28.02.2024 - 21:40
The Washington Post · Leo Sands
Desenes d’indígenes han presentat una demanda contra dos radiòlegs del Canadà, que acusen de fer ressonàncies magnètiques sense el seu consentiment, per a un estudi científic dels seus fetges, fet en secret. Segons la demanda, cinquanta-nou membres de la nació de Pictou Landing van ser sotmesos a ressonàncies magnètiques invasives entre el 2017 i el 2018 amb l’objectiu de fer recerca sense el seu coneixement. La denúncia es va presentar per primera vegada al Tribunal Suprem de Nova Escòcia el juny del 2020 i es va certificar aquest mes com a demanda col·lectiva.
En l’escrit, evoquen la fosca història del Canadà de sotmetre els indígenes a experimentacions no consentides que, segons que asseguren, eren motivades pel racisme. Andrea Paul, cap dels Pictou Landing i principal demandant, es va sotmetre a una ressonància magnètica consentida el març del 2017, dins un projecte d’investigació mèdica de l’Aliança Canadenca per a Cors i Ments Saludables en un centre d’investigació a Halifax, Nova Escòcia.
En la demanda s’al·lega que Paul, quan va acabar l’exploració, en compte de ser retirada de la màquina de ressonància magnètica, es va mantenir contra la seva voluntat a l’escànner per a un segon estudi separat sobre malalties hepàtiques entre les poblacions indígenes.
“La cap Andrea no era conscient de l’estudi indígena ni sabia que hi participava. Mentre estava estirada dins la claustrofòbica cambra de ressonància magnètica aguantant la respiració i angoixada pels forts sorolls que l’envoltaven, les exploracions per ressonància magnètica van generar dades que van revelar informació mèdica íntima sobre el seu cos sense el seu coneixement ni consentiment”, diu la demanda. “Ella havia estat triada per un motiu: era mi’kmaq.”
La demanda acusa els radiòlegs Robert Miller i Sharon Clarke, que sembla que van dur a terme l’estudi de ressonància magnètica separadament. A partir de les exploracions, Miller i Clarke van presentar més tard els resultats en una conferència a Halifax i van elaborar un treball d’investigació inèdit titulat “Ressonàncies magnètiques de la malaltia del fetge en una comunitat de les primeres nacions del Canadà Atlàntic”.
Un advocat que representava Miller i Clarke s’ha negat a fer comentaris a The Washington Post. Els advocats que representen els demandants no van respondre immediatament a una sol·licitud de comentaris.
La cap Andrea no es va assabentar de l’altre estudi fins el juny del 2018. La demanda diu que, després d’això, desenes de membres de la comunitat de la nació de Pictou Landing també es van adonar que els havien estudiat el fetge sense el seu consentiment entre el 2017 i el 2018. “Tot sabent la llarga història del Canadà a l’hora de sotmetre els pobles indígenes a experiments mèdics cruels, inclosos estudis de fam entre nens, i sabent també que hi havia protocols d’investigació establerts per a garantir el consentiment dels participants indígenes en estudis de salut, la revelació va fer sentir la cap Andrea impotent, vulnerable i discriminada perquè era mi’kmaq”, diu la demanda. Segons els advocats que representen els demandants, als participants no els donaren els resultats de les exploracions, ni tan sols –diuen– quan “tenien un problema mèdic que requeria tractament mèdic”.
Els demandants reclament danys i perjudicis i acusen els demandats d’invasió de la privadesa, privació il·legal de la llibertat, agressió amb lesions, negligència, incompliments dels deures fiduciaris i de confiança i incompliment de contracte. L’acció passarà a un judici comú que encara no té data.
Aquests darrers anys, el Canadà ha començat una revisió del tractament donat a les poblacions indígenes, inclosa la celebració d’un Dia Nacional de la Veritat i la Reconciliació per a rememorar les víctimes i supervivents indígenes del sistema d’internats de l’Església Catòlica, finançat pel govern del Canadà.
Prop de cent cinquanta mil nens indígenes van ser enviats a internats entre el segle XIX i final dels anys 1990. El 2021 es van trobar les restes de 215 nens indígenes en tombes sense senyalització a prop dels terrenys d’un internat de la Colúmbia Britànica. Dins els internats, els investigadors van sotmetre els nens a experiments estranys, invasius i cruels. Molts d’aquests casos la població canadenca no els ha sabuts fins fa poc.
A la dècada de 1940, cinquanta nens de l’escola residencial índia de Brandon, a Manitoba, van ser sotmesos a proves que pretenien de demostrar percepcions extrasensorials, o un “sisè sentit”, entre els indígenes.
El 2013, un investigador de la Universitat McMaster va revelar que, a partir del 1942 i gairebé durant un decenni, els investigadors havien fet una experimentació “nutricional” amb nens indígenes. I això incloïa privar-los de la nutrició en nom de la ciència i fer-los viure en condicions de fam.
Institucions destacades dels Estats Units també arrosseguen un historial de maltractaments d’indígenes en la recerca científica, com ara moltes violacions que no han sortit a la llum fins fa poc. L’any passat, The Washington Post va informar que el Museu Nacional d’Història Natural de l’Smithsonian conté més de 30.700 conjunts de restes humanes extretes en gran part de cementiris, camps de batalla, dipòsits de cadàvers i hospitals d’arreu del món als segles XIX i XX; hi havia 254 cervells humans, la majoria extrets de negres, indígenes i persones no blanques per aprofundir en les teories de les diferències racials, ara desmentides.
Al gener, el Museu Americà d’Història Natural de Nova York va anunciar que tancaria dues sales dedicades a les cultures indígenes de l’Amèrica del Nord i que revisaria si el museu necessitava el consentiment per a mostrar aquelles restes. L’any passat, la secretària d’Interior, Deb Haaland, va reforçar les regulacions federals que exigeixen que els museus i les agències federals identifiquin i tornin els objectes sagrats robats als grups culturals respectius.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
