21.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.02.2025 - 21:47
The Washington Post · Adam Taylor, Jeremy B. Merrill i Adrián Blanco Ramos
Elon Musk no sembla que hagi tingut gaires miraments a l’hora de ficar cullerada en la campanya de les eleccions federals alemanyes, que es fan demà. D’ençà que començà a significar-se per la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha lloat i definit com “l’única força capaç de salvar Alemanya”, el magnat ha piulat més de setanta vegades sobre el partit –i la seva dirigent– a X, on acumula 218 milions de seguidors.
L’idil·li entre el magnat i l’AfD ha estat criticat com un cas paradigmàtic d’interferència electoral pels rivals del partit, que han empès la Unió Europea a llançar una investigació per a aclarir si X ha manipulat els seus algorismes de recomanació de continguts per influenciar els votants alemanys.
Però per molt que Musk hagi ajudat a augmentar la influència de l’AfD a les xarxes socials, un estudi publicat aquesta setmana arriba a la conclusió que la promoció que el magnat ha fet de l’AfD a X podria tenir un impacte més aviat limitat en les eleccions de demà. Tot i que la xifra de seguidors a X de la cap de l’AfD, Alice Weidel, s’ha duplicat d’ençà que Musk va començar a piular sobre el partit, sembla que gran part d’aquests seguidors nous no són pas alemanys.
“L’efecte Musk és real. Però les dades també mostren que Musk ha augmentat la popularitat de l’AfD, principalment, entre els seguidors de parla anglesa”, explica Mark Scott, investigador resident sènior del Laboratori d’Investigació Forense Digital (DFRLab) de l’Atlantic Council i coautor dels resultats de l’estudi, publicats abans-d’ahir en col·laboració amb l’organització alemanya AlgorithmWatch.
Durant molt de temps, qualsevol associació amb l’AfD –que els serveis d’intel·ligència alemanys han catalogat com a organització presumptament extremista– ha estat considerada tabú, tant entre els polítics alemanys com entre els dirigents estrangers. Però l’interès creixent pel partit de Musk, que aquestes darreres setmanes s’ha erigit en un actor clau del nou govern de Trump, reflecteix no tan sols les predileccions polítiques del magnat, sinó també la voluntat dels nous ocupants de la Casa Blanca de bastir ponts amb la ultradreta alemanya. La setmana passada, el vice-president dels Estats Units, JD Vance, es reuní amb Weidel a Munic, en una reunió en què denuncià “els tallafocs” amb què les forces polítiques hegemòniques al país han provat durant anys d’aïllar la ultradreta.
Els funcionaris alemanys han reaccionat amb fúria als acostaments entre Washington i l’AfD, tot acusant el govern Trump d’ingerència electoral. Friedrich Merz, cap de la Unió Demòcrata Cristiana (UCD) i gran favorit per a esdevenir el pròxim canceller d’Alemanya, fins i tot ha dit que Musk haurà d’enfrontar-se a conseqüències polítiques i penals per haver promogut l’AfD a X.
El magnat és l’usuari amb més seguidors de la xarxa social. Abans de les eleccions nord-americanes del novembre passat, Musk ja va fer servir el seu compte com a altaveu de la campanya electoral Trump. Ara els seus crítics l’acusen d’haver exportat aquesta estratègia a Alemanya.
No obstant això, l’estudi del DFRLab suggereix que gran part dels seguidors nous de l’AfD probablement no podran votar en les eleccions alemanyes de demà: l’anàlisi dels piulets relacionats amb l’AfD durant la campanya suggereix que l’augment de seguidors del partit ha estat, sobretot, entre comptes de llengua anglesa.
Les ingerències de Musk en la política alemanya han escandalitzat molts europeus, i fins i tot han desfermat una disputa legal entre X i la Unió Europea. El mes passat, la Comissió Europea va demanar a X que li lliurés informació interna sobre el seu algorisme de promoció de piulets; pocs dies després, un tribunal alemany va ordenar a la plataforma que li facilités qualsevol base de dades relacionada amb les eleccions alemanyes.
No és clar si la promoció de l’AfD a X que ha fet Musk ha infringit alguna llei. D’ençà del 2023, la xarxa social ha proporcionat una quantitat molt restringida de dades operatives als investigadors, cosa que dificulta qualsevol intent d’aclarir els criteris amb què la plataforma decideix de mostrar algunes publicacions concretes –i no pas d’altres– als usuaris.
“És molt difícil esbrinar què passa, i X hi posa entrebancs deliberadament”, diu Oliver Marsh, cap d’investigació tecnològica d’AlgorithmWatch i coautor de l’informe.
