Lamiya Aji Baixar són supervivents de la captivitat de l’autodenominat Estat Islàmic, que les va utilitzar d’esclaves sexuals. Després de fugir, es van convertir en portaveus de les dones víctimes de la campanya de violència sexual d’aquest grup terrorista. Totes dues són, a més, defensores públiques de la comunitat iazidita de l’Irac, una minoria religiosa sotmesa al genocidi d’EI.
Procedeixen de Kocho, un poble situat a la província iraquiana de Sinjar, on el 3 d’agost de 2014, EI va assassinar tots els homes i va capturar i esclavitzar totes les dones i nens. Les dones joves de Kocho, incloses Aji Baixar, Murad i les seves germanes van ser segrestades, venudes unes quantes vegades i utilitzades d’esclaves sexuals.
El novembre del 2014 Murad va poder escapar-se i arribar a un camp de refugiats del nord de l’Irac, i d’allà estant va viatjar a Alemanya. Un any més tard, al desembre de 2015, va intervenir en la primera sessió de la història del Consell de Seguretat de les Nacions Unides dedicada al tràfic de persones, on pronuncià un discurs vibrant sobre la seva experiència. El setembre d’enguany es va convertir en la primera persona supervivent del tràfic de persones a ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte per la dignitat dels supervivents del tràfic de persones.
Aji Baixar va provar de fugir qui-sap-les vegades fins que se’n va sortir, l’abril passat. Poc després de travessar la frontera kurda, en la fugida cap al territori controlat pel govern iraquià, va ser greument ferida en l’explosió d’una mina terrestre, que la va deixar parcialment cega. Va continuar fugint i finalment va ser enviada a Alemanya, on rebé tractament mèdic. D’ençà que es va recuperar, Aji Baixar ha promogut activament la sensibilització pel patiment de la comunitat iazidita i avui continua ajudant les dones i els nens víctimes de l’esclavitud i de les atrocitats d’EI.
Totes dues van ser nominades pels grups dels Socialistes i Demòcrates i l’Aliança dels Demòcrates i Liberals.
El premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència
Aquest guardó, que concedeix cada any l’Eurocambra, va ser creat el 1988 per recompensar les personalitats o col·lectius que s’esforcen a defensar els drets humans i les llibertats fonamentals. L’any passat el premi va recaure en el blocaire saudita Raif Badawi.
Les nominacions inicials al premi Sàkharov poden fer-les grups polítics o un mínim de quaranta eurodiputats. Després, les comissions parlamentàries de Desenvolupament i d’Afers Estrangers trien els tres finalistes mitjançant una votació. L’elecció del guardonat és responsabilitat de la Conferència de Presidents del Parlament Europeu.
