Myanmar: la crueltat de la repressió militar commou el món

L’ONU va denunciar ahir les “accions vergonyoses, covardes i brutals” del règim de Myanmar, nom oficial de Birmània. En les protestes pro-democràcia, dissabte hi moriren, pel cap baix, 107 manifestants a les mans de la policia. Aquesta és, amb diferència, la xifra diària de morts més alta d’ençà del cop d’estat militar que hi hagué en aquest país asiàtic ara fa dos mesos.

L’exèrcit birmà ha fet un, doncs, un salt endavant en la violència repressiva. Segons Assistance Association for Political Prisoners, una ONG local que registra el nombre de morts, des del cop d’estat del primer de febrer ja hi han mort 459 persones. Dissabte, doncs, hi morí prop d’una quarta part del total d’aquests dos mesos.

Les protestes van ser convocades mentre l’exèrcit celebrava la seva gran desfilada anual a la capital, Rangun, sota la presidència del general Min Aung Hlaing. Segons els testimonis recollits per l’AAPP, els militars van fer servir bales reals per a dispersar els manifestants en més de quaranta municipis de nou regions, inclosa Rangun. “Les forces de la junta militar van disparar amb armes automàtiques en zones residencials i van matar molts civils, inclosos sis nens de deu a setze anys –diu l’ONG–. El fet que el règim militar il·legítim dispari a nens és un acte molt greu, un crim.”

Amb tot, els manifestants van tornar al carrer ahir, i es van afegir més morts a la llista de dissabte. Més enllà de les fronteres de Myanmar, la comunitat internacional ha reaccionat horroritzada. En nom de l’ONU, Michelle Bachelet i Alice Wairimu Nderitu han dit que “les accions vergonyoses, covardes i brutals de l’exèrcit i la policia han de ser aturades immediatament”. Els caps dels exèrcits de dotze països, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, el Japó i Alemanya, han condemnat l’ús de la força per l’exèrcit contra civils desarmats. En una insòlita declaració conjunta, aquests caps militars diuen: “Un exèrcit professional té la responsabilitat de protegir les persones que serveix, no de perjudicar-les.”

L’origen del conflicte

El mes passat, els militars de Myanmar es van apoderar del país amb un cop d’estat: els dirigents del país van ser detinguts, inclosa Aung San Suu Kyi. De llavors ençà, hi ha hagut enormes protestes per tot el país. Molts manifestants portaven la bandera de la Lliga Nacional per la Democràcia i feien la salutació dels tres dits, que s’ha convertit en un símbol nacional contra els militars.

Els militars van fer el cop d’estat arran del resultat de les eleccions del novembre, que va guanyar clarament el partit d’Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), amb el 83% dels escons. El partit de l’oposició, Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, que té el suport dels militars, va obtenir només 33 escons de 476. Els militars es van negar a acceptar els resultats i van afirmar que s’havien trobat milions d’errors, tot i que no hi ha proves d’aquestes acusacions.

Els militars havien governat a Myanmar durant gairebé cinquanta anys, fins el 2011, quan el país va començar a evolucionar cap a un sistema més democràtic. El 2015, la Lliga Nacional per la Democràcia –encapçalada per Aung San Suu Kyi– va obtenir prou escons per a formar un govern democràtic. Les eleccions del novembre passat, que han motivat el cop d’estat, van ser només les segones eleccions de Myanmar d’ençà del final del govern militar.