L’informe no diu que la plataforma hagi fet canvis en l’algorisme per a beneficiar l’AfD i Weidel, però tampoc no descarta aquesta possibilitat. El fet que Musk compartís continguts de l’AfD a X de manera aparentment orgànica, segons que afirmen els autors, tampoc no sembla que infringeixi la llei de serveis digitals de la Unió Europea.
Més enllà de les implicacions legals del cas, els analistes temen que les ingerències de Musk en la política alemanya estableixin un precedent no desitjat.
“Musk ha tingut una influència enorme a l’hora de normalitzar i legitimar les polítiques de l’AfD, i també la retòrica i el vocabulari que empra el partit”, diu Julia Ebner, experta en extremisme polític de la Universitat d’Oxford.
L’interès de Musk per l’AfD és un recent. Abans del 20 de desembre, el magnat havia esmentat el partit en comptades ocasions. Però, d’ençà d’aquell dia, l’home més ric del món s’ha dedicat en cos i ànima a promoure l’AfD. Ha publicat articles d’opinió lloant el partit, ha emès en directe una entrevista amb Weidel i fins i tot ha intervingut en un acte del partit, on va dir als alemanys que ja havia arribat l’hora de superar la “culpa històrica” per l’era nazi.
Creada el 2013, l’AfD ha guanyat popularitat aquests darrers anys gràcies a un discurs anti-establishment i anti-immigració. Tres dels setze estats federals alemanys han catalogat formalment el partit com a organització d’extrema dreta.
El partit va aconseguir d’entrar al parlament alemany en les eleccions generals del 2017, en què obtingué un 12,6% dels vots. Tot i haver perdut escons a les eleccions del 2021, l’AfD se situa ara en segona posició als sondatges. Tots els grans partits alemanys han descartat de formar-hi govern després dels comicis.
Falta veure qui impacte tindrà Musk en els resultats electorals del partit: els sondatges mostren que Musk és impopular a Alemanya, amb un índex d’aprovació de tan sols un 19%.
“Crec que, si més no a curt termini, molt pocs alemanys decidiran votar l’AfD tan sols perquè un multimilionari nord-americà els digui que és la seva gran salvació”, explica Thorsten Benner, director del Global Public Policy Institute, un think tank amb seu a Berlín.
Aquests darrers mesos, Musk ha establert una relació de proximitat amb Weidel, la primera dona candidata a canceller d’Alemanya per l’AfD. Weidel, una economista de 46 anys que parla xinès i té dos fills amb una parella d’orígens singalesos, ha ajudat a deixar enrere la imatge d’intolerància del partit.
“Crec que Alice Weidel és una persona molt raonable”, digué Musk després d’entrevistar-se en directe amb la cap de l’AfD el passat 9 de gener.
La xifra de seguidors de Weidel a X s’ha multiplicat per més de dos d’ençà que Musk va interessar-se per l’AfD a final de l’any passat. Weidel té prop d’un milió de seguidors a X, força més que no pas Merz (que en té poc més de 390.000) o Christian Lindner, del Partit Democràtic Lliure (que en té més de 770.000 i que, abans del desembre, era el candidat alemany amb més seguidors a les xarxes).
“La visibilitat de Weidel a les xarxes socials s’ha disparat els últims mesos, i aquest fort augment coincideix amb la promoció de l’AfD per part d’Elon Musk”, explica Sami Nenno, investigador de l’Institut Alexander von Humboldt per a l’Internet i la Societat i coautor de l’informe. I afefeix: “Però l’èxit a les xarxes socials no es tradueix directament en resultats electorals, en què influeixen factors que van molt més enllà de la visibilitat a X.”
Encara que X no publica dades sobre la llengua o la ubicació de les publicacions, els investigadors de DFRLab han analitzat qualitativament les publicacions a X de cadascun dels principals partits alemanys, i revelen que hi ha hagut un augment de la participació dels usuaris de llengua anglesa en les publicacions de l’AfD. Un augment que no s’ha observat en el cas d’altres partits.
Un possible factor a l’hora d’explicar aquesta diferència és la relativa manca de popularitat de X a Alemanya. L’any passat, X informà que tenia uns 17 milions d’usuaris actius cada mes al país, menys de la meitat dels 45 milions que té Instagram. “És simptomàtic que la majoria de les publicacions més repiulades de Weidel siguin en anglès”, diu Marsh, d’AlgorithmWatch.
Encara que les donacions polítiques estan regulades de manera molt estricta a Alemanya, alguns experts afirmen que Musk podria trobar formes d’influir en futures eleccions més enllà dels canals tradicionals. L’any passat, el magnat ja va invertir 288 milions d’euros en la campanya electoral de Trump. Enguany, els seus missatges a X –sigui quin sigui l’impacte final– li han sortit de franc.
Kate Brady, de Berlín estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb